Cal deixar-se en pau - Àlex Rovira


Interessant:
“Rellegeixo a Carlos Castaneda i trobo aquest text lluminós, que resumeixo:

“La major part de la nostra energia la dediquem a defensar la nostra importància. Si fóssim capaços de perdre una part d’aquesta importància, ens succeirien dues coses extraordinàries. Primer, alliberaríem la nostra energia de l’esforç de mantenir la idea il·lusòria de la nostra grandesa, i , en segon lloc, aconseguiríem l’energia suficient per treure el cap a la veritable grandesa de l’univers.”
Sí.

De nou penso en la humilitat com a vacuna contra tota sobredosi d’ego. Qui és veritablement gran no necessita defensar la seva importància, no necessita influir. Simplement es deixa ser en pau. No intenta demostrar, sinó que mostra. No intenta vèncer, sinó que convenç amb el seu propi exemple. No intenta forçar, sinó que ofereix. No fa servir la manipulació ni la seducció com a recurs, sinó que s’expressa simplement i bellament. No dóna consells si no se li demanen. No s’hi fica si no és sol·licitat. Deixa els altres viure en pau. Per això, quan trobes un ésser humà així, et sents en pau i regenerat amb el seu contacte i presència. Perquè com no tenen un ego per defensar, el nostre propi ego, per ressonància emocional, es relaxa, s’oblida de si, i feliçment ens deixa en pau. Així, ens obrim al miracle, a la bellesa de la senzillesa, al veritablement humà, a la vida. Un bell arbre no es pensa a si mateix, i no es recrea en el seu ego, per exemple.

Ho resumeix bé l’amic Claudio Naranjo: “Cal deixar-se en pau”.

Pau al món? Sí, quan hi hagi pau a cada u. I Castaneda ens mostra el camí en el breu text citat.

Feliç dia, petons i abraçades,
Àlex Rovira
Entrada en el blog de l’Àlex Rovira:


Una abraçada.
Roser

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada