18 d’octubre del 2016

Els nens aprenen el que viuen

Si els nens conviuen amb les crítiques, aprenen a condemnar.
Si els nens conviuen amb l’hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els nens conviuen amb la por, aprenen a ser covards.
Si els nens conviuen amb la compassió, aprenen a compadir-se d’ells mateixos.
Si els nens conviuen amb el ridícul, aprenen a ser tímids.
Si els nens conviuen amb la gelosia, aprenen el que és l’enveja.
Si els nens conviuen amb la vergonya, aprenen a sentir-se culpables.
Si els nens conviuen amb la tolerancia, aprenen a ser pacients.
Si els nens conviuen amb l’estímul, aprenen a estar confiats amb ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’elogi, aprenen a valorar.
Si els nens conviuen amb l’aprovació, aprenen a agradar-se a ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’acceptació, aprenen a trobar amor en el món.
Si els nens conviuen amb el reconeixement, aprenen a tenir un objectiu.
Si els nens conviuen amb la generositat, aprenen a ser generosos.
Si els nens conviuen amb la sinceritat i l’equilibri, aprenen el que són, la veritat i la justícia.
Si els nens conviuen amb la seguretat, aprenen a tenir fe en ells mateixos i en els que els envolten.
Si els nens conviuen amb l’amistat, aprenen que el món és un lloc bell on viure.
Si els nens conviuen amb la serenitat, aprenen a tenir pau mental.

Dorothy L. NOLTE

Font: Llibre "Sopa de pollo para el alma" de Mark V. HANSEN i Jack CANFIELD. 


8 d’octubre del 2016

El respecte

El valor del respecte parteix del sentiment d’igualtat entre les persones. En ell reconeixem a l’altre com a digne, amb dret per escollir el seu propi camí.

I on comença el respecte? Només podem respectar a l’altre quan ens respectem a nosaltres mateixos, quan ens sentim dignes, quan hi ha acceptació. El respecte cap a un mateix és el primer pas per poder respectar els altres i el món on vivim.

Creure profundament en les capacitats, habilitats i vàlua que un mateix té dins seu és bàsic, així com creure en l’altre i en les seves capacitats, habilitats i dons.

El respecte per a l’altre i per a un mateix té a veure amb el reconeixement del nostre propi poder creador, té a veure amb la responsabilitat, la llibertat i la presa de decisions que traça camins diversos i diferents en cada persona,... té a veure amb la humilitat, la senzillesa i la consciència. 

El respecte permet reconèixer-se a un mateix i a l’altre com a éssers únics, irrepetibles, valuosos,... El respecte entén la diferència dins la igualtat per ser qui som. El respecte permet ser, accepta, acull, inclou, suma... 

El respecte és una llavor necessària per conviure en pau i equilibri, és essencial per practicar l’art de saber viure. En definitiva, és una llavor que permet que moltes altres llavors germinin,...

El tracte, el tacte, les mirades, les paraules, el to de veu, les expressions, l’escolta activa, la distància adequada, l’atenció, la presència, el diàleg constructiu, ... formen part indispensable en la sembra d’aquesta llavor.


La sembrem?

  • Em sento digne de ser qui sóc? Reconec la meva pròpia vàlua? En què sóc valuós?
  • Reconec la vàlua dels altres? Els accepto?
  • Respecto el meu propi camí? Com?
  • Respecto el camí dels altres? De quina manera?

6 d’octubre del 2016

Petites coses que em fan feliç...


La pluja mulla el terra, som tardor i el despreniment i l’espectacle de colors tot just acaba de començar.

Projectes nous que neixen, projectes que reprenen el seu rumb, projectes que comencen a gestar,...


 
 
 
 

En les petites coses hi rau la felicitat i els instants que m’omplen: el cafè matiner que et porta a descobrir noves persones plenes de llum i possibilitats, el bosc que amaga petits tresors que neixen d’ell, les tardes acompanyada de la millor companyia jugant i redescobrint la meva pròpia nena, els sopars compartits en família, les xerrades nocturnes que ens apropen amb el meu company, els somnis que porten missatges nous,...

M’agrada la immensitat que amaga cada instant, les petites coses buides d’expectatives que em fan feliç i em permeten viure present. M’agrada la meva vida, aquella que he creat al costat de les persones que estimo, aquella que segueix un sentit, un servei, un compromís.

M’agrada descobrir amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada passa, amb cada relació,... coses de mi... coses de tots...

M’agrada viure aquí, fent el què faig, sent el què sóc, vibrant el meu propi camí i compartint-lo des de l’autenticitat, amb tots els matisos, agradables i desagradables, que cada pas m’ofereix.

Dins meu sento agraïment profund per la vida, pels aprenentatges constants, per les relacions viscudes, per l’amor que ens abraça, per l’ésser que m’habita, pel misteri que em despertat tot allò que desconec,... GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!