...d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

La papallona em desperta admiració, bellesa, fragilitat, aprenentatge, possibilitats,...

El seu cicle vital és una metamorfosi  constant: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,... i el cicle, un cop acomplert el servei a la vida, comença de nou: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

VIDA: Naixement, transformació constant, integració, comprensió, experimentació, mort, renaixement,...

Constantment em sento néixer i morir, constantment la pell és renovada i la vida esdevé,... La metàfora de la papallona em porta al ressorgir de nou per esdevenir a l’inici del cicle vital. Potser cada pas que fem, cada experiència viscuda, cada relació, cada respir,... contenen en si el procés sencer.


Tinc 38 anys i la sensació de sortir del capoll és quelcom que he tingut i tinc present en molts instants, la sensació de canvi, transformació, vida,... són coneguts dins meu. Sóc en tot moment i cada metamorfosi m’aporta una nova manera de mirar, comprendre, sentir, compartir,... Desitjo que no s’aturi el procés, que la vida esdevingui a través meu amb tota la seva immensitat i sàpiga ser ou, eruga, crisàlide i papallona en cada instant que així se’m requereixi i així es vulgui manifestar.

Si observo internament, porto temps essent eruga, devorant experiències, coneixements, relacions, emocions, pensaments, connexions,... i avui em sento crisàlide, a punt de nou per esdevenir i donar pas a la papallona. La missió de la papallona és la pol·linització: anar de flor en flor, barrejar els pòl·lens i fecundar les flors. Quina serà  les meva tasca en aquest esdevenir de nou?

Tota transformació requereix el seu temps i el seu moment per ser. La crisàlide necessita respectar els seus tempos, observar, permetre el canvi, acollir-lo,... I aquí estic jo, permetent que l’instant sigui el que és,... a voltes amb por i altres amb confiança, però en tot moment essent,...

I tu, en quin moment et trobes avui? Acabes de néixer com a ou? Ets eruga que devora per poder-se transformar? Estàs en un moment de metamorfosi total envoltada i protegida com la crisàlide? Tot just acabes de renéixer com a papallona? Voles lliurement plena de saviesa i llum? O potser estàs al final d’una etapa on quelcom ha de morir per iniciar el procés de nou?

Siguis on siguis, desitjo que la vida segueixi manifestant-se a través teu i en tot el cicle, que cada pas sigui viscut i integrat en el SER.

2 comentaris:

  1. Em sembla una molt bona allegoria de la vida humana, endavant amb les reflexions!

    ResponElimina