31 de desembre del 2014

Viure és aprendre i aprendre és viure



I de cop, tot es desmunta i es perd el sentit. Es perd el nord i mil preguntes succeeixen una darrera l’altra. Recuperar el per a què i seguir de nou, el joc de la vida: Tornar al centre, reconstruir, reprendre i crear.

Temps de recloure’s per prendre decisions, temps de silenci per escoltar el ressò del cor i veure de nou el far per seguir caminant. Pas a pas, petjada rere petjada, confiança plena... profunditat, veritat, energia i puresa...

Temps de retirada i desconnexió. Temps de reflexió, de deixar caure totes les fulles i deixar-me impregnar pel gèlid fred de l’hivern. Despullada, nua, amb la vulnerabilitat i la sensibilitat a flor de pell, la única manera possible d’escoltar de nou el batec del meu cor, de fer brollar llum per brotar de nou amb colors, creativitat, energia, VIDA, sentit...

I tot plegat, des d’una figura d’eterna observadora, perenne davant les estacions, les emocions, els pensaments...

Despreniment, retrobament, essència del SER per SER.

I de nou, el sol brilla, el sentit retorna, la transformació esdevé i amb ella la tria, els companys de viatge, el vol renovat, el respirar, els colors, el naixement... la vida i l’amor.

Roser_Desembre 2014



12 de novembre del 2014

Exposició de pintura: Valeri Farràs



Un any més el pare exposa VIDA, a través del traç del seu pinzell! Us invito a passar per l'exposició que estarà vigent fins el proper dia 20 de novembre!

Gràcies papa per reflectir la VIDA amb tanta autenticitat, intensitat i sentit! A través dels quadres expresses tanta veritat i bellesa!!! T'estimo moooooolt!

ESART GALERIA
c/ Diputació nº188 entre Muntaner i Casanova a 15 min de Plaça Catalunya
Barcelona



1 de novembre del 2014

Evolució, transformació, presència.

Tot està bé. Abraço cada experiència, cada persona, cada moment,...

Escolto el silenci, respiro la natura, camino cap dins, comprenc, em deixo sentir, sóc ...

La mare terra, l’art, la comunicació, la creativitat, la bellesa,... alimenten la meva ànima, i si falten, l’ofec es fa present, el sentiment de llibertat s’esvaeix,...

Tot esta bé. Escolto el cor, i si pateix em qüestiono què és el que no abraço, què és el que no estimo,...

Aquí i ara, tot pren sentit, no hi ha res més.

Abraço la reactivitat, la ment incessant, tots els meus defectes, totes les meves virtuts. Tot està bé, ...

Només l’AMOR transforma, només l’AMOR present, profund i real és evolució. 


Davant l’adversitat, estima; davant qualsevol situació, estima; davant qualsevol persona estima; davant la vida i la mort, estima; quan et miris, estima’t!!!... és l’únic etern secret, estimar, transformar a través de l’AMOR incondicional.

Al teu centre, la llum hi és, brilla, t’acompanya, t’acarona,... tots la portem dins... la veus? la sents? la perceps? 

Roser, octubre 2014

7 d’octubre del 2014

Petites lliçons de vida

L'altre dia conversant amb el Gil va sorgir la següent conversa:

- Mama, fins on m'estimes?

- Molt, més no et puc estimar Gil!
- Sí que pots mama, no hi ha màxim!!! És com la bola del món que gira i gira i gira, fins i tot quan ens morim, i NO HI HA MÀXIM, sempre continua.




I és que la vida és això estimar, estimar, estimar, estimar, estimar... alumnes i mestres d'un mateix art! L'ART D'ESTIMAR!!!

Una forta abraçada!

Roser

2 de setembre del 2014

Setembre

Quien produce con alegria y se alegra de lo producido es feliz. Johann Wolfgang Von Goethe

Un nou curs comença i amb ell, noves il·lusions, nous projectes, noves cares, nous aprenentatges, noves oportunitats,...

El setembre és un mes màgic... en ell tanquem l’estiu i retorna la tardor: estació plena de colors, recolliment, bellesa, silencis, olors, calma,... 

Al poble diem adéu a la joia i companyia d’aquells que han fet estada durant els mesos d’estiu i recobrem la vida tranquil·la i el tarannà que ens caracteritza i, personalment, que tan estimo. 

Setembre: mes de canvis, on el dia s’escurça i la nit s’allarga; mes intens i diferent que ens brinda dues estaciones i molta variabilitat; mes de diades entranyables i moments compartits memorables...

Benvinguts de nou a tots i totes, un any més espero poder seguir creixent i descobrint “Dins Meu” amb consciència, amor, llibertat i serenor. És un plaer fer camí i compartir vida amb tots vosaltres, aprenent de cada pas! Mil gràcies per ser-hi!


Para cambiar tu vida por fuera debes cambiar tú por dentro. En el momento en que te dispones a cambiar, es asombroso cómo el universo comienza ayudarte, y te trae lo que necesitas. Louise Hay

6 d’agost del 2014

Monestir de Sant Benet de Montserrat

La vida sempre et porta a conèixer gent especial amb qui compartir i aprendre...

He estat uns dies de repòs i treball personal al Monestir de Sant Benet de Montserrat  i estic molt contenta de l’elecció, els fruits i l’experiència viscuda, que segur repetiré altres vegades!


Moltes gràcies Anna, Concepció, Alba, Andreu, Roser, Montserrat, Olaya, Maria Teresa, ... i sobretot moltes gràcies Carol i Begoña per tot el que he après compartint amb vosaltres, us portaré al cor i espero retrobar-vos J

Us deixo la informació per si algú li pot interessar:

Hostatgeria:
Telèfon: 93 8350078 (ext.1)      
Mail: hostatgeria@monestirsantbenetmontserrat.com

Una molt forta abraçada i molt bon estiu!
Roser

31 de juliol del 2014

Bones Vacances!!!

Us desitjo molt bones vacances i un munt de petits instants de vida!!! 

Ens retrobem al setembre!


Una forta abraçada,
Roser

Entrevista

Entrevista que em van fer durant el mes de juny a Fundació Àmbit Ecologia Emocional:
http://www.fundacioambit.org/assets/files/butlletins/FA_butlleti_2014_06_juny.pdf


Coneixem els Amics i col·laboradors de la Fundació Àmbit:   

Roser Farràs i Prat - Màster en Ecologia Emocional. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses. Postgrau en Tècniques d’Administració i Gestió de Personal. Emprenedora del projecte “Dins Teu”. Col·laboradora de Fundació Àmbit Ecologia Emocional. Professionalment es dedica a la gestió de projectes de formació, la formació i la facilitació de grups de creixement personal. Dins de l’"Institut d’Ecologia Emocional” col·labora com a coordinadora del Màster d’Ecologia Emocional, és responsable de l’àrea e-learning i coordinadora del projecte “Programa CAPA, comunitats educatives ètiques i emocionalment ecològiques”.

Des de quan coneixes Àmbit? Com hi col·labores? Conec la Fundació des de fa uns 3 anys i hi col·laboro en tot allò que puc, aportant temps, il·lusió, motivació i cor en tot allò que hi faig.
Què t'agrada més del Projecte? La generositat i la visió social. Em commou la seva essència i m’admira la seva edat, 18 anys! Això només és possible si darrera hi ha persones generoses de cor gran que ho fan realitat!
Quin llibre de la M. Mercè i el Jaume aconsellaries més? Per què? Tots m’agraden, cap em deixa indiferent i en tots hi ha nous aprenentatges i creativitat latent, però el seu primer llibre “Donar temps a la vida” em té el cor robat....
A què t'has atrevit més a la VIDA? A seguir el meu propi cor, a seguir la meva veu interior i la part més intuïtiva. A ser lliure amb cada elecció, escollint des de la consciència i la responsabilitat de ser, en tot moment.
Què et queda per conquerir? Cada pas em porta nous aprenentatges, no m’agraden massa les paraules “conquesta o lluita”, em ressonen a “guerra i batalla”, i aquesta no és la meva elecció personal, no he vingut a lluitar... M’agrada veure la vida des de l’oportunitat i la possibilitat, m’agrada veure la vida sense fi i amb moltes formes, per tant, em quedo amb la idea d’un horitzó que no s’acaba i que puc recórrer, creixent durant tot el trajecte!
Vols compartir algun dels teus somnis de futur? Continuar fent el que sento que vull fer, compartint vida amb les persones que em trobo pel camí i aprenent d’elles, continuar passant a l’acció per poder materialitzar tot allò que crec possible...
Què és per a tu VIURE AQUÍ I ARA? Viure present, des de l’art del despreniment, des de la trobada amb un mateix, des del meu propi centre, entenent i sent conscient que tot allò que visc a cada moment és un mirall de mi mateixa, cada vincle un regal, cada emoció un enigma, cada pensament una pista...Potser quelcom difícil..., però quelcom que m’aporta benestar i equilibri quan ho visc amb consciència i serenitat.
Amb quina imatge ho podries definir? Un bosc de primavera o tardor, l’olor a humitat, un camí...
I amb una emoció? No és ben bé una emoció, però per mi la capacitat de despreniment és la clau pel benestar i l’equilibri.
Tres ingredients per viure plenament...N’hi posaré 4!!! Responsabilitat, consciència, llibertat i amor.
Tres  autors de llibres que t'hagin influït... Deixant de banda el Jaume i la Mercè... Annie Marquier amb el llibre “El Poder d’escollir”, Edward Bach amb el llibre “Ser tú mismo” i els seus tractats i Diana Cooper amb el llibre “Las 36 leyes espirituales de la vida”. En podria dir molts més, però aquest són els que em sorgeixen avui...
Una cançó o melodia que et faci sentir amor... Ave Maria de Maria Callas
Una persona compassiva... tota aquella que és capaç de sentir el dolor de l’altre des del respecte, el silenci, l’acompanyament i el no judici. En el fons no em quedo amb una sola persona, sinó amb la idea que és una qualitat innata que es pot treballar i desenvolupar a través de l’autoconeixement.
Una persona lluitadora... canvio la paraula per “valenta” i em quedo amb la persona que és capaç de seguir el seu cor i crear la seva pròpia vida, pesin les circumstàncies i els entrebancs: Xevi, Papa, Mama, Gemma, Carme, Mercè, Jaume, Núria, Cristina, Laura,...
Un referent a la Teva VIDA... el Gil, el petit gran mestre que va arribar farà 5 anys a la vida, portant molta llum, i que va ser qui em va despertar l’espurna de la consciència per seguir el meu propi camí.

5 de juliol del 2014

VIDA

Ja fa un any que el butlletí “Dins Teu” va néixer des de la il·lusió de compartir trossets de vida. Durant un any, llavors de consciència s’han gestat mes a mes. Mil gràcies a tots i cadascun de vosaltres que el llegiu per ser-hi i acompanyar-me en aquest viatge fascinant de la vida!

Molt bon estiu per tothom!!! 


VIDA
Un breu instant fugaç d’eternitat,
un bell o feixuc camí que traço
amb cada elecció i cada tria.
Camins diversos que es creuen,
mirades que es reconeixen,
somriures que creen,
petjades noves que sembren.
Fars i llums compartits,
freqüències que eleven.
Vida, un viatge fascinant,
un compromís que prenc des de la responsabilitat
i l’eternitat del meu ésser.
Jo, tu, nosaltres, tots... VIDA

Roser – Juliol 2014


19 de juny del 2014

Grup Creixement Personal 2013-2014

La vida és una aula d’aprenentatge. Ens trobem, i en aquesta trobada ens teixim i ens fem. INTERSOM, que bonic, oi? Gràcies a aquesta experiència que hem viscut plegats, ja no som els mateixos, quelcom ha canviat. I és així de màgic en cada trobada que teniu amb l’altre: des de la persona que comparteix la vostra vida cada dia, a la persona que us creueu amb la mirada durant un breu instant.

Què m’emporto jo? La certesa que la bondat és intrínseca, que la vida és en color si estàs disposat a prendre la responsabilitat de viure-la des de la llibertat i l’amor.

Durant 36 hores hem posat bon fer i bon ser, ens hem esculpit, hem compartit, après, i mirat amb uns altres ulls. Durant 36 hores heu INTERSET entre vosaltres, què fareu amb tot això fora d’aquí? Podeu fer com si no hagués passat res, o podeu ser sembradors d’una nova manera d’entendre la vida i les relacions. Podeu ser dinamitzadors de petits grups de creixement personal al vostre entorn, essent en tot moment models d’allò que voleu per aquest món. Podeu ser fars de llum en el camí de vida que compartim. No es tracta només d’imaginar i somniar, es tracta de crear, i això requereix compromís, voluntat, acció, fermesa, responsabilitat, humilitat... I només es pot fer vivint desperts i conscients del que realment som. Només es pot fer vivint amb el cor obert. Us hi atreviu?

Camí de vida, això és el que fem, caminar... però amb quin sentit i cap a on? Confieu en el vostre potencial, la vostra intuïció i el vostre ésser?

És un plaer conèixer cors tant grans i haver-me pogut enriquir de tots i cadascun de vosaltres. J

Gratitud i amor és el que sento!

Gràcies Anna per la teva valentia, sensibilitat i perseverança que t’han portat a canviar la mirada.
Gràcies Jordi per confiar i obrir-te.
Gràcies Cristina per la tigressa sensible, bondadosa i forta que has mostrat.
Gràcies Antònia pel teu compartir i el teu somriure .
Gràcies Mercè pel teu positivisme i la teva senzillesa.
Gràcies Lluís per arriscar-te a ser la millor versió de tu mateix.
Gràcies Marta per la teva sensibilitat i la teva veu.
Gràcies Abelinda per les estones compartides i les teves aportacions.
Gràcies Pep Lluís pel do de la paraula i per posar música en el trajecte.
Gràcies Núria per la teva energia i la teva passió.
Gràcies Ferran per estimar i arriscar-te a ser amb nosaltres.

I gràcies VIDA per donar-nos moments com aquests on la màgia, el sentit i el SER retroben el seu lloc dins de cadascú.

Us portaré dins el meu cor tota la vida, sóc també qui sóc gràcies a vosaltres! 





9 de juny del 2014

Essència


ESSÈNCIA

Impregnada de nostàlgia, trobo el sentit d’aquest nou caminar.
Prenc el compromís d’aprendre i compartir. Em deixo acompanyar.
Prenc la responsabilitat de viure cada pas, cada experiència.
Recordo la llum i l’amor incondicional que sóc.
Més enllà  de la raó, més enllà de tot el que sento,
més enllà del que veig, hi ha una veritat que percebo.
El camí és per créixer, el camí és per compartir i comprendre
que en el fons tot forma part del mateix, tots som el mateix.
Enyoro allò que no veig i que no puc posar nom,
enyoro allò que el cor  anhela, tornar a casa...
Però estimo el trajecte i els companys de viatge,
estimo la vida i el camí escollit.
Impregnada de felicitat respiro el present i busco el meu centre.
L’art del despreniment és la clau que obre finestres i portes.
Escullo a cada instant, accepto a cada pas, aprenc de tot i tothom.
Un Kolam a la vida, un gràcies de cor. Confio, confio plenament.
Camins, tracem camins de consciència. Juguem, juguem amb llum i color.
Espurnes que ens toquen i de cop la màgia esdevé.
Un cop s’experimenta la màgia no hi ha marxa enrere, tot pren sentit,
tot és perfecte, tot esdevé una dansa dins de l’univers.
L’autenticitat ens fa únics, la humilitat ens fa iguals.
Aquí i ara em fonc amb la foscor per esdevenir llum que és el que sóc.
Essència de mi, ben retrobada, benvinguda de nou.

Roser - Maig 2014

3 de maig del 2014

Gratitud

Primavera: estació de renovació i trobada amb un mateix, estació de colors, olors, expansió, obertura i llum, molta llum.
Porto un mes ple de situacions compartides amb moltes persones, ple d’aprenentatges i intercanvis, un mes de reflexió i retrobada amb el sentit i el propòsit.
GRÀCIES en majúscules i des del cor a totes aquelles persones que en aquests últims temps compartiu d’alguna manera o altra aquesta part del trajecte, doncs és gràcies a vosaltres que té sentit i hi ha llum en el camí: gràcies a totes les persones que de manera personal compartiu les sessions d’acompanyament individual; gràcies a totes les persones que compartiu i formeu part  dels Grups de Creixement Personal; gràcies a totes les persones que formeu part de les formacions o tutories que en part porto a terme dins l’Institut d’Ecologia Emocional de Fundació Àmbit, via presencial o en modalitat e-learning, cada trobada enriqueix el camí de vida escollit; gràcies a totes aquelles persones que han vist, confiat i cregut en allò que porto a dins i m’ha n donat la mà en aquest caminar; gràcies equip CAPA per la vostra autenticitat, proximitat i per fer les coses tan fàcils; gràcies a totes les persones que d’alguna manera o altra compartim saviesa de vida i experiències; gràcies als amics per ser-hi; gràcies a la família per tot el valor, força, aprenentatge, bon fer i bon ser; gràcies companys de viatge per caminar al meu costat i fer-nos plegats un camí més planer per on transitar; gràcies vida per la infinitat de possibilitats que cada dia em brindes per poder crear i sentir; i gràcies al meu ésser per mostrar-te i mostrar-me el camí.
I tu, què i a qui pots agrair avui? Gràcies lector per ser-hi!

Un molt forta abraçada, Roser

18 de març del 2014

De pares a fills...

Una bonica cançó per compartir:




com caminant sobre l'aigua
t'obriràs totes les portes
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta

viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí

podria dir que la vida et serà sempre fàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viure és aprendre a aixecar-se

com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge

no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor

Els Catarres

Per tu Gil, que cada dia m'ensenyes coses noves :-). T'estimo!!!



11 de març del 2014

Dins Teu

El pas per aquest món només potser meravellós si el dotem de sentit i a cada pas aprenem i experimentem, transcendint i desprenent-nos de tot allò sobrant.

Estic fermament convençuda que la vida humana a la terra és un aula d’aprenentatge, que tenim el poder de traçar cadascú el seu propi camí a fi de contribuir a quelcom que va més enllà del que podem imaginar. Cada pas recorregut, cada lliçó apresa, cada acció creadora, cada vivència, cada emoció, cada pensament, cada vincle forgen un món únic i tota evolució personal es tradueix en una evolució col·lectiva. L’essència és la mateixa i es manifesta de mil maneres, cadascú des de la individualitat experimenta per tornar a la unitat.

La vida pot ser patida o gaudida, si fos un joc, tot depèn de les tirades que facis.

Personalment, m’agrada viure la vida com un repte constant, pesin les situacions i circumstàncies. Percebo que el pas de cadascú de nosaltres és una casualitat carregada d’intenció. Percebo que res és perquè sí, si no que tot té un perquè, més enllà del que puc arribar a comprendre.



El punt de partida és el centre, l’essència, el meu interior. A partir d’aquí, de dins cap a fora... aprendre a desxifrar, aprendre a viure i responsabilitzar-me al 100% de la meva VIDA. És igual que visqui situacions de tristesa, enuig, angoixa, ràbia... totes parlen i m’aporten aprenentatge, és igual que em trobi en situacions difícils, persones tòxiques, totes porten un missatge a desxifrar. Tot m’arriba perquè la vida succeeixi i amb ella aprengui a fluir i transformar.


“Dins Teu” pretén ser una mirada personal al camí de l’autoconeixement, al camí cap al propi centre, la retrobada amb un mateix. No pretén ser una guia, entenc que cadascú ha de trobar i traçar el seu propi camí, però si que pretén ser un compartir des del cor, des del SÍ a la vida, des de l’amor i des de tot allò que no tinc paraules per descriure. Pretén ser una mirada complexa, senzilla i profunda d’allò que per mi engloba el benestar i l’equilibri. Pretén ser una estona agradable carregada de frases, pensaments, experiències i creativitat. De tant en tant, potser quelcom et serveixi de far pel teu propi camí. 


Tot comença dins nostre, “Dins Teu” hi és tot, t’animes a passejar pel teu interior? T’animes a viure des de la consciència creadora?

Una forta abraçada,
Roser

20 de gener del 2014

Amor incondicional

Totes les persones procedim de la mateixa font i hi retornem. Tots hem d’aprendre a estimar i a ser estimats incondicionalment. Totes les penes que hom pateix a la vida, totes les tribulacions i malsons, totes les coses que podríem considerar com a càstigs de Déu, són en realitat regals. Són l’oportunitat per créixer, que és l’única finalitat de la vida.
No es pot sanar el món si no ens sanem a nosaltres mateixos. Si estem disposats a les experiències espirituals i no tenim por, les tindrem sense necessitat d’un guru o d’un mestre que ens digui com fer-ho.
Quan vàrem néixer de la font que jo anomeno Déu, vam ser donats d’una faceta de la divinitat; això és el que ens dóna el coneixement de la nostra immortalitat.
Hem de viure fins morir.
Ningú mort sol.
Tots som estimats amb un amor que transcendeix la compressió.
Tots som beneïts i guiats.
És important que fem allò que ens agrada fer. Podem ser pobres, podem passar fam, podem viure en una casa destartalada, però anem a viure plenament. I al final dels nostres dies beneirem la nostra vida perquè hem fet allò que vàrem venir a fer.
La lliçó més difícil d’aprendre és l’amor incondicional. Morir no és res que hàgim de témer: pot ser l’experiència més meravellosa de la vida. Tot depèn de com hagis viscut. La mort és només una transició d’aquesta vida a un altra existència en la qual ja no hi ha dolor ni angoixes.
La muerte, etapa final de nuestro crecimiento. Elisabeth Kubler-Ross
Extret del llibre "Donar Temps a la vida" de Soler@Conangla 

7 de gener del 2014

Aturar-se, parar...


Parar, a vegades fa falta parar...
Aturar-se per escoltar el silenci interior.
Parar per veure-hi.
Aturar-se per sentir i posar nom a allò que sentim.
Parar per observar.
Aturar-se per ser.
Parar per seguir avançant.
Aturar-se, a vegades fa faltar aturar-se...
Si no pares, la vida et para.
Aturar-se per saber on som, d’on venim i cap on anem.
Parar per definir el sentit.
Aturar-se per estimar i estimar-nos.
Parar per viure.
Aturar-se per obrir ment i cor.
Parar per esdevenir conscients i responsables.
Aturar-se, simplement aturar-se, per retrobar-nos.
Parar, a vegades fa faltar parar... 

Roser Farràs