Sssssss....

El fruit del silenci és l’oració.
El fruit de l’oració és la fe.
El fruit de la fe és l’amor.
El fruit de l’amor és el servei.
El fruit del servei és la pau.

Teresa de Calcuta



Des del silenci interior em retrobo i em reconec, des del silenci interior una confiança en la vida i l’essència sorgeix, el cor s’exalta i estima. I estimant es pal·lia el dolor i es serveix a l’altre. I cada mà que s’estén possibilita un món més pacífic on viure.
Sssssss... deixem que el silenci ens condueixi doncs pel camí de retorn i ompli de sentit tot el recorregut.

Una abraçada,

Roser Farràs

Por quién doblan las campanas


¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?
¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?
¿Quién no presta oídos a una campana cuando por algún hecho tañe?
¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?
Ningún hombre es una isla entera por sí mismo.
Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo.
Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida,
Como si fuera un promontorio o la casa de uno de tus amigos o la tuya propia.
Ninguna persona es una isla; la muerte de cualquiera me afecta porque me   encuentro unido a toda la humanidad;
Por eso, nunca preguntes por quién doblan las campanas; doblan por ti.

John Donne


Formem part del conjunt de la humanitat, intersom connectats a un gran tapís que teixim i co-creem a casa pas. Profundament units per fils invisibles, el meu dolor és el teu, el teu dolor és el meu; la meva alegria és la teva, la teva alegria és la meva,...

L'autoestima...

Una professora a classe treu de la seva cartera un bitllet de 20€ i l’ensenya als seus alumnes alhora que pregunta: "A qui li agradaria tenir aquest bitllet?". Tots els alumnes aixequen la mà.

Llavors la professora agafa el bitllet i l’arruga, fent una bola. Fins i tot l’esquinça una miqueta en una cantonada. "Qui segueix volent-lo?". Tots els alumnes tornen a aixecar la mà.

Finalment, la professora tira el bitllet a terra i el trepitja repetidament, dient: "Encara voleu aquest bitllet?". Tots els alumnes responen que sí.

Llavors la professora els diu:
"Espero que d'aquí aprengueu una lliçó important avui: Tot i que he arrugat el bitllet, l'he trepitjat i tirat a terra ... tots heu volgut tenir el bitllet perquè el seu valor no ha canviat, segueixen sent 20 euros.

Moltes vegades a la vida t’ofens, hi ha persones que et rebutgen i els esdeveniments et sacsegen, deixant-te fet una bola o tirat a terra. Sents que no vals res, però recorda, el teu valor no canviarà MAI per a la gent que realment t'estima. Fins i tot en els dies en què sentis que estàs en el teu pitjor moment, el teu valor continua sent el mateix, per molt arrugat que estiguis ".



L'autoestima és el sentiment valoratiu que tenim del nostre SER, és un sentiment fluctuant durant tota la vida que depèn de molts factors.

Aquest conte ens pot servir per recordar que, pesi de vegades l'autoestima és baixa per diferents motius, tot i que no ho sapiguem veure, el nostre valor no ha canviat, només la visió que tenim nosaltres d'ell. 

Conèixer-nos, respectar-nos, acceptar-nos, valorar-nos, preguntar-nos,... són verbs que ens acompanyen en el camí de la descoberta del SER que som des del cor i la profunditat.

Màgia...

La paraula màgia prové del llatí: magīa, derivat a la vegada del grec μαγεία mageia, ‘qualitat de sobrenatural‘, probablement de l’antic persa maguš, que conté l’arrel magh-, ‘ser capaç’, ‘tenir poder’, fent referència a l'antiga casta sacerdotal persa i a la vegada del sànscrit maga, 'il·lusió', de l'arrel may, 'obrar', 'moure') . 
Màgia és l'art o ciència oculta amb què es pretén produir, valent-se de certs actes o paraules, o amb la intervenció d'éssers imaginables, resultats contraris a les lleis naturals. (Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Magia )

La paraula màgia és una paraula que des de sempre m’enamora. El misteri de la vida em porta a sentir que la vida mateixa és màgia constant, que la màgia resideix dins de cadascú de nosaltres, que exercir-la està a les nostres mans. Ser capaços de... moure'ns... qualitats, habilitats i dons sobrenaturals... connectar-nos a aquesta màgia i deixar-la fluir, permetre-la i reconèixer-la en els altres.

La màgia és un pont que et permet anar del món visible cap a l’invisible. I aprendre les lliçons d’ambdós mons. Paulo Coelho


Màgia és saber viure en present, regalar paraules que possibiliten, abraçades que acullen, somriures que engrandeixen el cor,... màgia és creure en mi, creure en els altres,... màgia és respirar, menjar, sentir, pensar, fer, estimar,... màgia és la mirada neta que permet... màgia és la natura que ens ensenya, els anys i les situacions que ens porten aprenentatges,... màgia és viure, descobrir, buscar, trobar, perdre’s, vincular-se,... màgia és verb, és ara,... màgia sóc jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles,... màgia és tot.

Per art de màgia baixem com l’aigua, i a cada obstacle refem com si res el camí, construint a mida el destí. A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d’entre els possibles. Lax'n'busto - Que boig el món


Màgia és adonar-te que no ho saps tot, que la profunditat d’allò desconegut és immensa per endinsar-t’hi i deixar-te sorprendre. Màgia és redescobrir de nou paisatges, persones i situacions, a priori conegudes, amb unes noves ulleres que permeten eixamplar la mirada i veure més enllà.

Màgia és una opció de vida que podem compartir, deixant que les causalitats ens arribin de manera senzilla, permetent que esdevinguin, desxifrant-les des del cor amb amor.



SER és màgic, mirar DINS TEU és màgic, COMPARTIR aquest camí és màgic!!!

Que tu puguis estar llegint això, estiguis on estiguis, forma part de la màgia de la vida, benvingut/da a l’instant present, l’ARA és sempre màgic!


Una abraçada plena de màgia i vida,

Roser – Febrer 2016