Grup de Creixement Personal - Nadal 2013

En un grup de creixement personal, tard o d’hora, el que acabem fent és acaronar des del cor les nostres ànimes, allò que som en essència. I quan acarones l’ànima d’algú, tu ets ell i ell ets tu, i des d’aquest retrobament només hi cap l’agraïment, la comprensió, la tendresa, la serenitat, el respecte i l’estima cap a l’altre i cap a un mateix.

Personalment sento que és una experiència de la que en surts transformat, jo no en tinc cap dubte, en cada trobada sóc una nova Roser.

Gràcies a tots per TOT el que compartiu, per la vostra generositat, per la vostra presència i per la vostra entrega. És un plaer viure i sentir des del cor tots aquests instants. 


I gràcies especials pel Gerard, el nostre convidat sorpresa, per acompanyar-nos en un dia tant especial, i sobretot per recordar-me que quan fas el que t'agrada, les coses flueixen ràpidament! Gerard, no deixis de caminar amb els teus somnis, doncs quan camines amb ells es fan realitat! Em va encantar conèixer-te!

Bon Nadal per tots!

Compartint experiències...


Trobada enriquidora de l'Institut d'Ecologia Emocional Barcelona i l'Institut d'Ecologia Emocional Mèxic. Un plaer compartir experìències, il·lusions i vida! :-)

Tan sols estic de pas...


Tinc una oportunitat per aprendre, créixer, avançar, transcendir...
Vinc de pas, camino, i en el meu caminar ens trobem i retrobem...
Tinc una peça del puzle i tota una vida per encaixar-la...
Observo que amb cada pas i caminant, ens fem de mestres els uns dels altres... Ens recordem el nostre propòsit... Jo t’ensenyo, tu m’ensenyes...
La mirada atenta i el cor obert em permet veure els problemes com a oportunitats...
Percebo que som casualitats molt ben intencionades...
Gràcies per ser-hi quan et necessito...
Sento que vivim i vivint aprenem a viure...
Paraules com: responsabilitat, consciència, reciclatge, despreniment, amor, confiança, perdó, gratitud, bellesa, tendresa, ... Formen part d’aquest pas efímer.
Intueixo que tots som un i aprendre això dins la diferència que ens fa únics, irrepetibles i valuosos és un gran repte que vull assumir en tot moment!
Tu que em llegeixes, gràcies de tot cor per ser-hi i formar part del meu pas en aquest meravellós i màgic món que entre tots creem. Gràcies per recordar-me quina és la meva peça, estic en el camí per encaixar-la!

Roser, novembre 2013

Relat: FANTASIA

Sóc petita. Volo, encara que no sempre ho he fet. Tinc la capacitat de transformar-me i he passat de ser u na mena de cuc gris i sense gràcia a convertir-me en un ser alegre i de bonics colors que vola sense tenir plomes.
No aspiro als llocs més alts. He aconseguit l’altura adequada i tinc una bona perspectiva del que hi ha a sobre i a sota. Quan vull, baixo a terra, però, com que no peso gaire, també puc pujar a una flor o passejar-me muntada en un animal, al qual, naturalment, no molesto perquè no el mossego ni el canso.
De vegades, em deixo portar pels corrents d’aire i, aleshores, viatjo sense esforç a paisatges sorprenents que el vent elegeix per mi. Sóc un ser pacífic i mantinc una bona relació amb tothom. sóc delicada i fràgil, però a la vegada sóc forta, perquè sé escollir quin és el moment oportú per sortir a volar i quin aturar-se. No faig soroll ni canto. Em moc en silenci, sense fer grans escarafalls.
Sóc poderosa. Diuen que si moc les ales en una zona del planeta, aquest moviment ampliat pot arribar a provocar un huracà en l’altre extrem. Per la meva part, intento fer una mica més agradable i bonic el món en el qual visc. La meva vida és breu. Però vaig morir eruga una vegada i vaig renéixer papallona.
Relat extret del llibre “No són contes, és la vida” de Jaume Soler i  M. Mercè Conangla

GCP 13-14 - 3a sessió

Todos soltamos un hilo, como los gusanos de seda. Roemos y nos disputamos las hojas de morera, pero ese hilo, si se entrecruza con otros, si se entrelaza, puede hacer un hermoso tapiz, una tela inolvidable. 

Manuel Rivas - el lápiz del carpintero

Què en farem d'aquesta colla !!!

Moltes gràcies a tot@s per compartir tant i fer d'aquest espai un espai on créixer, aprendre i teixir plegats!!! Bona quinzena!

EXPOSICIÓ VALERI FARRÀS NOVEMBRE 2013



CRÍTICA D’ART EXPOSICIÓ VALERI FARRÀS NOVEMBRE 2013

Quan amb el pare vam decidir que aquest any feia jo la crítica-xerrada el dia de la inauguració, em vaig haver de plantejar dues coses:
  • Què era l’art per mi.
  • Què significava o què podia dir jo de l’obra del meu pare.
Si comencem pel primer punt, subjectivament parlant, he arribat a la conclusió que per mi l’art és extreure quelcom que portem dins cap a fora de manera creativa i amb la finalitat d’arribar i despertar alguna cosa a l’espectador que el mira. És com una donació generosa d’alguna cosa que portem a dins, hi ho regalem a la mirada i cor del que ho rep. No pretén transmetre una cosa concreta, tan sols pretén transmetre i commoure a l’altre. Mira’t així, l’art es pot transformar de moltes maneres, i això em meravella. No està només a l’abast d’uns pocs, doncs entenc que la llavor de l’expressió creativa està dins de cadascú de nosaltres.
El segon punt a contestar-me era què significa o què puc dir jo de l’obra del meu pare. Doncs bé, per mi parlar de l’obra és sinònim a parlar d’ell. I fent aquest escrit m’he adonat de moltes coses, sobretot del gran aprenentatge vital que he après i aprenc cada dia d’ell.
Els quadres del pare parlen de vida, colors,  traços ferms i contundents, llum, passió i d’una manera peculiar de percebre i sentir. No pinta el que hi ha, pinta el que veu i vol veure i a través de la seva mirada ens transporta al seu món. Emocionalment parlant, jo em dedico al món de les emocions, és difícil saber com està el pare, però si mires la seva pintura, en el fons, aquesta et parla d’ell i el que sent i viu en cada moment, que fàcil que és entendre’l així.
Però el que vull compartir va més enllà del que veuen els vostres ulls, és l’aprenentatge que jo m’emporto de tot plegat:
El 2007, la vida li va donar un avís al pare i amb ell una segona oportunitat. Des de llavors que a la nostra família han passat moltes coses: canvis de feina, de casa, d’estils de vida, de maneres de veure i percebre el món... i hem cultivat l’agraïment i l’amor a la vida gracies a les diferents experiències que hem anat vivint, hem après molt i hem crescut com mai. A vegades ens han dit beneits, i fàcil no ha set, ens ha calgut molta valentia per afrontar-ho i tirar endavant essent fidels als nostres cors i principis. No us enganyaré si us dic que fins fa molt poc estava convençuda que la valentia la trèiem tots de la mare, però sense treure mèrit a la mare, m’he adonat fent aquest escrit que el pare és el millor exemple de valentia i autenticitat que tenim a casa i que el model a seguir, inconscientment, sempre ha estat ell. Mai s’ha venut ni com a persona ni com artista, pesi les inseguretats i les pors, sempre ha fet el que el cor li deia, amb el recolzament incondicional de la mare, i la seva pintura és el traç més autèntic i pur de la seva essència.
Mirant un quadre seu dintre se’m desperten mil emocions, personalment trio els abstractes vermells, taronges i folls carregats de passió, força, vida, energia i llum. I em pregunto què té a veure tot això amb mi? Carai, molt! Pare, fa dos anys que segueixo el meu cor fidelment, essent en tot moment la millor versió de mi mateixa i donant tot allò que porto a dins, hi ho faig amb passió, força, energia, vida, esperança i confiança. La vida, màgicament, em va responent a cada pas i descobrir que segurament tot m’ha estat més fàcil gràcies al teu exemple ha estat un dels millors descobriments que he fet, hi ha estat gràcies a aquest parar per contemplar i valorar la teva obra i la teva persona.
Avui he decidit triar aquest quadre i deixar-me sentir, us ho recomano a tots, deixar que la pintura us transporti al vostre interior i en el fons parli de vosaltres. I sabeu el què se m’ha despertat avui aquesta pintura? Doncs m’ha despertat admiració profunda per la persona i l’artista que teniu al davant, respecte pel seu camí de vida, i un immens agraïment. Moltes, moltes gràcies per deixar-me ser la teva crítica avui, no saps pas quan he après! Ah, i no pateixis que això que et dic, pel cor, són vitamines,  i si t’emociones no passa res!
La teva xica que t’estima.



http://www.valerifarras.com/

Entre maestros

Interessant escoltar-lo, sobretot per la veritat i autenticitat que transmet quan ho expressa.


Si estàs insatisfet d’alguna cosa i ho portes a la saviesa d’estar insatisfet, això vol dir que hi ha una vida per tu que el teu ésser interior reconeix. És necessari confiar en la saviesa interior i treballar-te l’autoconeixment per saber què hi ha dins teu que has de desplegar a la vida. Si et sents insatisfet és que hi ha un pla diferent per tu. En comptes de quedar-te amb la víctima emporta-t’ho a dins teu, on hi ha un pla diferent de vida, i segueix aquest pla, treballa’t conèixer-te... Carlos González

Una forta abraçada,
Roser

Posa el teu cor, ment i ànima en tot allò que facis!

¡Pon todo tú corazóntoda tu mente toda tu alma en todo lo que hagas!


M'ha encantat la passió que transmet aquest home, tota una troballa!

Viure els reptes com oportunitats!

Viure la vida com una oportunitat constant per aprendre i créixer. L'actitud marca la diferència i aquesta l'escollim des de la nostra llibertat personal! Us deixo amb un exemple real:



Ells sempre són petits grans mestres!

Font: TED: http://www.youtube.com/watch?v=GhpFTQfiqCs

Una abraçada,
Roser

Educere

Per educar un nen cal la tribu sencera! Proverbi africà.

L’educació és la base on construir, és on es forgen els valors i les persones, i és cosa de tota la comunitat educativa (família, escola, entorn...). Acompanyar a l’infant en el seu procés de creixement com a persona des de la responsabilitat i el respecte per deixar-lo ser el que és, és tot un repte. De fet educar ve de la paraula educere que significa extreure de dins, o sigui fer sorgir el potencial que cadascú porta dins seu.

L’educació es l’eina més poderosa per canviar el món. Nelson Mandela 

Si comencem per nosaltres mateixos, ens podem formular diferents preguntes: Quins valors tinc a la meva vida? Quin model sóc pels meus fills/alumnes/néts/...? Quines són les meves qualitats personals que trec cap a fora? Com assumeixo la meva responsabilitat pel que fa a l’educació? Quines accions concretes duc a terme a fi de contribuir en l’educació que m’agradaria? Quanta feina per fer!!!


Si la base no es col·loca bé, tot el que es construeixi a sobre perillarà.
Si l’inici està ben fonamentat, el què segueixi tindrà moltes possibilitats de col·locar-se bé.
Si l’inici està ben col·locat i continuem construint amb perseverança, responsabilitat i, sobretot, amb molta cura i afecte, l’edifici serà equilibrat, sòlid i segur.
El resultat final serà excel·lent.
Si la base no s’ha col·locat bé, haurem de fer reformes estructurals a l’edifici i no limitar-nos a un canvi en la decoració de les parets.

Llibre “Ámame para que me pueda ir” Soler@Conangla



Personalment crec que estem en un moment de canvi important i que tenim molt per aprendre dels nostres nens. Per mi el gran repte és obrir la ment i el cor a la vida, i aprendre a fluir per poder educar amb respecte, responsabilitat i amor.

Deixar-los ser, deixar-los marxar, desprendre’ns-en!



Una abraçada,
Roser

Bloc finalista als Premis Blogs Catalunya 2013!


Nou curs, noves il·lusions, creativitat, vida!
Ganes de créixer, aprendre i compartir.
Nous horitzons, flexibilitat, capacitat per sorprendre’m.
Ganes de somriure, viure i sentir!
Noves mirades, abraçades, retrobaments.
Ganes de no deixar de donar sentit al meu pas efímer per aquí!


Nous cursos, nous projectes, grups de creixement personal, acompanyaments individuals, butlletins, iniciatives generoses,... i tot això acompanyat d’energies sostenibles com l’agraïment, l’alegria, la tendresa, la curiositat, la confiança...

Gràcies per formar part d’aquest projecte, gràcies per ser-hi!!!

I què millor que arrencar explicant-vos que el bloc ha estat seleccionat com a finalista pels Premis Blogs Catalunya 2013


Aquest bloc el vaig crear pensant en un espai on compartir i compartir-me. Un espai útil amb recursos i reflexions per poder enriquir-nos i créixer plegats que s’ha anat teixint amb el temps i la constància, gràcies per visitar-lo!


Una forta abraçada,

Roser

Ens trobem...

Dins meu sento que a la vida a voltes ens trobem per aprendre, créixer, transcendir... i altres vegades per acompanyar-nos i fer-nos el camí més planer.

Estic immensament agraïda per totes les persones que m’he trobat i em trobaré, i és que amb la mirada atenta, un se n’adona que sempre som mestres uns dels altres!
 

Gràcies estimats companys de viatge per aquests moments màgics i únics d’acompanyament, senzillesa i essència. Gràcies per fer del meu camí un camí més fàcil de transitar.

Una mirada, un reconeixement més enllà d’allò que els nostres sentits poden percebre, un retrobament, un camí conjunt amb petjades que fan vida. Més enllà de qualsevol condició, us estimo amb tot el meu cor. Gràcies per tornar a ser-hi un cop més!

Roser

Carta del jefe Indi Seattle

Sàvies paraules, reflexió, transcendència, sentit... com deia el petit príncep: “No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls”.

Una abraçada,
Roser


CARTA DEL JEFE INDI SEATTLE


Aquesta és la carta que va enviar el 1855 el cabdill indi Seattle de la tribu Suwamish al president dels Estats Units, Franklin Pierce, en resposta a la oferta de compra de les terres  dels Suwamish, al nord oest dels Estats Units, actual estat de Washington. Els indis americans estaven molt units a la seva terra no coneixent la idea de propietat. És més, consideraven a la terra com a propietària dels homes. La carta, commovedora i lúcida, diu així: 
“El gran cabdill de Washington ordena dir que desitja comprar les nostres terres. El gran cap també ens envia paraules d’amistat i de bona voluntat. Apreciem aquesta gentilesa perquè sabem que poca falta li fa, en canvi, la nostra amistat. Considerarem la seva oferta, ja que sabem que, si no ho féssim, l’home blanc podrà venir amb les seves armes de foc i agafar-se les nostres terres. El gran cap de Washington podrà confiar en el que diu el cap Seattle amb la mateixa certesa amb la que els nostres germans blancs podran confiar en la tornada de les estacions. Les meves paraules són immutables com els estels.
Com podeu comprar o vendre el cel, la calor de la terra? Aquesta idea ens sembla estranya. No som amos de la frescor de l’aire i del xipolleig de l’aigua. Com podríeu comprar-nos-els? Ho diem oportunament. Heu de saber que cada partícula d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada fulla resplendent, cada platja sorrenca, cada boirina en el bosc ombrívol, cada clar i cada insecte amb el seu brunzit que circula en els arbres porta les memòries de l’home de pell roja.

Els morts de l’home blanc s’obliden de la seva terra natal quan se’n van a caminar per les estrelles. Els nostres morts mai no obliden aquesta preciosa terra perquè ella és la mare de l’home de pell roja. Som part de la terra i ella és part de nosaltres. Les fragants flors són les nostres germanes; el cérvol, el cavall, l’àguila majestuosa són els nostres germans. Els prats, la calor corporal del poltre i l’home, tots pertanyen a la mateixa família. Per això, quan el Gran Cap de Washington ordena dir que desitja comprar les nostres terres, és molt el que demana. El Gran Cap mana dir que ens reservarà un lloc perquè hi podem viure còmodament entre nosaltres. Ell serà el nostre pare i nosaltres serem els seus fills. Per això considerarem la seva oferta de comprar les nostres terres. Però, això no serà pas fàcil ja que aquestes terres són sagrades per a nosaltres. L’aigua xipollant que corre pels rius i estuaris no és merament aigua sinó la sang dels nostres avantpassats. Si us venem aquestes terres, haureu de recordar que elles són sagrades i haureu d’ensenyar als vostres fills que ho són i que cada reflex fantasmal en les aigües clares dels llacs parla d’esdeveniments i records de la vida del meu poble. El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare.
Els rius són els nostres germans, ells sadollen la nostra set. Els rius porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills. Si us venem les nostres terres, haureu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són els nostres germans i germans de vosaltres, haureu d’ara en endavant donar als rius el tracte bondadós que donareu a qualsevol germà.
Sabem que l’home blanc no comprèn la nostra manera de ser. Tant li fa un tros de terra que un altre perquè ell és un estrany que arriba durant la nit a treure de la terra el que necessita. La terra no és el seu germà, sinó el seu enemic. Quan l’ha conquerit, l’abandona i segueix el seu camí. Deixa al seu darrere les sepultures dels seus pares sense que l’importi. Desposseeix de la terra als seus fills sense que l’importi. Oblida la sepultura del seu pare i els drets dels seus fills. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà, el cel, com si fossin coses de vidre. La seva fam insaciable devorarà la terra i deixarà al seu darrere només un desert.
No ho comprenc. La nostra manera de ser és diferent a la vostra. La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del l’home de pell roja. Però potser sigui així perquè l’home de pell roja és un salvatge i no entén les coses. No hi ha cap lloc tranquil a les ciutats de l’home blanc, cap indret on pugui escoltar-se el desplegar-se de les fulles a la primavera o l’orsar de les ales d’un insecte. Però potser sigui així perquè sóc un salvatge i no puc comprendre les coses. El soroll de la ciutat sembla insultar les oïdes. I quina mena de vida és quan l’home no és capaç d’escoltar el solitari crit de la garsa o la discussió nocturna de les granotes al voltant de la llacuna? Sóc un home de pell roja i no ho entenc.

Els indis preferim el suau so del vent que acarona la cala del llac i l’olor del mateix vent purificat per la pluja del migdia o perfumat per la fragància dels pins.
L’aire és preciós per a l’home de pell roja perquè totes les coses comparteixen el mateix alè: l’animal, l’arbre i l’home. L’home blanc sembla no sentir l’aire que respira. A l’igual que un home molts dies agonitzant, s’ha tornat insensible a la ferum. Però, si us venem les nostres terres, haureu de recordar que l’aire és preciós per a nosaltres, que l’aire comparteix el seu esperit amb tota la vida que sustenta. I, si us venem les nostres terres, haureu de deixar-les apart a mantenir-les sagrades com un lloc al qual podrà arribar fins i tot l’home blanc a assaborir el vent dulcificat per les flors de la prada.
Considerarem la vostra oferta de comprar les nostres terres. Si decidim acceptar-la, hi posaré una condició: que l’home blanc haurà de tractar els animals d’aquestes terres com a germans. Sóc un salvatge i no comprenc cap altra forma de conducta. He vist milers de búfals podrint-se damunt les prades, abandonats allà per l’home blanc que els va disparar des d’un tren en marxa. Sóc un salvatge i no comprenc com el fumejant cavall de vapor pot ser més important que el búfal al que només matem poder sobreviure. Què és l’home sense els animals? Si tots els animals haguessin desaparegut, l’home moriria d’una gran soledat d’esperit. Perquè tot el que passa als animals aviat li haurà de passar també a l’home. Totes les coses estan relacionades entre si.
Vosaltres heu d’ensenyar als vostres fills que el terra sota els seus peus és la cendra dels seus avis. Perquè respectin la terra, haureu de dir als vostres fills que la terra és plena de vida dels nostres avantpassats. Haureu d’ensenyar als vostres fills el que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la terra és la nostre mare. Tot el que afecta a la terra afecta als fills de la terra. Quan els homes escupen a terra s’escupen a ells mateixos.
Això ho sabem: la terra no pertany a l’home, sinó que l’home pertany a la terra. L’home no ha teixit la xarxa de la vida, n’és només un bri. Tot el que faci a la xarxa s’ho farà a si mateix. El que li passa a la terra li passarà als fills de la terra. Ho sabem. Totes les coses estan relacionades com la sang que uneix a la família.

Encara l’home blanc, el Déu del qual es passeja amb ell i xerra amb ell —d’amic a amic no pot estar exempt de sentit comú—. Potser siguem germans, al capdavall. Ho veurem. Sabem una cosa que l’home blanc descobrirà algun dia: que el nostre Déu és el seu mateix Déu. Ara penseu que potser sou amo de les nostres terres; però no podeu ser-ho. Ell és el Déu de la humanitat i la seva compassió és la mateixa per l’home blanc. Aquesta terra és preciosa per a Ell i el causar-li mal significa mostrar menyspreu envers el seu Creador. Els homes blancs també passaran, tal vegada abans que les altres tribus. Si contamineu el vostre llit, morireu alguna nit sufocats per la vostra pròpia immundícia. Però encara en la vostra hora final us sentireu il·luminats per la idea de que Déu us va dur a aquestes terres i us en va donar el domini i sobre l’home de la pell roja que hi vivia amb algun propòsit especial. Tal destí és un misteri per a nosaltres perquè no comprenem el que serà quan els búfals hagin estat exterminats, quan els cavalls salvatges hagin estat domats, quan els recòndits recons dels boscos exhalin l’olor a molts homes i quan la vista cap als verds turons estigui tancada per un eixam filferros xerraires. On és l’espès bosc? Va desaparèixer. On és l’àguila? Va desaparèixer. Així acaba la vida i comença la supervivència…

Grup Creixement Personal_Curs 2012-2013 Vic

Ha estat un plaer amb MAJÚSCULES compartir aquest espai de creixement amb tots i cadascun de vosaltres. M’emporto riquesa, aprenentatge, qualitat humana, el regne de la possibilitat dins el meu cor i sobretot les ganes de continuar per aquest camí de vida.


Només tinc paraules d’agraïment!

Gràcies Irene per aportar-me sempre des de l’espontaneïtat i la creativitat.
Gràcies Gemma per la teva valentia i per ser-hi sempre.
Gràcies Francesca per la teva sensibilitat i sensualitat.
Gràcies Arantza per la teva alegria i vitalitat.
Gràcies Anna per compartir el teu camí i la teva mirada.
Gràcies Carme per la teva tendresa i pel do de la paraula.
Gràcies Filo per compartir la teva fragilitat i mostrar-te tal com ets.
Gràcies Helena per creure en el canvi, en tu i aquest trajecte.
Gràcies Guillem per la teva transparència i compartir-te amb nosaltres.

I gràcies VIDA per donar-nos moments com aquests on la màgia, el sentit i el SER retroben en seu lloc dins de cadascú.

Us portaré dins el meu cor tota la vida i us trobaré molt a faltar!

Mil gràcies per tot!
Roser

Taller Autoconeixement (C.C. Can Pau Raba_Vic)


Holes i adéus, inicis i finals, començaments i acabaments; fluïdesa, vida, canvi,...

Noves cares, nous somriures, noves mirades, vincles,...

Capacitat de transformació, endinsar-se al regne de la possibilitat, presència, vida, compartir-nos,...

Agraïment, autenticitat, diversitat, respecte,...

Aprenentatge, nous passos, experiència, continuïtat,...

Sentit de vida, amor,...

Emocions, pensaments, accions, percepció, comunicació, essència,...

De tots i cadascú de vosaltres m’emporto tot això i molt més!!! M’emporto experiència, realitat viscuda, camí de vida!

GRÀCIES AMB TOT EL MEU COR.







Una fortíssima abraçada!

Roser

Fills del Sol - Gossos

Una cançó plena d'essència, ànima, esperança, confiança, vida, possibilitat, sensibilitat, humilitat, autenticitat... per escoltar i re-escoltar! 
Una cançó per a totes aquelles persones valentes que decideixen seguir el seu cor. :-)

Som els fills del sol
desperts quan tothom dorm
disposats a obrir camí
quan ningú té res a dir.
Creiem en l’amistat
i en la força de la veritat
abraçant totes les formes
fins i tot quan tanquen portes.
No ens han educat
encara no estem programats
escoltem el nostre cor
ens agradem tal i com som.
No ens fa res parlar
acceptem la nostra identitat
no coneixem la por
perquè no ens sentim mai sols.
Som fills de la vella Babilònia
I obrirem les portes d’un món nou
tot fent camí a la prosperitat
des de la sinceritat
per aquests que encara no s’han trobat.
Som els fills del mar
que units fem un sol far
anem directes a la llum
fins i tot quan és tot fum.
Hem aprés junts a activar
cadascú la seva part
un dia vàrem descobrir
que el que hi ha fora surt de dins.
Massa temps desconnectats
de la pròpia autenticitat
hem vençut a la foscor
hem descobert el nostre to.
Tu també pots començar
pots caminar al nostre costat
segur que tu hi tens molt a dir
però potser has de fer-te sentir.
Som fills de la vella Babilònia
I obrirem les portes d’un nou món
tot fent camí a la prosperitat
des de la sinceritat
per aquests que encara no s’han trobat.
Vaig néixer per poder cridar la sort
i escriure les regles del meu propi joc
canto per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Des de la humilitat
fent camí cap allà a on tot és veritat
des de la sinceritat
per seguir fent passes sempre endavant.
Som fills de la vella Babilònia
I obrirem les portes d’un nou món
tot fent camí a la prosperitat
sentim respecte pels que no s’han trobat.
Vaig néixer per poder cridar la sort
fer les regles del meu propi joc
canto per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Vaig néixer per poder cridar la sort
i fer les regles del meu propi joc
canto per ser molt a prop de tu
sóc home, dona, nens i sóc com tu.
Des de la humilitat
fent camí cap allà a on tot és veritat
des de la sinceritat
per seguir fent passes sempre endavant.