11 d’abril del 2012

Un floc de neu

- Digues-me quant pesa un floquet de neu – va preguntar un ocellet negre al savi colom del bosc.

- Res. Res de res – fou la seva resposta.

- En aquest cas, t’he d’explicar una història meravellosa – li digué l’ocellet negre.

I aquest fou el relat:

- Em vaig asseure a la branca d’un avet, prop del tronc, i va començar a nevar. No intensament, tampoc amb força. Semblava un somni, sense ferida, sense violència... Com que no tenia res a fer, vaig començar a comptar flocs de neu mentre anaven caient a sobre la branca. El nombre exacte va ser de 3.741.952. Quan va caure el floc 3.741.953 a la branca – que pesa menys que res, gairebé és imperceptible, com bé dius – la branca es va trencar.

Havent dit això, l’ocellet negre va començar a volar. El colom, una autoritat en molts temes des dels temps de Noè, va reflexionar arran d’aquesta història i es digué:

- Potser només ens falten la veu i l’acció d’una única persona més i prou per aconseguir la pau al món.

Una abraçada, Roser.

Font: Llibre "No són contes... és la vida!" Relats d’ecologia emocional. 

2 comentaris:

  1. No son cuentos, pero lo parecen y son bellos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, son relatos que nos ayudan a reflexionar y cuestionarnos las cosas, que demasiadas veces damos por ciertas! Te recomiendo el libro...

      Muchas gracias! Un abrazo, Roser. :-)

      Elimina