El respecte

El valor del respecte parteix del sentiment d’igualtat entre les persones. En ell reconeixem a l’altre com a digne, amb dret per escollir el seu propi camí.

I on comença el respecte? Només podem respectar a l’altre quan ens respectem a nosaltres mateixos, quan ens sentim dignes, quan hi ha acceptació. El respecte cap a un mateix és el primer pas per poder respectar els altres i el món on vivim.

Creure profundament en les capacitats, habilitats i vàlua que un mateix té dins seu és bàsic, així com creure en l’altre i en les seves capacitats, habilitats i dons.

El respecte per a l’altre i per a un mateix té a veure amb el reconeixement del nostre propi poder creador, té a veure amb la responsabilitat, la llibertat i la presa de decisions que traça camins diversos i diferents en cada persona,... té a veure amb la humilitat, la senzillesa i la consciència. 

El respecte permet reconèixer-se a un mateix i a l’altre com a éssers únics, irrepetibles, valuosos,... El respecte entén la diferència dins la igualtat per ser qui som. El respecte permet ser, accepta, acull, inclou, suma... 

El respecte és una llavor necessària per conviure en pau i equilibri, és essencial per practicar l’art de saber viure. En definitiva, és una llavor que permet que moltes altres llavors germinin,...

El tracte, el tacte, les mirades, les paraules, el to de veu, les expressions, l’escolta activa, la distància adequada, l’atenció, la presència, el diàleg constructiu, ... formen part indispensable en la sembra d’aquesta llavor.


La sembrem?

  • Em sento digne de ser qui sóc? Reconec la meva pròpia vàlua? En què sóc valuós?
  • Reconec la vàlua dels altres? Els accepto?
  • Respecto el meu propi camí? Com?
  • Respecto el camí dels altres? De quina manera?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada