Educar ve de la paraula
Educere, que significa extreure de dins. Educar és l’art d’acompanyar a SER qui
ja som. No es tracta d’omplir, dirigir, imposar,... Es tracta de permetre,
acompanyar, respectar, estimar, donar la mà,...
Per reflexionar:
En el silenci de la
meva reflexió percebo tot el meu món intern com si fos una llavor, d'alguna
manera petita i insignificant però també pletòrica de potencialitats.
I veig a les seves
entranyes el germen d'un arbre magnífic, l'arbre de la meva pròpia vida en
procés de desenvolupament.
En la seva
petitesa, cada llavor conté l'esperit de l'arbre que serà després. Cada llavor
sap com transformar-se en arbre, caient en terra fèrtil, absorbint els sucs que
l'alimenten, expandint les branques i el fullatge, omplint-se de flors i de
fruits, per poder donar el que han de donar.
Cada llavor sap com
arribar a ser arbre. I tantes són les llavors com són els somnis secrets.
Dins de nosaltres,
innombrables somnis esperen el temps de germinar, arrelar i donar-se a llum,
morir com llavors ... per convertir-se en arbres.
Arbres magnífics i
orgullosos que al seu torn ens diguin, en la seva solidesa, que sentim la
nostra veu interior, que escoltem la saviesa dels nostres somnis llavor.
Ells, els somnis,
indiquen el camí amb símbols i senyals de tota classe, en cada fet, en cada
moment, entre les coses i entre les persones, en els dolors i en els plaers, en
els triomfs i en els fracassos. Allò somiat ens ensenya, adormits o desperts, a
veure'ns, a escoltar-nos, a donar-nos-en compte.
Ens mostren el rumb
en pressentiments fugissers o en llampecs de lucidesa encegadora.
I així creixem, ens
desenvolupem, evolucionem ... I un dia, mentre transitem aquest etern present
que anomenem vida, les llavors dels nostres somnis es transformaran en arbres,
i desplegaran les seves branques que, com ales gegantines, creuaran el cel,
unint en un sol traç el nostre passat i el nostre futur.
No hi ha res a
témer, ... una saviesa interior les acompanya ... perquè cada llavor sap ...
com arribar a ser arbre ...
"Contes per
pensar" de Jorge Bucay
Dins nostre hi ha infinitat de llavors que
esperen SER, germinar, créixer, servir,... Educar
és acompanyar en aquest procés possibilitador.
Per tal que les llavors puguin créixer, a
voltes cal abonar bé la terra, posar-la al sol, regar-la, confiar i observar. La
vida ens brinda molts moments de màgia i plenitud cada cop que les llavors
germinen.
I quins són els adobs que podem brindar a
diari als nostres fills/es perquè puguin SER qui ja són, perquè puguin
desplegar tot el seu potencial i puguin esdevenir la millor versió d’ells
mateixos?
Adobem la terra de moltes maneres i ho fem
cada dia! A vegades de manera inconscient, altres essent-ne ben sabedors...
Adobem quan: