La papallona em desperta
admiració, bellesa, fragilitat, aprenentatge, possibilitats,...
El seu cicle vital és una
metamorfosi constant: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de
crisàlide a papallona,... i el cicle, un cop acomplert el servei a la vida,
comença de nou: d’ou a eruga, d’eruga a
crisàlide, de crisàlide a papallona,...
VIDA: Naixement, transformació
constant, integració, comprensió, experimentació, mort, renaixement,...
Constantment em sento néixer i
morir, constantment la pell és renovada i la vida esdevé,... La metàfora de la papallona
em porta al ressorgir de nou per esdevenir a l’inici del cicle vital. Potser
cada pas que fem, cada experiència viscuda, cada relació, cada respir,...
contenen en si el procés sencer.
Tinc 38 anys i la sensació de
sortir del capoll és quelcom que he tingut i tinc present en molts instants, la
sensació de canvi, transformació, vida,... són coneguts dins meu. Sóc en tot
moment i cada metamorfosi m’aporta una nova manera de mirar, comprendre,
sentir, compartir,... Desitjo que no s’aturi el procés, que la vida esdevingui a
través meu amb tota la seva immensitat i sàpiga ser ou, eruga, crisàlide i papallona en cada instant que així se’m
requereixi i així es vulgui manifestar.
Si observo internament, porto
temps essent eruga, devorant experiències, coneixements, relacions, emocions,
pensaments, connexions,... i avui em sento crisàlide, a punt de nou per
esdevenir i donar pas a la papallona. La missió de la papallona és la pol·linització:
anar de flor en flor, barrejar els pòl·lens i fecundar les flors. Quina
serà les meva tasca en aquest esdevenir
de nou?
Tota transformació requereix el
seu temps i el seu moment per ser. La crisàlide necessita respectar els seus
tempos, observar, permetre el canvi, acollir-lo,... I aquí estic jo, permetent
que l’instant sigui el que és,... a voltes amb por i altres amb confiança, però
en tot moment essent,...
I tu, en quin moment et trobes
avui? Acabes de néixer com a ou? Ets eruga que devora per poder-se transformar?
Estàs en un moment de metamorfosi total envoltada i protegida com la crisàlide?
Tot just acabes de renéixer com a papallona? Voles lliurement plena de saviesa
i llum? O potser estàs al final d’una etapa on quelcom ha de morir per iniciar
el procés de nou?
Siguis on siguis, desitjo que la
vida segueixi manifestant-se a través teu i en tot el cicle, que cada pas sigui
viscut i integrat en el SER.
Em sembla una molt bona allegoria de la vida humana, endavant amb les reflexions!
ResponEliminaGràcies Núria!
EliminaUna forta abraçada i molt bon estiu!!!
Roser