MODEL CAPA

Des de l’Ecologia Emocional es proposa un model humà, el qual integra el millor de les característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució.  Aquest model és el CAPA:

C: persona creativa

A: persona amorosa

P: persona pacífica

A: persona autònoma

És important que entre aquestes quatre característiques existeixi un equilibri . El model ens el podem imaginar com un estel, on tots els eixos han d’estar sincronitzats perquè aquest pugui aixecar el vol.

Així, com seria una persona CAPA?

Creativa:

Amb capacitat de buscar recursos i solucions millors davant els reptes.

Flexible, amb capacitat de desfer i refer el mapa mental davant el canvi.

Davant el dilema de crear o destruir, opta per la primera opció.

Amorosa:

Tria l’amor com a màxima força creadora, conscient que és l’energia que ens pot salvar.

Dedica la vida a conrear i perfeccionar el difícil art d’estimar.

La tendresa es troba en el seu dia a dia com a element que humanitza, suavitza i cura.

Pacífica:

Enfronta el problemes sense agredir ni lesionar els altres o ella mateixa.

Coneix i autocontrola les emocions, i els hi dóna una sortida adaptativa.

És assertiva, centrada i no jutja els altres.

És compassiva i solidària. Aprèn, escolta, calla i s’expressa quan cal.

Busca solucions pacífiques davant els conflictes.

Autònoma:

Construeix el seu projecte de vida i sempre està en procés de millora.

Es lidera i respecta a si mateixa.

Capaç  de viure en silenci i soledat, sense estar aïllada ni desconnectada.

Conviu sense ofegar ni deixar-se oprimir.

No utilitza els altres com a mitjans, viu amb consciència i construeix relacions sanes.

Us imagineu un món amb persones així? Quan marge de millora tenim cadascú de nosaltres?

Tanqueu els ulls i imagineu-vos per un moment una educació basada amb aquest model, famílies vivint sota aquestes premisses, relacions CAPA, organitzacions CAPA, sanitat CAPA, us ho imagineu?

Una abraçada! Roser.

Fonts: Ecologia emocional per al nou mil·lenni. Mercè Conangla i Jaume Soler.