Construir l’amor és un art voluntari i difícil que dura
tota la vida.
L'amor és el sentiment
més important que tenim, podem donar i rebre. L'amor és l'abraçada de molts
altres sentiments i actituds: tendresa, respecte, amistat, sensibilitat, cura
de l'altre, compromís i responsabilitat. És l'aspiració més profunda de l'ésser
humà, la seva única realització en llibertat. L'ésser humà està fet per a
l'amor i això significa que està fet per realitzar-se donant-se. Deixar l'amor
fora de la nostra vida seria un acte molt poc intel·ligent.
La
vida fa mal en els espais de desamor.
No es pot estimar una cosa que no es conegui. Per tant, si jo no em conec
no em puc estimar de veritat. Potser creuré estimar un simulacre de mi mateix,
però no a mi. Si no conec els altres no els puc estimar veritablement. Allò que
crec sentir serà una altra cosa, una altra mena de sentiment: admiració,
atracció, respecte ... però no amor. Conèixer és una condició "sine qua
non" per a l'amor. I per conèixer cal interès, esforç, dedicació,
perseverança ...
"L'art d'estimar" Erich Fromm
Les dificultats són part integrals del camí de l’amor.
El veritable amor és
delicat, crea llaços que no lliguen i permet ser i moure’s a cada persona tal i
com li és propi.
L’amor ens demana assumir que som vulnerables i aprendre a confiar.
L’autenticitat de
l’amor no prové només de projectar la nostra veritat en l’altre, sinó de
deixar-nos contaminar per la seva veritat.
Estimar
fa por, però a l’amor només hi pots anar amb els braços oberts. Si em perdo
l’amor, em perdo la vida.
És important deixar-lo
entrar i sortir, i construir-lo cada dia.
Si
volem més amor ens hem de convertir en persones més estimables.
Ser estimats per una altra persona significa
un reconeixement a la nostra existència com a éssers humans. Cal ser estimats i
sentir-se estimats per aprendre estimar-nos a nosaltres mateixos i també per
ser capaços de donar amor als altres. Quan parlem d'estimar no ens referim
només a l'amor cap a les persones. També és important aprendre a estimar el que
fem. Aquí rau la diferència entre el plantejament potenciat pels actuals valors
socials (fer el que un estima), i aquella actitud que pot ajudar-nos a ser
persones més feliços (aprendre a estimar el que fem). Jaume Soler i Mercè Conangla.
Pregunta’t
sempre: I l’amor, què hi diria?
Entrada del bloc dedicada al Grup de Creixement Personal de
l’Estany: per vosaltres noies i pels vincles que es forgen amb cada pas de
gegant que fem en aquest camí! Ahir va ser un dia molt especial carregat d’aquest
sentiment tant meravellós, mil gràcies a totes!
Una abraçada, Roser.
Font:
Ecología
Emocional, edición
bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.
Crisis Emocionales, edición bolsillo RBA de Mercè Conangla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada