Una visió personal de l’autoconeixement

Quan més obrim, quan més aprenem, més s’eixampla l’horitzó i més incloem els altres en la nostra mirada.

Per mi l’autoconeixement és un treball constant, conèixer-me a mi mateixa, estimar-me, cuidar-me, desprendre’m, créixer; és vincular-me amb els altres des de la llibertat, el respecte i la responsabilitat; és viure en aquest món amb el sentiment de pertànyer en ell.

És important revisar les creences, gestionar les emocions, cuidar el cos, viure amb presència en l’aquí i l’ara, decidint en tot moment a què ens connectem i quins són els motors que mouen la nostra vida. I és que ens podem connectar a fonts d’energia netes que ens ajudin a viure una vida que valgui la pena com ara l’amor, la tendresa, la serenitat, la curiositat, la confiança, la generositat... o ens podem connectar a fonts d’energia destructibles que ens reportin una vida plena de patiment i dolor com ara l’odi, la ràbia, l’enveja, la por... l’elecció és nostra i com més coneixement tenim de nosaltres mateixos, millor elecció farem per nosaltres, els altres i el món.

I tot plegat per què? Per mi treballar tot això és important per poder anar una mica més enllà, escoltar-me internament, poder sentir el xiuxiueig d’aquesta veu interior que em parla i que es diu intuïció, essència, ànima... per mi és important escoltar amb el cor i poder posar el meu potencial i els meus recursos interns al servei dels altres, amb la finalitat última de poder portar a terme el que sento que és el meu propòsit de vida.

Amb tot, només hi ha treball constant i aquest requereix compromís, voluntat, humilitat, responsabilitat i consciència.

Personalment, crec en la frase que diu que l’autoconeixement ens fa lliures. Crec que és el camí per assolir benestar, equilibri, uns millors vincles i un món més just i solidari on viure.

Vivim una època de canvis on ens cal revisar moltes coses. Una època on el despreniment és bàsic per deixar entrar allò nou.

I en la meva petita parcel·la personal, apostar per aquest camí ha estat el fet que ha marcat la diferència en la meva vida.

El meu desig és aportar el meu gra de sorra i la meva petjada a fi de poder contribuir en el canvi de món que tant desitjo pel meu fill.

Una abraçada, Roser.