Quan sento el nus a l’estómac
m’estiro a terra i obro les meves capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra totes les emocions
que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació, frustració, por,
impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa negra i en surten,
apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la pena, l’angoixa,
l’aflicció... Obro
la capsa verda i
trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol, la
confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el
sol: amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la
humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...
Hi jugo, deixo que es barregin,
les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro. Després decideixo quines em vull
quedar.
Avui he escollit tres paraules: verd-confiança, groc-amor i blau-calma. Les altres les he tornades a les seves capses.
Per cert... El nus s’ha esfumat.
“La vida viene a cuento” Soler& Conangla
Que preciós! i que cert... Deixem que és barregin els sentiments i la confusió ens aclapara. Buscaré "dins meu" les capsetes de colors i amb deleitaré amb el contingut de la groga i la blava, i buscaré aquest llibre tan meravellós. Ja tinc un regal de Nadal.
ResponEliminaUna forta i lluminosa abraçada!