A vegades la vida, sàvia com és, et truca a la porta i et regala experiències compartides plenes de sentit i profunditat.
Fa uns dies la meva bona amiga Núria va donar el meu telèfon a un grup d’amics que es troben sovint per profunditzar en diferents temes i créixer plegats. Enguany buscaven a algú que els acompanyés durant un cap de setmana en la descoberta dels seus irrenunciables personals.
Ha estat un repte i un plaer preparar la formació “Viure des de l’essència”, on junts hem pogut reflexionar de moltes coses i on hem experimentat i permès que la vida fos en aquest espai temps.
Núria, Enric, Roger, Marc, Jordi, Josep i Tomàs us vull agrair des del fons del meu COR aquesta trobada i tot el que en ella s’ha revelat en mi: una porta oberta i nova s’ha obert :-), mil gràcies!!!
No crec en les casualitats, sinó en les sincronicitats i els fils invisibles que ens uneixen durant el camí, crec en el sentiment profund que se sent quan dues ànimes es reconeixen: gràcies infinites per portar-lo al costat de casa, per compartir la vostra essència i per permetre que aquest “veure’ns” ens hagi apropat un xic més a qui som: espurnes de llum divines plenes d’amor expandint-se pel món.
Fins ben aviat i una forta abraçada,
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada