Reflexions en veu alta: El món des de la meva mirada i en termes d’autoconeixement

La unitat només és possible a partir de la llibertat de SER, només si som lliures per ser allò que som podem caminar de la mà per construir una unitat equànime per tots.

SER qui som és un dret intrínsec, negar la llibertat de SER és frenar el creixement intern i no respectar la voluntat, ja sigui de la persona o d’un poble sencer. Per créixer cal comprensió, escolta, respecte, espais protegits,...
Unitat? Sí!!! Però just aquella que permet igualtat dins la diversitat, que permet creixement, que permet ser UN dins un TOT divers, ric i valuós.  La unitat no es pot sembrar amb adobs de culpa, remordiments i por. La unitat és quelcom que només es pot aconseguir quan es vibra veritat, quan no té danys colaterals, quan acull i no castiga. La unitat no és imposada, és un estat del SER que sorgeix quan el camí traçat, en molts sentits, és impecable.


Jo, com molts, crec que vivim un canvi social profund, el qual no és més que un reflex del canvi personal de moltes i moltes persones. Persones que hem dit prou als autoenganys, que hem dit prou a la por, que hem dit prou a la culpa, que hem dit prou al control i a la manipulació!!! El canvi social és un reflex de molts que creiem possible la unitat, però no una unitat jerarquitzada i obligada, sinó una unitat desitjada, equànime, integradora, potenciadora, solidària, generosa, inclusiva,...

A vegades, per construir quelcom nou, s’ha de ser valent. El camí de l’autoconeixement no és un camí fàcil, però és el que permet reconèixer-nos en molt, retrobar-nos en la nostra essència i a partir d’aquí caminar lliurement i desperts per construir un món millor.

Jo crec en la unitat, però en la que crec només és possible arribar-hi si es construeix amb nous passos. Passos que requereixen una transició, una presa de consciència profunda, un prendre distància, un separar-nos per crear noves realitats, per fer les coses diferents, per influir si ha valgut la pena,... I aquests passos potser són els necessaris per algun dia ser UN des del reconeixement, la voluntat i la llibertat de tots.


Emocionada per tots els canvis que veig, esperançada per tot un poble que es mou,... Compromesa per seguir sembrant llavors de canvi arreu que permetin sanar pors, reconèixer habilitats, brillar en autenticitat i fer possible un món ple d’oportunitats per tothom.

Una abraçada plena de llum,
Roser Farràs _ Setembre 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada