De pares a fills...

Una bonica cançó per compartir:




com caminant sobre l'aigua
t'obriràs totes les portes
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta

viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí

podria dir que la vida et serà sempre fàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viure és aprendre a aixecar-se

com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge

no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor

Els Catarres

Per tu Gil, que cada dia m'ensenyes coses noves :-). T'estimo!!!



Dins Teu

El pas per aquest món només potser meravellós si el dotem de sentit i a cada pas aprenem i experimentem, transcendint i desprenent-nos de tot allò sobrant.

Estic fermament convençuda que la vida humana a la terra és un aula d’aprenentatge, que tenim el poder de traçar cadascú el seu propi camí a fi de contribuir a quelcom que va més enllà del que podem imaginar. Cada pas recorregut, cada lliçó apresa, cada acció creadora, cada vivència, cada emoció, cada pensament, cada vincle forgen un món únic i tota evolució personal es tradueix en una evolució col·lectiva. L’essència és la mateixa i es manifesta de mil maneres, cadascú des de la individualitat experimenta per tornar a la unitat.

La vida pot ser patida o gaudida, si fos un joc, tot depèn de les tirades que facis.

Personalment, m’agrada viure la vida com un repte constant, pesin les situacions i circumstàncies. Percebo que el pas de cadascú de nosaltres és una casualitat carregada d’intenció. Percebo que res és perquè sí, si no que tot té un perquè, més enllà del que puc arribar a comprendre.



El punt de partida és el centre, l’essència, el meu interior. A partir d’aquí, de dins cap a fora... aprendre a desxifrar, aprendre a viure i responsabilitzar-me al 100% de la meva VIDA. És igual que visqui situacions de tristesa, enuig, angoixa, ràbia... totes parlen i m’aporten aprenentatge, és igual que em trobi en situacions difícils, persones tòxiques, totes porten un missatge a desxifrar. Tot m’arriba perquè la vida succeeixi i amb ella aprengui a fluir i transformar.


“Dins Teu” pretén ser una mirada personal al camí de l’autoconeixement, al camí cap al propi centre, la retrobada amb un mateix. No pretén ser una guia, entenc que cadascú ha de trobar i traçar el seu propi camí, però si que pretén ser un compartir des del cor, des del SÍ a la vida, des de l’amor i des de tot allò que no tinc paraules per descriure. Pretén ser una mirada complexa, senzilla i profunda d’allò que per mi engloba el benestar i l’equilibri. Pretén ser una estona agradable carregada de frases, pensaments, experiències i creativitat. De tant en tant, potser quelcom et serveixi de far pel teu propi camí. 


Tot comença dins nostre, “Dins Teu” hi és tot, t’animes a passejar pel teu interior? T’animes a viure des de la consciència creadora?

Una forta abraçada,
Roser