Exposició Valeri Farràs 17/11/16


Benvinguts, benvingudes,

Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres aquesta presentació. He estat dies donant voltes i voltes en com plasmar el què vull dir, he dubtat de si ho volia llegir o si ho deixava fluir en el moment. Tenia clar el què, però no el com... i finalment aquí estic, llegint allò que em surt del fons del meu cor.

Fa dos dies el pare em va dir que un pintor busca tota la vida el seu quadre, un que potser no trobarà mai, sempre el busca... 

El pare per mi és i ha estat un gran mestre pel què fa referència a la recerca del sentit de la vida. El pare m’ha ajudat a comprendre i integrar què vol dir la creativitat, què vol dir ser artista i què és això de l'art. 

En els últims temps he estat observadora d'aquestes paraules per tal de poder copsar i anar més enllà, i és precisament el pare, la seva pintura i el seu fer que m'han ajudat.

He entès que en realitat l'artista no crea res, l'obra no li pertany. Què vull dir amb això? La creativitat és una experiència de connexió, l'artista neix quan un és capaç de connectar-se, abandonant possessions i egos, i és capaç de plasmar la seva veritat a través de la seva obra, i després ho entrega als altres. Per tant, per mi l’art i la creativitat són dues paraules que estan al servei de la humanitat. Quan el pare viu aquesta experiència la vida es manifesta a través d'ell i plasma a la tela el què ha vingut a compartir, amb els seus matisos i la seva bellesa, amb la seva mirada autèntica, amb el seu traç i els seus colors, amb la seva força i subtilesa. Quan està connectat, l'obra esdevé art, el procés creativitat, i els cors que contemplen es commouen perquè allò plasmat els mostra també la seva pròpia llum i la possibilitat de manifestar-la. Tots tenim la capacitat de connectar-nos, de crear i de plasmar la nostra pròpia obra, ho podem fer a través de la tela, l’escriptura, la parla, l’escolta, la presència,... ho fa el forner que connectat fa el pa i el serveix cada matí, la mare que acompanya i viu la maternitat, l’escombriaire que escombra conscient de la seva tasca i deixa la seva presència arreu on passa, el músic que amb cada nota et fa sentir i vibrar,...

Les persones com el Valeri ens recorden cada dia que això està a l’abast de tots. Cada traç creat des d'aquest estat no deixa indiferent... quina feina tant bonica, oi papa? El missatge que deixes és molt més subtil i esperançador. No només ho copsen els ulls, quan estàs connectat i ho entregues als altres, ho copsa l’ànima. 

De fet: bellesa, entrega, amor, compromís, presència, autenticitat,... són valors humans que neixen del cor i possibiliten un món esperançador.

A vegades hi ha quadres que el pare els toca any rere any, n’hi ha d’altres que després de 30 anys tornen al cavallet i són transformats totalment, altres que queden a mitges i inacabats,... aquests quadres ens recorden que la vida és la recerca constant de la nostra autenticitat, de la nostra veritat, del nostre sentit... i que no sempre hi ha “eurekes”, sinó molts laberints a transitar ple de paisatges i emocions. 

També vull dir que ets un papa humà, no perfecte, que rondines, t’equivoques, ensopegues, et refàs, et superes, estimes,... un papa ple de vessants i possibilitador... la teva persona és un mirall per veure la meva; els teus defectes, un reflex dels meus; les teves virtuts, un recordatori de les meves; i la teva professió una brúixola per quan em perdo. 

No és l’obra que pintes el més important, sinó des d’on ets capaç de crear-la... Per això en aquest món no serveixen els imitadors, la xispa hi és o no hi és, la connexió hi és o no hi és,... i això és fantàstic, doncs l’obra ens diu “busca la teva veritat, jo et mostro la meva i l’estat des d’on ha estat creada perquè ara tu busquis la teva i des d’aquesta emoció la manifestis!”

A través dels teus ulls i de la teva vida, m'és més fàcil comprendre la meva... mil gràcies de tot cor, t’estimo infinitament. 

I a la resta que avui ens acompanyeu, els millors desitjos perquè allò que veieu, sentiu, penseu i copseu durant el passeig per aquesta exposició us apropi a vosaltres mateixos, us commogui i us permeti ser la vostra versió més autèntica.

Deixeu-me acabar amb un petit fragment que vaig escriure fa uns mesos i que crec que té força sentit avui:

Potser no vivim la nostra vida, potser la vida no ens pertany... 
La VIDA és, la vida ens viu, es manifesta a través nostre amb totes i cadascuna de les experiències viscudes, amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada vincle,... 
La VIDA ens transcendeix i evoluciona sense pausa.
La VIDA és, permet que et visqui!!!

Moltes gràcies a tots!

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Els nens aprenen el que viuen

Si els nens conviuen amb les crítiques, aprenen a condemnar.
Si els nens conviuen amb l’hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els nens conviuen amb la por, aprenen a ser covards.
Si els nens conviuen amb la compassió, aprenen a compadir-se d’ells mateixos.
Si els nens conviuen amb el ridícul, aprenen a ser tímids.
Si els nens conviuen amb la gelosia, aprenen el que és l’enveja.
Si els nens conviuen amb la vergonya, aprenen a sentir-se culpables.
Si els nens conviuen amb la tolerancia, aprenen a ser pacients.
Si els nens conviuen amb l’estímul, aprenen a estar confiats amb ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’elogi, aprenen a valorar.
Si els nens conviuen amb l’aprovació, aprenen a agradar-se a ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’acceptació, aprenen a trobar amor en el món.
Si els nens conviuen amb el reconeixement, aprenen a tenir un objectiu.
Si els nens conviuen amb la generositat, aprenen a ser generosos.
Si els nens conviuen amb la sinceritat i l’equilibri, aprenen el que són, la veritat i la justícia.
Si els nens conviuen amb la seguretat, aprenen a tenir fe en ells mateixos i en els que els envolten.
Si els nens conviuen amb l’amistat, aprenen que el món és un lloc bell on viure.
Si els nens conviuen amb la serenitat, aprenen a tenir pau mental.

Dorothy L. NOLTE

Font: Llibre "Sopa de pollo para el alma" de Mark V. HANSEN i Jack CANFIELD. 


El respecte

El valor del respecte parteix del sentiment d’igualtat entre les persones. En ell reconeixem a l’altre com a digne, amb dret per escollir el seu propi camí.

I on comença el respecte? Només podem respectar a l’altre quan ens respectem a nosaltres mateixos, quan ens sentim dignes, quan hi ha acceptació. El respecte cap a un mateix és el primer pas per poder respectar els altres i el món on vivim.

Creure profundament en les capacitats, habilitats i vàlua que un mateix té dins seu és bàsic, així com creure en l’altre i en les seves capacitats, habilitats i dons.

El respecte per a l’altre i per a un mateix té a veure amb el reconeixement del nostre propi poder creador, té a veure amb la responsabilitat, la llibertat i la presa de decisions que traça camins diversos i diferents en cada persona,... té a veure amb la humilitat, la senzillesa i la consciència. 

El respecte permet reconèixer-se a un mateix i a l’altre com a éssers únics, irrepetibles, valuosos,... El respecte entén la diferència dins la igualtat per ser qui som. El respecte permet ser, accepta, acull, inclou, suma... 

El respecte és una llavor necessària per conviure en pau i equilibri, és essencial per practicar l’art de saber viure. En definitiva, és una llavor que permet que moltes altres llavors germinin,...

El tracte, el tacte, les mirades, les paraules, el to de veu, les expressions, l’escolta activa, la distància adequada, l’atenció, la presència, el diàleg constructiu, ... formen part indispensable en la sembra d’aquesta llavor.


La sembrem?

  • Em sento digne de ser qui sóc? Reconec la meva pròpia vàlua? En què sóc valuós?
  • Reconec la vàlua dels altres? Els accepto?
  • Respecto el meu propi camí? Com?
  • Respecto el camí dels altres? De quina manera?

Petites coses que em fan feliç...


La pluja mulla el terra, som tardor i el despreniment i l’espectacle de colors tot just acaba de començar.

Projectes nous que neixen, projectes que reprenen el seu rumb, projectes que comencen a gestar,...


 
 
 
 

En les petites coses hi rau la felicitat i els instants que m’omplen: el cafè matiner que et porta a descobrir noves persones plenes de llum i possibilitats, el bosc que amaga petits tresors que neixen d’ell, les tardes acompanyada de la millor companyia jugant i redescobrint la meva pròpia nena, els sopars compartits en família, les xerrades nocturnes que ens apropen amb el meu company, els somnis que porten missatges nous,...

M’agrada la immensitat que amaga cada instant, les petites coses buides d’expectatives que em fan feliç i em permeten viure present. M’agrada la meva vida, aquella que he creat al costat de les persones que estimo, aquella que segueix un sentit, un servei, un compromís.

M’agrada descobrir amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada passa, amb cada relació,... coses de mi... coses de tots...

M’agrada viure aquí, fent el què faig, sent el què sóc, vibrant el meu propi camí i compartint-lo des de l’autenticitat, amb tots els matisos, agradables i desagradables, que cada pas m’ofereix.

Dins meu sento agraïment profund per la vida, pels aprenentatges constants, per les relacions viscudes, per l’amor que ens abraça, per l’ésser que m’habita, pel misteri que em despertat tot allò que desconec,... GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!

Encetant camins, una visió de vida

La vida és màgica i bella, un camp d’oportunitats per experimentar, retrobar-nos, ser i créixer.

Crec que des de que vaig néixer encetar camins és quelcom que porto a dins i que m’omple d’il·lusió i sentit. L’estat de calma i plenitud és el termòmetre per moure’m i desplegar. A voltes em perdo i retrobar el centre no sempre és experiència plaent... però hi torno i des d’ell la vida sempre continua...

Què he après en el meu camí de vida que pugui compartir?
  • Que el canvi només és possible des de dins, que tot comença per un mateix.
  • Que tot el que fem o deixem de fer té un impacte en un mateix, l’entorn i el món. 
  • Que som éssers creadors i creem la nostra realitat.
  • Que la vida és eterna i l’espai temps no existeix, tot és perfecte dins el tapís universal.
  • Que som éssers espirituals experimentant-nos en la condició humana.
  • Que tots som únics, especials, valuosos i diferents.
  • Que en essència tots som el mateix, tots som un, tots som llum.
  • Que és essencial conèixer-nos per estimar sense condicions ni judicis, per servir a través de la veritat que cadascú porta a dins i evolucionar, doncs aquesta és la gran tasca. 
  • Que es pot abraçar i estimar totes les persones i experiències que la vida et presenta.
  • Que allò que rebutges en l’altre, ho rebutges en tu.
  • Que no jutjar t’acosta a qui ets i et reporta pau i calma dins teu.
  • Que el cos, el pensament i l’emoció estan al servei de la nostra ànima.
  • Que la responsabilitat, la llibertat i la consciència es donen la mà.
  • Que la vida és bella en tots els seus paisatges, aprendre a viure-la és tot un repte.
  • Que integrar la mort a la vida és bàsic per perdre la por i viure amb sentit i presència.
  • Que tots tenim dons i missió de vida a desplegar.
  • Que pensar en gran, actuar en petit, sentir en present i agrair conscientment són ingredients per fer una bona recepta.
  • Que tot el que cerques està dins teu. 
  • Que és important seguir el cor i la intuïció, ningú més que un mateix sap el què és millor per a ell.
  • Que només ens podem valorar quan ens sentim lliures.
  • Que el patiment també forma part d’aquest aprenentatge i és possible viure’l des d’un lloc transformador i ple de calma.
  • Que comprometre’s a viure i a fer el què un ha vingut a fer obre camins inimaginables.
  • Que caminem plegats, no estem per sobre ni per sota, tots som iguals.
  • Que les decisions preses creen els camins que tracem, però les possibilitats de traçar camins són infinites.
  • Que Infinit és un símbol màgic que uneix i integra: dalt i baix, cel i terra, tu i jo, ell i ella, llum i foscor, dia i nit, bo i dolent, blanc i negre, ... darrera la dualitat només hi ha unitat. Integrar-la i dansar amb ella és un aprenentatge per viure amb harmonia i equilibri.
  • Que el despreniment ens fa lliures i ens ajuda a transcendir dins l’evolució de la humanitat.
  • Que més enllà de la comprensió conscient, tot té un per a què i encaixa a la perfecció dins l’univers immens, invisible als ulls. La veritat sempre ressona dins el nostre cor. 
  • Que al final tot es defineix en una sola paraula i un sol aprenentatge: “AMOR” (en majúscules).

José María Herrera,

psicòleg humanista i director de l’Institut Carl Rogers

Tinc 54 anys. Vaig néixer a Sabadell i visc a Barcelona amb la meva parella, Sumem Estic llicenciat en Econòmiques i en Psicologia. Sóc una persona d’esquerres que no sap a qui votar. Als polítics els falta congruència. 


Connexió



La vida no es rendeix, tendim a desenvolupar-nos com a persones igual que la llavor tendeix a ser arbre. La psicologia humanista, branca fundada pel psicòleg nord-americà Carl Rogers, posa el focus a canalitzar les pròpies emocions a través de l’acceptació, l’empatia i la congruència mitjançant l’autenticitat en les relacions. “No es tracta de posar en pràc­tica tècniques de comunicació, ni de perdre’s en les bones intencions per acostar-me als altres, sinó d’integrar una visió diferent de la persona, i unes actituds per a la relació. Dirigit per Herrera, s’obre a Barcelona el primer centre Carl Rogers d’ Espanya per a la formació de psicoterapeutes, la psicoteràpia i el creixement personal.

Vostè era economista.
Sí, fins als 38 anys vaig estar focalitzat en la supervivència, a guanyar diners treballant.

Què li va passar?
Provinc d’una família molt humil, no vaig pensar mai que arribaria al batxillerat. El meu pare era pintor de parets, als 14 anys vaig començar a treballar pintant ratlles de pàrquing i ajudant la mare, que era cuinera en un restaurant.

Li va anar bé en la vida.
La mare em deia: “Tu has de ser bona persona, treballador i seriós”, i va ser com si m’ho ta­tuessin. Vaig tenir càrrecs de responsabilitat global en diferents entitats financeres. Feia el que sentia que havia de fer, però no era feliç.

Un contrasentit.
Vaig fer teràpia, vaig reflexionar, vaig deixar la feina i vaig poder permetre’m un temps sabàtic en el qual em vaig treure Psicologia. En un dels diversos màsters que vaig fer, impartit per l’ Institut d’ Interacció, vaig descobrir Carl Rogers i em va encaixar tot, vaig entendre què és el que m’estava passant.

Què va entendre?
El cost que tenia viure de manera incon­gruent. Vaig estudiar, vaig practicar, vaig ser docent a la Universidad de Comillas, i avui visc dedicat a la pràctica i la docència de la psicologia humanista des de l’ Institut Carl Rogers.

En què consisteix la psicologia huma­nista?
Carl Rogers (un dels psicòlegs més coneguts del segle passat, però molt poc entès), defensava una revolució silenciosa, que consisteix que les persones tornem a connectar amb el que realment som a través d’una relació autèntica.

Tots la desitgem.
Per tenir una relació autèntica, és igual de ­quina naturalesa (parella, amic, fill, metge pacient, professor alumne...), he de ser jo mateix, i ser jo mateix és una cosa molt complexa perquè hi ha parts de nosaltres que no veiem.

Per què és tan difícil?
Des de molt petits hem d’escollir entre ser estimats o ser nosaltres mateixos.

Sempre escollim el primer.
Sí, sempre un nen prioritzarà l’afecte, can­viarà el que faci falta per ser mirat abans que atendre el que sent; i així ens desconnectem del que som.

Però podem tornar a connectar...
Sí, a través d’algú que ens ofereixi una relació autèntica, perquè tenim una tendència innata a desenvolupar-nos com a persones de la manera més eficient possible; com les plantes. El que passa és que perdem aquell fil.

La llavor tendeix a ser arbre i no bonsai.
Rogers proposa que els professionals de relació d’ajuda, des de psicòlegs fins a educadors o sanitaris, trobin aquella congruència en ells mateixos perquè la gent que atenen se senti compresa i acceptada profundament, i a partir d’aquí tornin a connectar amb el que són. I que aquella taca d’oli es vagi estenent.

No et sents mai comprès i acceptat del tot.
Aquest és el mal de la nostra època, però hi ha un camí cap a això.

Com?
Tenint un espai vivencial en el qual em senti prou segur per poder explorar en mi mateix . L’impacte de sentir-se comprès és molt poderós. Però sovint es dóna la paradoxa que els professionals de la psicologia intentem ajudar gent a arribar a un lloc al qual nosaltres no hem arribat.

Doni’m més pistes.
Quan accepto el que realment sóc puc canviar, però per saber qui sóc necessito l’altre, així que cal buscar aquelles relacions autèntiques amb la parella, els amics, el terapeuta...

Això de buscar una relació autèntica pot ser molt frustrant.
Primer he de començar per mi, m’he de preguntar com estic. Si no em sento feliç, si hi ha una falta de motivació continuada, m’he de preguntar si la vida que estic vivint és la meva.

Pots passar-te anys amb aquest dubte.
Per això funcionen tan bé els grups de teràpia. Quan tu t’exposes i veus que els que t’envolten comprenen, connectes d’una altra manera amb la teva pròpia emoció.

Tot comença al parvulari.
Si els pares i educadors saben establir aquella relació autèntica no passarà. Cal adonar-se de la importància de canviar el focus d’atenció de “l’alumne problema” a “què és el que em passa a mi amb aquell alumne”. M’he de focalitzar en la relació que tinc amb els altres.

Jutgem molt alegrement.
És una defensa, el judici ens parapeta. Per obrir-se a l’altre primer t’has d’obrir a tu mateix. Tenim una personalitat rebuda i una elegida que respon al com vull viure.

Quin és l’element comú entre els seus ­pacients?
La desconnexió del que som. El viure amb un sistema de creences que considerem propi però que no ho és. La gent ve a teràpia perquè ho ha deixat amb la parella o perquè ha perdut la feina, i els agradaria que tu truquessis a la seva parella o al seu cap i li diguessis: “Però si aquest noi és formidable!”.

Estaria bé, sí.
Vénen perquè els resolguis la vida, però nosaltres treballem en com llegeixen la vida els passi el que els passi, perquè això és l’essencial. Sovint intentem aconseguir coses que no tenen a veure amb nosaltres, i això ens frustra.

L'empatia

Hi ha tantes llavors que podem sembrar a diari... llavors que possibiliten, llavors que acompanyen, llavors que ens permeten ser, llavors que ens fan créixer... llavors de vida...

En les petites coses s’hi amaga el sentit i la plenitud, l’harmonia i l’equilibri,... És tot un repte percebre la màgia que hi ha darrera de cada trobada, de cada fet, de cada gest, de cada persona,... 

Ser sembradors de llavors de vida està a les nostres mans, et sumes a sembrar empatia?

L’empatia ens permet percebre l’experiència de l’altre, posar-nos a la pell de l’altre i sentir el què sent. En l’empatia el tu i el jo desapareix i la comprensió i el sentiment esdevenen un. L’empatia és integradora, uneix.

L’empatia ens acosta i desperta quelcom essencial per a l’ésser humà: la vulnerabilitat. Només essent conscients de la vulnerabilitat intrínseca ens podem obrir a aquesta experiència empàtica.

L’empatia requereix presència, vinculació, obertura, flexibilitat, atenció,... en definitiva, ens humanitza. 

És una llavor de vida necessària en el nostre camí, una llavor que podem practicar, fer créixer i sembrar arreu.

Per practicar l’empatia necessitem està oberts al sentir de l’altre, no tenir por del vincle i deixar els nostres prejudicis fora. La confiança i el respecte l’acompanyen en tot moment.

L’empatia és sanadora i necessària en el procés de creixement mutu, sigui a nivell personal o professional.

La sembrem?
  • Si repasses els 3 últims dies de la teva vida, a on has sembrat aquesta llavor? Què pots fer per sembrar-la més sovint? 
  • Quin potencial té aquesta llavor? 
  • Què reculls quan la sembres i en tens cura? 

L'oli de coco...

Un dia una dona em va dir: "No et posis mai res al cos que no et puguis menjar..."  i com que hi ha molts productes cosmètics que em provoquen al·lèrgia em vaig començar a interessar per la cosmètica natural. 

Avui us parlaré de l'oli de coco, fa temps que l'utilitzo per temes de cosmètica i n'estic encantada: el poso en cremes, per fer exfoliant facial i corporal, per rentar les dents, ... i l'utilitzo a diari pel cabell, ha estat el substitut de l'espuma!!!

Jo me'n poso molt poquet a les puntes dels dits i el reparteixo pel cabell, el resultat és un ris natural i un cabell sense encrespament. S'ha de vigilar no posar-se'n massa perquè després es pot veure el cabell gras. 

Us deixo dos articles on parlen de l'oli de coco i les seves diferents propietats:



Hamburgueses d'alberginia

Ingredients:

3 albergínies
2 ous
1 gra d'all
10 grams de gingebre
Comí (al gust)
6 cullerades soperes de pa ratllat
Sal i pebre
Oli
Julivert picat (opcional)


Passos:
  • Cou les albergínies al vapor partides per la meitat i un cop fredes treu la pell
  • Salteja l'all amb el gingebre
  • Afegeix-hi les albergínies talladetes, la sal, el comí, el pebre i ho salteges tot junt.
  • Ho deixes una mitja horeta perquè agafi gust.
  • Afegeix el pa i l'ou, tot remenant.
  • Fes forma d'hamburgueses i cou-les. Jo prefereixo coure-les al forn perquè queden menys olioses, tot i que l'aspecte no és  tant bonic.
BON PROFIT!

 

Amanida amb col Kale

Dissabte vam anar a Vegetàlia (Castellcir) a comprar verdura ecològica i l'Albert ens va passar aquesta fantàstica recepta:



El resultat, espectacularment BONA!!! Merci Albert!



Ingredients:

Col Kale
2 o 3 remolatxes
Anacards al gust
Vinagre de poma
Salsa mostassa
Tamari
Menta fresca
Sal, pebre

 

Si voleu saber més d'aquesta fantàstica col mireu aquest enllaç:
http://www.etselquemenges.cat/alternativa/kale-la-reina-dels-vegetals-26198




Universitat d'Estiu del Moianès

El dia 7 de juliol vaig tenir la sort de participar a la 2a edició de la Universitat d’estiu del Moianès. L’experiència va ser enriquidora i profunda. Si no recordo malament érem 36 persones reflexionant sobre les emocions, els intangibles i la cultura del reconeixement que neix del cor i eixample l’ànima.

Una creença soterrada “Ningú és profeta a la seva terra” ressonava dins meu quan el pare Marian em va posar l’oportunitat i el repte a davant.

Abans de començar, nervis i pessigolleig a la panxa, aquell que feia temps que no sentia. Sortia de la meva zona de confort i la única cosa que havia de fer era fluir en allò amb què crec i comparteixo.

Què puc dir de la tarda del 7 de juliol? La creença es va desterrar i el compartir va ser bonic i colpidor. La sessió va acabar amb un regal inesperat, un túnel de reconeixement ple de llum, energia i agraïment.

GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES a tots i totes, al COR em queda gravada la tarda del 7 de juliol amb un boci de cadascú de vosaltres.


ZER Tres branques



Amb l’arribada de l’estiu, les formacions es van tancant. El passat 22 de juny va finalitzar la formació d’enguany a la ZER Tres branques. Aquesta s’ha portat a terme al municipi de Maians, un paratge bell, ple de natura, silenci i color.



La ZER 3 branques està formada per 3 escoles
I un total de 17 mestres: Ceci, Núria, Francesc, Concepció, Marta, Lídia, Laura, Graciel.la, Anna, Elisabet, Mercè, Sílvia, Rosa, Elisabet, Anna, Éncar i Teresa




Durant tot el curs hem compartit i reflexionat a través de diferents conceptes, hem creat dinàmiques que hem aplicat a l’aula i hem teixit fils entre tots. Agraïment, començant pel meu, és la paraula que més va sorgir el passat dimecres en el cercle de tancament.

Moltes gràcies a tots per aquest espai de possibilitat que s’ha generat, desitjo que el seguiu fent créixer per teixir vincles, crear rutes, i possibilitar el descobriment de tots i totes els que formeu part de la vostra comunitat educativa. Ha estat un plaer caminar amb vosaltres, mooooooolt bon estiu!




Una abraçada, Roser

Dies d'estiu...

I de nou arriben els dies d’estiu, aquells que estan plens d’instants especials, colors, sol, converses, tardes llargues i vespres càlids.

Acaba l’escola, Sant Joan truca la porta i amb ell la flama, la foguera i els petards donen la benvinguda a la nova estació juntament amb la trobada amb l’altre i l’inici de les vacances,...


M’encanten els cicles vitals, allò que aporta cadascun, l’alegria del canvi i la transformació. Fluir amb la vida, el meu interior i descobrir cada pas amb admiració, passió i amor.

Cada estació té els seus aprenentatges, la seva vida, la seva bellesa, els seus moments. 

Amb l’estiu arriba el temps d’expandir-se, florir, donar fruits, tancar cercles.


Bona entrada d’estiu, que la màgia us embolcalli amb terme de possibilitats i vida, sigui quina sigui la realitat que cada dia se’ns presenti per viure :)


Una abraçada de llum!

Vicenç Ferrer

Un vídeo on em ressonen moltes veritats que el meu cor reconeix: 
    • Els somnis es fan realitat amb acció... 
    • Poc és molt: amb moltes persones que donen poc es pot fer mooooolt!!! 
    • Sense una acció bona, el món està buit i no té sentit. 
    • L’acció bona conté l’esperit, el cor i l’home, tot està concentrat en aquella acció. 
    • Si no existís la compassió i la solidaritat la humanitat no tindria el dret a l’existència. 
    • El sentit de la vida té a veure amb l’acció. 
    • Estem aquí per pal·liar el patiment. 
    • Quan penso amb la mort, penso amb la felicitat. 
    • De cor, hem arribat a tots els llocs, però després hi hem de posar l’acció, i es fa pas a pas.


   


*** Per mi, quan Vicenç Ferrer parla de la bona acció i del bé, ho fa des d’un lloc que transcendeix la dualitat, sense judicis i des del cor, i per aquest motiu em ressona tan profunda la seva tasca.

Per fer DONACIONS: https://www.fundacionvicenteferrer.org/form/donar

El dolor... Pensaments compartits.

Desig de pal·liar el patiment i donar la mà, compassió i comprensió, compromís de servei... Contenim tant dolor :-(

I el dolor no es sana amb la ràbia, la indiferència o la separació. El dolor sana quan s'abraça, quan s'integra, quan s'acompanya, quan no es jutja, quan es permet...

El dolor es sana amb presència i amor. I a voltes, el més difícil de traspassar és el que conté el nostre propi cos...

Pas a pas,... les experiències sempre ens porten la possibilitat de despertar tot això, de sanar i transformar el patiment des de la pròpia vida.

Molta llum i consciència per il·luminar la part de mi i la part de tots que resta en l'obscuritat.


Roser, maig-2016

La VIDA és!!!

Potser no vivim la nostra vida, potser la vida no ens pertany... 

La VIDA és, la vida ens viu, es manifesta a través nostre amb totes i cadascuna de les experiències viscudes, amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada vincle,... 
La VIDA ens transcendeix i evoluciona sense pausa.

Roser Farràs _ maig 2016Emoticona heart

El Brot

Durant els últims 3 mesos he tingut la sort de fer una formació en una escola que em desperta admiració per a molts motius. Recordo el primer dia que vaig posar els peus en ella, la sensació de vida viscuda, de dedicació, sensibilitat i camí recorregut.

L’escola es diu “El Brot” i es troba ubicada a Sant Joan Despí. És una escola especialitzada en trastorns d’aprenentatge amb una pedagogia flexible que s’adapta als diferents contextos que la vida els requereix a cada moment.

Són molts anys de camí recorregut, de constància, esforç, confiança, vincles,... els que han fet possible que el Brot sigui una escola pionera i sense precedents en la seva especialització.

Després de 4 sessions, vull compartir allò que he vist, sentit, pensat, palpat i viscut:
  • L’escola està situada al bell mig del nucli antic, en una vella casa que acull i possibilita tot el que hi fan. La casa està envoltada d’un esplèndid jardí, el qual fa possible l’experiència i el contacte amb la natura en plena ciutat.
  • El tracte humà quan hi transites, ja sigui entre alumnes, companys o famílies, et mostra caliu i uns valors treballats, sentits, integrats i inclusius.
  • Tot i que a vegades hi ha factors que limiten i esgoten dins la realitat social i dins la pròpia realitat de la comunitat educativa, aquests no els frenen perquè creuen en el seu projecte, en les persones que el fan possible i en la vida mateixa.
  • Avancen per créixer, millorar, servir,... acompanyen i eduquen per fer possible un món millor.

En la seva web hi podeu trobar com treballen, la seva visió, els objectius, el que ofereixen, ... i una frase que conté la seva essència: “Un ensenyament útil per la vida en la pròpia vida”, i és que educar és permetre la vida i que a través d’ella ens puguem reconèixer per oferir després tot el nostre potencial a la humanitat. http://elbrot.es/ 

Si he de fer un resum del meu pas pel Brot, sabeu què és el que m’emporto en majúscules? Les persones que el fan possible, l’experiència viscuda al vostre costat, allò après, compartit i sentit... Darrera el Brot i ha un equip humà que creu amb el que fa, que té capacitat de transformació, empatia per l’altre, una mirada inclusiva, honestedat, cura en les relacions, estima per la vida, un mètode constructiu, creativitat per cercar nous camins i improvisar, tenacitat per persistir, esforç per seguir caminant pesi les dificultats que puguin sorgir, capacitat d’integració,... un equip coherent, que fa servir el diàleg per crear ponts i els valors per deixar llegat.


Olga, Laura V, Núria, Laura S, Piedad, Rosa, Jordi, Àlex, Neus, Elena, Sílvia, Marta, Mercedes, Cristina, Pilar i Ferran GRÀCIES, gràcies per la vostra generositat, per la vostra sensibilitat, per la vostra aportació en el camp educatiu. Darrera tot acte que hi ha COR, hi queda la petjada de la possibilitat i l’oportunitat. Al llarg de la vostra història, us adoneu de quantes petjades escampades pel món heu deixat?

Recordeu, quan l’exigència ofegui més del compte i ofusqui la vista, quan la societat arrossegui i el temps s’esgoti, sempre podeu escollir l’actitud amb la que seguir caminant, pesin tots els entrebancs. Que les pedres del camí no ocultin el vostre potencial, les vostres petjades i el vostre valor.

Acabo amb una cita de Quim Masferrer en “El Foraster”: Gent del Brot, sou molt bona gent!!! Gràcies, mil gràcies i fins aviat!

Una abraçada,
Roser Farràs

...d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

La papallona em desperta admiració, bellesa, fragilitat, aprenentatge, possibilitats,...

El seu cicle vital és una metamorfosi  constant: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,... i el cicle, un cop acomplert el servei a la vida, comença de nou: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

VIDA: Naixement, transformació constant, integració, comprensió, experimentació, mort, renaixement,...

Constantment em sento néixer i morir, constantment la pell és renovada i la vida esdevé,... La metàfora de la papallona em porta al ressorgir de nou per esdevenir a l’inici del cicle vital. Potser cada pas que fem, cada experiència viscuda, cada relació, cada respir,... contenen en si el procés sencer.


Tinc 38 anys i la sensació de sortir del capoll és quelcom que he tingut i tinc present en molts instants, la sensació de canvi, transformació, vida,... són coneguts dins meu. Sóc en tot moment i cada metamorfosi m’aporta una nova manera de mirar, comprendre, sentir, compartir,... Desitjo que no s’aturi el procés, que la vida esdevingui a través meu amb tota la seva immensitat i sàpiga ser ou, eruga, crisàlide i papallona en cada instant que així se’m requereixi i així es vulgui manifestar.

Si observo internament, porto temps essent eruga, devorant experiències, coneixements, relacions, emocions, pensaments, connexions,... i avui em sento crisàlide, a punt de nou per esdevenir i donar pas a la papallona. La missió de la papallona és la pol·linització: anar de flor en flor, barrejar els pòl·lens i fecundar les flors. Quina serà  les meva tasca en aquest esdevenir de nou?

Tota transformació requereix el seu temps i el seu moment per ser. La crisàlide necessita respectar els seus tempos, observar, permetre el canvi, acollir-lo,... I aquí estic jo, permetent que l’instant sigui el que és,... a voltes amb por i altres amb confiança, però en tot moment essent,...

I tu, en quin moment et trobes avui? Acabes de néixer com a ou? Ets eruga que devora per poder-se transformar? Estàs en un moment de metamorfosi total envoltada i protegida com la crisàlide? Tot just acabes de renéixer com a papallona? Voles lliurement plena de saviesa i llum? O potser estàs al final d’una etapa on quelcom ha de morir per iniciar el procés de nou?

Siguis on siguis, desitjo que la vida segueixi manifestant-se a través teu i en tot el cicle, que cada pas sigui viscut i integrat en el SER.

Llibertat...




Sólo es libre quien hace lo que ama.

Sólo es libre quien sigue la voz de su alma.

Sólo es libre quien escucha el silencio que habla.
Sólo es libre quien su propio don por el mundo derrama.

- Arnau de Tera -

El meu pare...

A vegades et diuen que hi ha coses que no podràs tornar a fer, a vegades la vida està plena d'obstacles que no són més que oportunitats per conèixer-te, valorar-te, superar-te, estimar-te,...

I mica en mica, quan un decideix viure, aprèn de les seves possibilitats, es posa reptes, aprèn a acceptar, a caminar de nou,... i llavors la màgia esdevé!

Després de molts anys, el puig de la Caritat t'ha esperat per acollir-te, en un dia preciós i net. 

T'admiro, t'estimo i ets un gran exemple pel meu camí papa! Tens el cor tan gran, que només amb un 30% en tens de sobres ;-)

Educar

Preciós poema sobre educar :-), que el gaudiu!!!

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca...
Hay que medir, pensar, equilibrar...
y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino...
un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.


Gabriel Celaya



LLAVORS I ADOBS PER FER CRÉIXER

Educar ve de la paraula Educere, que significa extreure de dins. Educar és l’art d’acompanyar a SER qui ja som. No es tracta d’omplir, dirigir, imposar,... Es tracta de permetre, acompanyar, respectar, estimar, donar la mà,...
Per reflexionar:
En el silenci de la meva reflexió percebo tot el meu món intern com si fos una llavor, d'alguna manera petita i insignificant però també pletòrica de potencialitats.
I veig a les seves entranyes el germen d'un arbre magnífic, l'arbre de la meva pròpia vida en procés de desenvolupament.
En la seva petitesa, cada llavor conté l'esperit de l'arbre que serà després. Cada llavor sap com transformar-se en arbre, caient en terra fèrtil, absorbint els sucs que l'alimenten, expandint les branques i el fullatge, omplint-se de flors i de fruits, per poder donar el que han de donar.
Cada llavor sap com arribar a ser arbre. I tantes són les llavors com són els somnis secrets.
Dins de nosaltres, innombrables somnis esperen el temps de germinar, arrelar i donar-se a llum, morir com llavors ... per convertir-se en arbres.
Arbres magnífics i orgullosos que al seu torn ens diguin, en la seva solidesa, que sentim la nostra veu interior, que escoltem la saviesa dels nostres somnis llavor.
Ells, els somnis, indiquen el camí amb símbols i senyals de tota classe, en cada fet, en cada moment, entre les coses i entre les persones, en els dolors i en els plaers, en els triomfs i en els fracassos. Allò somiat ens ensenya, adormits o desperts, a veure'ns, a escoltar-nos, a donar-nos-en compte.
Ens mostren el rumb en pressentiments fugissers o en llampecs de lucidesa encegadora.
I així creixem, ens desenvolupem, evolucionem ... I un dia, mentre transitem aquest etern present que anomenem vida, les llavors dels nostres somnis es transformaran en arbres, i desplegaran les seves branques que, com ales gegantines, creuaran el cel, unint en un sol traç el nostre passat i el nostre futur.
No hi ha res a témer, ... una saviesa interior les acompanya ... perquè cada llavor sap ... com arribar a ser arbre ...
"Contes per pensar" de Jorge Bucay

Dins nostre hi ha infinitat de llavors que esperen SER, germinar, créixer, servir,... Educar és acompanyar en aquest procés possibilitador.
Per tal que les llavors puguin créixer, a voltes cal abonar bé la terra, posar-la al sol, regar-la, confiar i observar. La vida ens brinda molts moments de màgia i plenitud cada cop que les llavors germinen.
I quins són els adobs que podem brindar a diari als nostres fills/es perquè puguin SER qui ja són, perquè puguin desplegar tot el seu potencial i puguin esdevenir la millor versió d’ells mateixos?
Adobem la terra de moltes maneres i ho fem cada dia! A vegades de manera inconscient, altres essent-ne ben sabedors...
Adobem quan:
  • Fem reconeixements sincers que sorgeixen del cor.
  • Respectem i escoltem.
  • Acollim les situacions sense expectatives.
  • Practiquem l’art de la lentitud.
  • Permetem l’observació i el descobriment de nous horitzons encara desconeguts pels seus ulls.
  • Compartim moments de màgia.
  • Cultivem la gratitud a les nostres vides.
  • Creem complicitats que ens acosten.
  • Deixem que es descobreixin per dins.
  • Prediquem des de l’exemple, influint des de la coherència i no l’autoritarisme.
  • Cultivem valors que els ajuden a créixer i aquests es reflecteixen en els nostres actes.
  • Practiquem l’empatia i la compassió.
  • Acompanyem des de la responsabilitat, donant la millor resposta a cada situació.
  • Gestionem les emocions de manera creativa i adaptativa.
  • Restem en la calma i la serenitat.
  • Sabem veure la bellesa i la compartim.
  • Comprenem que la diversitat forma part de la riquesa de l’ésser humà.
  • Som capaços de generar espais on poder expressar les emocions...
  • Regalem moments de silencis, somriures, abraçades, carícies, paraules dolces,...
  • Som autèntics.
  • Busquem descobrir-los i  no convertir-los.
  • Preguntem, donem opcions, no jutgem,...
  • Fluïm i ens mostrem flexibles.
  • Legitimem i consensuem.
  • Capacitem i els enfoquem en les oportunitats i les possibilitats.
  • Animem sense que darrera hi hagi recompenses o càstigs.
  • Ensenyem a pensar.
  • Estimem sense condicions des del cor.

Pare... mare... recorda que:
  • Dins teu també està ple de llavors, llavors germinades i llavors que esperen ser adobades per poder germinar. Què et semblaria aturar-te i reflexionar sobre això? Quin és el teu potencial? Quines habilitats utilitzes? Quins dons desplegues? Quins projectes prenen forma a la teva vida? Quins somnis has fet realitat? Quins esperen que els escoltis? Adobes prou el teu interior perquè les llavors que hi ha dins teu vagin germinant?
  • El millor adob, el millor regal que pots donar als infants i a les persones que estimes, és ser la millor versió de tu mateix/a perquè ells puguin esdevenir la millor versió d’ells mateixos.
  • Caminem plegats, aprenem plegats, caiem plegats, ens aixequem plegats,... creixem plegats per SER.

Roser  Farràs Prat
Article publicat a l'Escola Pia de Caldes, Olot i Moià (Gràcies Jesús Bosom per la confiança :-) )