Sóc petita. Volo, encara que no sempre
ho he fet. Tinc la capacitat de transformar-me i he passat de ser u na mena de
cuc gris i sense gràcia a convertir-me en un ser alegre i de bonics colors que
vola sense tenir plomes.
No aspiro als llocs més alts. He
aconseguit l’altura adequada i tinc una bona perspectiva del que hi ha a sobre
i a sota. Quan vull, baixo a terra, però, com que no peso gaire, també puc
pujar a una flor o passejar-me muntada en un animal, al qual, naturalment, no
molesto perquè no el mossego ni el canso.
De vegades, em deixo portar pels
corrents d’aire i, aleshores, viatjo sense esforç a paisatges sorprenents que
el vent elegeix per mi. Sóc un ser pacífic i mantinc una bona relació amb
tothom. sóc delicada i fràgil, però a la vegada sóc forta, perquè sé escollir
quin és el moment oportú per sortir a volar i quin aturar-se. No faig soroll ni
canto. Em moc en silenci, sense fer grans escarafalls.
Sóc poderosa. Diuen que si moc les ales
en una zona del planeta, aquest moviment ampliat pot arribar a provocar un
huracà en l’altre extrem. Per la meva part, intento fer una mica més agradable
i bonic el món en el qual visc. La meva vida és breu. Però vaig morir eruga una
vegada i vaig renéixer papallona.
Relat
extret del llibre “No són contes, és la vida” de
Jaume Soler i M. Mercè Conangla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada