Tan sols estic de pas...


Tinc una oportunitat per aprendre, créixer, avançar, transcendir...
Vinc de pas, camino, i en el meu caminar ens trobem i retrobem...
Tinc una peça del puzle i tota una vida per encaixar-la...
Observo que amb cada pas i caminant, ens fem de mestres els uns dels altres... Ens recordem el nostre propòsit... Jo t’ensenyo, tu m’ensenyes...
La mirada atenta i el cor obert em permet veure els problemes com a oportunitats...
Percebo que som casualitats molt ben intencionades...
Gràcies per ser-hi quan et necessito...
Sento que vivim i vivint aprenem a viure...
Paraules com: responsabilitat, consciència, reciclatge, despreniment, amor, confiança, perdó, gratitud, bellesa, tendresa, ... Formen part d’aquest pas efímer.
Intueixo que tots som un i aprendre això dins la diferència que ens fa únics, irrepetibles i valuosos és un gran repte que vull assumir en tot moment!
Tu que em llegeixes, gràcies de tot cor per ser-hi i formar part del meu pas en aquest meravellós i màgic món que entre tots creem. Gràcies per recordar-me quina és la meva peça, estic en el camí per encaixar-la!

Roser, novembre 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada