“Hi ha qui s’estima més abandonar el planeta que canviar”

Generalment el que volem és que canviïn els altres, oi? Quan dic “els altres”, em refereixo al govern, les grans empreses, l’amo, els companys de feina, Hisenda, els estrangers, els mestres d’escola, la parella, els pares, els fills, ... és a dir: tothom llevat d’un mateix. No volem canviar, però volem que tota l’altre gent canviï perquè la nostra vida sigui diferent. I tanmateix, està clar, tot canvi que vulguem que hi hagi en la nostra vida ha de sortir del nostre interior.

Paràgraf extret del llibre ”El poder és dintre teu” de Louise L. Hay.

Si ens volem aprimar, fem règim; si ens volem posar forts, fem exercici; si volem aprendre, estudiem; i tots tenim ben clar que només ho podem fer nosaltres aquestes tasques, no serveix que un altre les faci per nosaltres, no en traurem res!

A nivell emocional i espiritual, no ho tenim gens clar això. Com diu Louis Hay, sempre busquem culpables i responsables a fora i d’aquesta manera ens sentim sols, abandonats, insatisfets, enfadats i patim moltíssim. Amb el món que tenim comença a ser hora que ens mirem el nostre melic i ens responsabilitzem de la nostra vida, les nostres accions i les nostres emocions. Cal mirar a dins i ser el canvi que volem veure a fora. Cal molta educació emocional, i aquesta es pot aprendre. Si volem ser més estimats, hem d’aprendre a estimar més; si volem pau, hem d’aprendre a ser pacífics; si volem tranquil·litat, hem de gestionar-nos la impaciència i les presses; si volem rebre, hem de saber donar; si volem temps, ens hem de permetre parar; si volem viure sense por, hem d’aprendre a confiar; si volem vida, ens hem de deixar de destruir,...

Una bona educació emocional és bàsica per poder responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos i fer possible el canvi en aquest món. I educar emocionalment no té edat, sols requereix respectar el temps que cadascú necessita, implicació, voluntat i acció. I tothom en pot aprendre!

Si tenim cura de nosaltres i ens treballem com un tot, que és el que som, podrem després mirar l’altre amb estima i no sentir-lo com un rival, sinó com una prolongació de nosaltres mateixos i cooperar plegats per avançar i aconseguir allò que més desitgem.

Treballant-nos i cuidant-nos, accedim a la nostra essència, aquella veueta interna que ens diu qui som i ens recorda què desitgem fer en aquesta vida. Recuperem allò que teníem oblidat i ens sentim únics, especials i meravellosos, com a éssers divins que som.

Però per tot, cal recordar-nos cada dia que el punt de partida és dins nostre i que el primer pas l’hem de fer nosaltres.

Una forta abraçada,

Roser Farràs