Viure i morir

Sàvies paraules... morir en vida és quelcom quotidià. Pablo Neruda ens ho explica molt bé... Practicar l’art de la presència i integrar la mort a la vida és quelcom urgent i marca la diferència entre la vida amb sentit i la mort en vida.


Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no se arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce. 

Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú. 

Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las "íes", a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos. 

Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos. 

Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo. 

Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar. 

Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante. 

Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, quien no pregunta un asunto que desconoce, o no responde cuando le indagan sobre algo que sabe. 

Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar. Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad. 

Pablo Neruda. 

Una abraçada,
Roser.

Neix "Ser per Créixer"...

Ser per Créixer és un projecte de vida compartit. Neix amb vocació de servei i té com a missió possibilitar llavors de canvi i processos transformadors que busquen SER i CRÉIXER amb sentit, coherència i equilibri. 

SER és el primer pas per poder CRÉIXER, i a voltes, allò que pot semblar tan senzill, es converteix en una odissea vital.

La paraula educació ve de la paraula llatina “educere” que significa “extreure de dins”. Educar és l’art d’acompanyar a SER. Educar no és omplir, sinó permetre des del respecte, l’amor i la llibertat que un sigui el que ja és. Educar és una possibilitat de creixement mutu i comença al nostre interior, acompanyant des del nostre SER amb autenticitat.

Es dirigeixi a docents, famílies, escoles, instituts, AMPA’S, associacions,…que tinguin ganes de fer camí en el camp del creixement personal, l’autoconeixement, la gestió emocional, l’educació en valors, la interioritat, la creativitat, l’autenticitat, la comunicació i l’art de saber viure. 

La metodologia emprada és reflexiva, respectuosa, vivencial i transformadora. 

L’autenticitat, el respecte, la responsabilitat, el canvi, la transformació, l’estima, el vincle, la coherència, la humilitat, la flexibilitat, l’escolta, l’acollida, la vida, la presència, la vulnerabilitat, l’empatia, la generositat, la gratitud, l’aprenentatge, la possibilitat, la trobada, l’art de saber donar i rebre,... formen part de la seva essència.

Que la sincronicitat t’aporti allò que estàs buscant per seguir fent camí, SER i CRÉIXER.