3 de juliol del 2012

Crisi: una oportunitat per recuperar valors


Tot el dia sentim parlar de crisi, retallades, patiment, misèries,... Són moments difícils per a molts i, precisament per aquesta raó, mirar-nos-ho i no fer res és segurament la pitjor de les eleccions.

Les circumstàncies són les que són, i potser comença a ser hora de mirar els altres i esdevenir més persones. Mirar el patiment i aprendre a insensibilitzar-nos no deixa de ser una mesura que contribueix a crear el món que tenim.


De vegades sentim que allò que fem és tan sols una petita gota dins de l'oceà. Però sense aquesta gota, a l'oceà li faltaria quelcom. Teresa de Calcuta.

Per sort, som molts els que ja no ens creiem el què ens diuen, que posem en dubte allò que fins ara crèiem com a cert, que ja no ens fa por allò que ens volen fer creure,... i que lluitem per una societat més justa, solidària, austera, ecològica i alegre. Cada dia sumem més voluntats per co-crear un món millor, i aquesta suma més les accions que en derivin d’ella segurament són les que faran possible el canvi real que tant necessitem.

En aquest mar de patiment i crisi on molts se senten ofegats, on el dolor es barreja amb la incertesa i la manca de recursos, seria bo que ens preguntéssim: què puc fer jo amb tot això?

Potser és hora de deixar de pensar que mentre no ens toqui a nosaltres millor anar tirant i fer veure que no ho veiem. El patiment ja no només està a l’altre banda del món, ara el veiem al costat de casa nostra i demà podem ser nosaltres els que patim intensament. Potser és hora de recuperar valors: solidaritat, generositat, austeritat, acompanyament, escolta activa, fraternitat, respecte, bondat, humilitat, agraïment, responsabilitat,... i portar-los a la pràctica. Potser és hora d’arremangar-nos, arriscar-nos, allargar mans, forjar vincles, deixar de viure aïllats i sentir-nos part d’un tot.

Personalment crec que podem fer moltes coses en el nostre dia a dia per formar part d’una societat millor, estiguem a la banda dels que pateixen o a la dels que encara no, doncs en el fons, tots som el mateix...

Imagina per un moment el món que t’agradaria tenir i pregunta’t què podries fer tu per contribuir en la construcció d’aquest. Posa’t petites fites i porta-les a terme:

  • Tenir cura de tu mateix per poder donar el millor de tu als altres.
  • Ser amable amb el veí, donar una carícia a un avi, escoltar a algú que pateix, somriure a un infant, regalar paraules amables, posar-te al lloc de l’altre i no reaccionar per tot,...
  • Formar part d’algun voluntariat.
  • Fer una aportació econòmica per una causa que s’ho valgui.
  • Deixar de fer judicis i contaminar emocionalment el teu entorn.
  • Deixar de queixar-te per responsabilitzar-te i passar a l’acció.
  • Revisar les creences i valors que regeixen la teva vida.
  • Mirar l’altre com una extensió de tu i aprendre a tenir una mirada compassiva.
  • Recordar que ser generós no és donar el que et sobra, sinó donar allò que tens i l’altre necessita.
  • Creure en el regne de la possibilitat, o si més no, deixar que els que hi creuen naveguin per ell.
  • Permetre que dins tot aquest context de crisi hi càpiga l’alegria en tu i els altres, doncs a pesar de tot, podem cultivar una actitud alegre que ens ajudi a fer més transitable aquest tram del camí.
  • ...


“Dins Teu” no deixa de ser un acció empresa dins tot aquest context. Personalment, cada dia decideixo estar aquí perquè sento que no em puc permetre no ser-hi. Per què sento que en aquest moment el millor que puc aportar de mi en aquesta societat és aquest projecte i una vida coherent amb els meus valors i principis. Pas a pas, vull agrair de tot cor a les persones que m'acompanyen en aquest camí i fan possible el projecte "Dins Teu", mil gràcies!

També m’agradaria presentar-vos un servei que es diu Respir, aquest l’ofereix Sant Tomàs i dóna la possibilitat de portar a terme una de les moltes accions que podem fer per contribuir en la millora d’aquest món. Nosaltres aquest cap de setmana hem tingut la primera experiència d’acollida i ha estat fantàstica.


Si quelcom dins teu es remou i sents la necessitat de passar a l’acció, obre els ulls amb una mirada neta i segur que trobes molts valors per recuperar i moltes petites accions per portar a terme!


Una forta abraçada!

6 comentaris:

  1. hem de viure amb el que tenim i no amb el que volem. Si ho provem, es pot fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Joan! Amb molt poc podem fer tant... però primer ens ho hem de creure! Un petonàs!

      Elimina
  2. Tu ja ho saps, però fa temps vaig decidir viure i fer el que jo vull, no el que em in-ponen , es un bon moment per intentar retrobar valors, com la ètica, la amistat, la solidaritat, i tants i tants.
    Jo ho resumiria em vull esser lliure¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Una bona definició! Jo també vull ser i sentir-me lliure, tu ja ho saps... i seguir principis i valors que defineixin una millor vida per mi, els altres i el món que habito. Un petonàs Ernest!

      Elimina
  3. Apreciada Roser, gràcies per visitar i seguir el meu blog, jo també m'he inscrit en el teu que miraré detalladament, doncs em sembla preciós. Jo també crec que aquesta situació tan trista i pessimista pot esdevenir en un canvi que, per fi, ens desperti com a éssers humans. Lluito perquè els somnis es fagin realitat i lluito per no perdre mai la il·lusió, per descobrir la bellesa i per compartir-ho tot amb qui em vulgui escoltar, des d'ara també amb tu. Descobrir blogs com el teu em fan creure que tot és possible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elisenda!

      El teu bloc també és molt bonic! Estem en la mateixa lluita i segur que és possible, cal que sumem voluntats, encara no està perdut!

      Una molt forta abraçada!
      Roser.

      Elimina