Tingues sempre present que la pell s'arruga, els
cabells es tornen blancs, els dies es converteixen en anys... Però les coses importants
no canvien.
La teva força i convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol
teranyina.
Darrere de cada línia d'arribada, n’hi ha un
de sortida.
Darrere de cada fita, hi ha un altre repte.
Mentre estiguis viu, sent-te viu.
Si enyores allò que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotos esgrogueïdes...
Continua encara que tothom esperi que
abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha
dins teu.
Fes que en comptes de llàstima et tinguin
respecte.
Quan amb els anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t'aturis mai!
Mare
Teresa de Calcuta
Una abraçada, Roser.
Adaptació
extreta del llibre “No són contes... és la vida! Relats d’ecologia emocional”
de Soler&Conangla
mai ens aturarem.....si no és per descansar
ResponEliminabon cap de setmana
Bon cap de setmana Joan! I molt bones vacances!
EliminaUna abraçada, Roser.
Quines paraules tan savies i belles, gràcies per compartir-les amb nosaltres. Bones vacances i a la tornada espero compartir noves energies!
ResponEliminaUn petonàs Elisenda! Fins molt aviat!
EliminaRoser.
Tinc el libre Roser...és enriquidor! UN PETÓ GUAPÍSSIMA!!!
ResponEliminaIgualment Mònica! Petons!
Elimina