Encetant camins, una visió de vida

La vida és màgica i bella, un camp d’oportunitats per experimentar, retrobar-nos, ser i créixer.

Crec que des de que vaig néixer encetar camins és quelcom que porto a dins i que m’omple d’il·lusió i sentit. L’estat de calma i plenitud és el termòmetre per moure’m i desplegar. A voltes em perdo i retrobar el centre no sempre és experiència plaent... però hi torno i des d’ell la vida sempre continua...

Què he après en el meu camí de vida que pugui compartir?
  • Que el canvi només és possible des de dins, que tot comença per un mateix.
  • Que tot el que fem o deixem de fer té un impacte en un mateix, l’entorn i el món. 
  • Que som éssers creadors i creem la nostra realitat.
  • Que la vida és eterna i l’espai temps no existeix, tot és perfecte dins el tapís universal.
  • Que som éssers espirituals experimentant-nos en la condició humana.
  • Que tots som únics, especials, valuosos i diferents.
  • Que en essència tots som el mateix, tots som un, tots som llum.
  • Que és essencial conèixer-nos per estimar sense condicions ni judicis, per servir a través de la veritat que cadascú porta a dins i evolucionar, doncs aquesta és la gran tasca. 
  • Que es pot abraçar i estimar totes les persones i experiències que la vida et presenta.
  • Que allò que rebutges en l’altre, ho rebutges en tu.
  • Que no jutjar t’acosta a qui ets i et reporta pau i calma dins teu.
  • Que el cos, el pensament i l’emoció estan al servei de la nostra ànima.
  • Que la responsabilitat, la llibertat i la consciència es donen la mà.
  • Que la vida és bella en tots els seus paisatges, aprendre a viure-la és tot un repte.
  • Que integrar la mort a la vida és bàsic per perdre la por i viure amb sentit i presència.
  • Que tots tenim dons i missió de vida a desplegar.
  • Que pensar en gran, actuar en petit, sentir en present i agrair conscientment són ingredients per fer una bona recepta.
  • Que tot el que cerques està dins teu. 
  • Que és important seguir el cor i la intuïció, ningú més que un mateix sap el què és millor per a ell.
  • Que només ens podem valorar quan ens sentim lliures.
  • Que el patiment també forma part d’aquest aprenentatge i és possible viure’l des d’un lloc transformador i ple de calma.
  • Que comprometre’s a viure i a fer el què un ha vingut a fer obre camins inimaginables.
  • Que caminem plegats, no estem per sobre ni per sota, tots som iguals.
  • Que les decisions preses creen els camins que tracem, però les possibilitats de traçar camins són infinites.
  • Que Infinit és un símbol màgic que uneix i integra: dalt i baix, cel i terra, tu i jo, ell i ella, llum i foscor, dia i nit, bo i dolent, blanc i negre, ... darrera la dualitat només hi ha unitat. Integrar-la i dansar amb ella és un aprenentatge per viure amb harmonia i equilibri.
  • Que el despreniment ens fa lliures i ens ajuda a transcendir dins l’evolució de la humanitat.
  • Que més enllà de la comprensió conscient, tot té un per a què i encaixa a la perfecció dins l’univers immens, invisible als ulls. La veritat sempre ressona dins el nostre cor. 
  • Que al final tot es defineix en una sola paraula i un sol aprenentatge: “AMOR” (en majúscules).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada