- Mama, fins on m'estimes?
- Molt, més no et puc estimar Gil!
- Sí que pots mama, no hi ha màxim!!! És com la bola del món que gira i gira i gira, fins i tot quan ens morim, i NO HI HA MÀXIM, sempre continua.
Una forta abraçada!
Roser
7 d’octubre del 2014
Petites lliçons de vida
L'altre dia conversant amb el Gil va sorgir la següent conversa:
- Mama, fins on m'estimes?
- Molt, més no et puc estimar Gil!
- Sí que pots mama, no hi ha màxim!!! És com la bola del món que gira i gira i gira, fins i tot quan ens morim, i NO HI HA MÀXIM, sempre continua.
I és que la vida és això estimar, estimar, estimar, estimar, estimar... alumnes i mestres d'un mateix art! L'ART D'ESTIMAR!!!
Una forta abraçada!
Roser
- Mama, fins on m'estimes?
- Molt, més no et puc estimar Gil!
- Sí que pots mama, no hi ha màxim!!! És com la bola del món que gira i gira i gira, fins i tot quan ens morim, i NO HI HA MÀXIM, sempre continua.
Una forta abraçada!
Roser
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cert, no hi ha límits, només alguns entrebancs de vegades.
ResponElimina;-) Nanit Joan! Abraçada, Roser
EliminaGràcies per aquestes paraules que expressen amb un sentiment tan profund la grandesa de la VIDA.
ResponElimina:-) :-)
Elimina