Bon any!!!


Feliç entrada d’any! Que aquest 2013 estigui carregat de tot allò que desitges i sembres amb cada pas!




Són dies d'incertesa,
però sé com veig el mar
sense mirar-lo, ni ser-hi a prop,
i tinc records, i ganes de sentir de nou
el temps a prop del vers, de l’abraçada.
Tinc la certesa que l’oneig sempre retorna
l’olor de sal damunt la pell,
el tacte càlid de l’aigua a l’estiu,
l’essència gèlida i emboirada de l’hivern
a la comarca.
Tot ha canviat, la societat, la política...,
però estimo i respecto aquest món,
que amablement acull de nou i altra vegada
un altre vers de BON NADAL i BON ANY 2013.

Bruna Generoso 

Bones Festes!!!


Una forta abraçada!

CAPSETES DE COLORS


Quan sento el nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les meves capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació, frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa negra i en surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la pena, l’angoixa, l’aflicció... Obro la capsa verda i trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol, la confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el sol: amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...
 
Hi jugo, deixo que es barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro. Després decideixo quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules: verd-confiança, groc-amor i blau-calma. Les altres les he tornades a les seves capses.

Per cert... El nus s’ha esfumat.

“La vida viene a cuento” Soler& Conangla

Taller d’Ecologia Emocional a Vic (C.C. Can Pau Raba)


Moltes gràcies a cadascú de vosaltres per ser-hi! I gràcies als que l’últim dia no hi vau poder ser! Ha estat un plaer compartir aquest espai, aprendre, créixer i construir-nos millors persones plegats!




Confio en mi

  
Confio en mi perquè em conec
davant del mar, palpant l’abisme
dels dies d’incertesa, les pors abstractes
i els blaus obscurs. L’amor té nom de lloc
i la tendresa s’explica en un relat que escric,
comptant els mots, deixant-los ser silenci
explícit i tranquil. La sinceritat dels poemes
de vegades s’amaga en la metàfora,
en un rampell de ràbia, de gelosia o de menyspreu.
Aquí, però, al mig de l’últim dia, de l’estona compartida,
no hi cap res més que molt respecte.
La llibertat d’aprendre a ser una part
de tot, i d’explicar i d’entendre, sense culpa,
que el món es fa més gran i molt més abastable
quan em conec i quan confio en mi mateixa.

Bruna Generoso  (poema fi de curs Ecologia Emocional)




Us desitjo el millor en el vostre camí personal de recerca i creixement! 




El cim és alt, prova a obrir les ales; 
alça el vol i creu en qui ets tu, 
i en la teva intuïció. 

Prem el puny i posa la directa, 
a dins teu hi ha la resposta. 
Lluita, lluita amb força.

Una enorme abraçada i fins molt aviat,

Restablir el Regne de la Possibilitat


Si al meu fill li dic que a fora hi ha un elefant que l’espera, s’ho creu, ho creu possible! Quina diferència hi ha entre ell i els adults? Què perdem al llarg dels anys? Podem tornar a restablir el Regne de la Possibilitat?

FRASES per pensar:

Cada dia és una nova possibilitat.

Déu no t’hauria donat la capacitat de somniar sense donar-te també la possibilitat de convertir els teus somnis en realitat. Hector Tassinari.

Deixa de pensar en termes de limitacions i comença a pensar en termes de possibilitats. Ferry Josephson.

La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant. Paulo Cohelo.

Els que asseguren que és impossible, no haurien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison.

Només una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar. Paulo Coelho.

No diguis és impossible. Digues: no ho he fet encara! Proverbi japonès

Comença fent el que és necessari, després fes allò que sigui possible, i acabaràs fent l’impossible. Francesc d’Asís

Només és possible avançar quan es mira lluny, només es progressa quan es pensa en gran. J. Ortega y Gasset

Com que no sabien que era impossible, ho van fer.

Si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear sólo están a una letra de distancia. Albert Espinosa.



A on em connecto quan crec en el regne de la possibilitat?

Us deixo amb dos fragments del llibre: Ecologia emocional per al nou mil·lenni, de Soler&Conangla

“A vegades no aconseguim el que volem, no tant perquè no en som capaços sinó perquè no ho creiem possible, i quan una creença així se’ns instal·la al cap, la ment filtra només el que la confirma, i deixa de banda tota la resta. Així doncs, si pensem “no puc”, no podrem. Si pensem “no és possible” no ho serà, perquè ja ni ho intentarem.

L’ecologia emocional proposa restablir el regne de la possibilitat. Tot és possible si estem disposats a invertir-hi temps, energia i amor, si creem sinergies amb els altres, si no volem recollir-ne immediatament els fruits i estem disposats a sembrar perquè les altres generacions els recullin.

El que fa anys es creia impossible ara és una realitat. Una vida és un temps massa breu per veure determinats somnis complerts, però és intel·ligent apostar perquè els nostres somnis acabin sent les realitats dels nostres fills i néts, per aconseguir-ho hem de crear les condicions per provocar l’èxit, ampliar els espais de llibertat que ens permetem, esforçar-nos i assumir riscos.

De vegades ens queixem que no tenim sort o que la vida no és justa amb nosaltres. Potser pensem que no disposem d’espais adequats per créixer o de prou recursos per ser feliços. Però al nostre interior, on nien els somnis, hi ha la música, la clau de l’equilibri i la llavor de la creació. Buscar el camí fins en aquest centre és la nostra tasca.”


“Algun dia podem arribar a ser tot el que estimem perquè els materials per aconseguir-ho són al nostre interior. La nostra missió és buscar-los i crear la nostra versió possible d’ésser humà. Afortunadament, no estem sols en aquesta tasca. El món és ple de persones que han donat alguna cosa valuosa, que ens han mostrat camins millors, que ens han inspirant i ens han traslladat el seu llegat... podem construir conjuntament una societat millor, sempre que el punt de partida sigui centrar-se a viure el que es vol i convertir-se un mateix en allò que estima. I aquest camí no és ni fàcil, ni ràpid, ni còmode... un dia podrem ser tot el que estimem si estem disposats a viure connectats a tots aquests poders personals. No es tracta de saber-los, ni de predicar-los. Es tracta, únicament i necessàriament, de viure’ls cada dia i a totes hores. Si ho fem així podrem fer realitat els nostres millors somnis.”


Quanta energia i temps invertiu cada dia per fer realitat els vostres somnis?


Una abraçada, Roser.

Una visió personal de l’autoconeixement


Quan més obrim, quan més aprenem, més s’eixampla l’horitzó i més incloem els altres en la nostra mirada.

Per mi l’autoconeixement és un treball constant, conèixer-me a mi mateixa, estimar-me, cuidar-me, desprendre’m, créixer; és vincular-me amb els altres des de la llibertat, el respecte i la responsabilitat; és viure en aquest món amb el sentiment de pertànyer en ell.

És important revisar les creences, gestionar les emocions, cuidar el cos, viure amb presència en l’aquí i l’ara, decidint en tot moment a què ens connectem i quins són els motors que mouen la nostra vida. I és que ens podem connectar a fonts d’energia netes que ens ajudin a viure una vida que valgui la pena com ara l’amor, la tendresa, la serenitat, la curiositat, la confiança, la generositat... o ens podem connectar a fonts d’energia destructibles que ens reportin una vida plena de patiment i dolor com ara l’odi, la ràbia, l’enveja, la por... l’elecció és nostra i com més coneixement tenim de nosaltres mateixos, millor elecció farem per nosaltres, els altres i el món.


I tot plegat per què? Per mi treballar tot això és important per poder anar una mica més enllà, escoltar-me internament, poder sentir el xiuxiueig d’aquesta veu interior que em parla i que es diu intuïció, essència, ànima... per mi és important escoltar amb el cor i poder posar el meu potencial i els meus recursos interns al servei dels altres, amb la finalitat última de poder portar a terme el que sento que és el meu propòsit de vida.

Amb tot, només hi ha treball constant i aquest requereix compromís, voluntat, humilitat, responsabilitat i consciència.

Personalment, crec en la frase que diu que l’autoconeixement ens fa lliures. Crec que és el camí per assolir benestar, equilibri, uns millors vincles i un món més just i solidari on viure.

Vivim una època de canvis on ens cal revisar moltes coses. Una època on el despreniment és bàsic per deixar entrar allò nou.



I en la meva petita parcel·la personal, apostar per aquest camí ha estat el fet que ha marcat la diferència en la meva vida.

El meu desig és aportar el meu gra de sorra i la meva petjada a fi de poder contribuir en el canvi de món que tant desitjo pel meu fill.

Una abraçada, Roser.

Color esperança…

Cançó que desperta possibilitat, esperança, força…

Les pors es poden afrontar i ens donen l’oportunitat de créixer, aprendre, conèixer nous territoris i eixamplar la nostra ment. Tots tenim ales per volar i tresors interiors per descobrir! 



Sé, que hay en tus ojos con solo mirar
Que estas cansado de andar y de andar
Y caminar, girando siempre en un lugar

Sé que las ventanas se pueden abrir
Cambiar el aire depende de ti
Te ayudará, vale la pena una vez más

Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón

Es, mejor perderse que nunca embarcar
Mejor tentarse a dejar de intentar
Aunque ya ves, que no es tan fácil empezar

Sé, que lo imposible se puede lograr
Que la tristeza algún día se irá
Y así será, la vida cambia y cambiará

Sentirás
Que el alma vuela
Por cantar una vez más

Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón…

Vale más poder brillar
Que solo buscar
Ver el sol…

Pintarse la cara…

Una abraçada,
Roser