El dia 7 de juliol vaig tenir la sort de participar a la 2a edició de la Universitat d’estiu del Moianès. L’experiència va ser enriquidora i profunda. Si no recordo malament érem 36 persones reflexionant sobre les emocions, els intangibles i la cultura del reconeixement que neix del cor i eixample l’ànima.
Una creença soterrada “Ningú és profeta a la seva terra” ressonava dins meu quan el pare Marian em va posar l’oportunitat i el repte a davant.
Abans de començar, nervis i pessigolleig a la panxa, aquell que feia temps que no sentia. Sortia de la meva zona de confort i la única cosa que havia de fer era fluir en allò amb què crec i comparteixo.
Què puc dir de la tarda del 7 de juliol? La creença es va desterrar i el compartir va ser bonic i colpidor. La sessió va acabar amb un regal inesperat, un túnel de reconeixement ple de llum, energia i agraïment.
GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES a tots i totes, al COR em queda gravada la tarda del 7 de juliol amb un boci de cadascú de vosaltres.
El teu mèrit és molt gran, Roser!
ResponEliminaVam viure una tarda molt enriquidora i que ens la vas endolcir amb el teu saber, saber ser i saber estar.
Gràcies per presentar-te davant nostre amb presència i essència.
Moltíssimes gràcies per tot el què ens has aportat!!!
Una abraçada molt gran...
Núria
Una altra molt gran per tu Núria, mil gràcies per pensar amb mi i per confiar amb l'espurna de veritat que comparteixo! Molt bon estiu! :-)
EliminaPetons,
Roser
Hola Roser, moltes gràcies per aquella tarda en que vas fer-nos ser més conscients de les nostres emocions i el paper que juguen a la nostra vida. Personalment el treball sobre la CULPA em va servir molt per a millorar les relacions a casa.Una abraçada, Mª Dolors Mas Soler
EliminaUna altra ben gran per tu Dolors :-)! Molt bon estiu i fins aviat!
EliminaRoser