Quan l’home no es troba a si mateix, no troba res. Goethe


Estic plenament convençuda que aquest és el punt de partida de cadascú de nosaltres en aquesta vida, el primer pas: trobar-nos a nosaltres mateixos. Sense aquest retrobament ens sentim perduts. 

Quants de nosaltres estem insatisfets per motius que se’ns escapen de les mans? Quants ens queixem i culpem la crisi, la família, la parella, els polítics, el món,... dels nostres problemes? Quants sentim que la solució no depèn de nosaltres i amb aquesta excusa ens acomodem i ens eximim de tota responsabilitat? Quants esdevenim lliurement víctimes en un món hostil?

I què pensaríeu si algú us digués que aquesta és una elecció individual que fem cadascú de nosaltres, que TU pots decidir ser part de la solució i només depèn de TU?

La gran majoria enfoquem malament, la nostra mirada és externa i no partim del nostre interior. Massa vegades davant un problema busquem la solució a l’exterior, i aquest és el primer pas erroni, doncs a fora hi trobarem moltes coses, però cap que ens doni la resposta al què busquem.

I és que, tal i com està el món, si el volem canviar, cada dia haurem de ser més els que vulguem retrobar-nos a nosaltres mateixos, doncs és aquest el primer pas perquè el canvi esdevingui. Ens haurem de carregar d’humilitat per acceptar allò que som i per deixar anar allò que ens pensàvem que érem i no som. I de cop el punt de mira canviarà i la nostra mirada tindrà un nou horitzó i el món uns nous colors.



Cal prendre el rumb de la nostra vida i ser-ne conscients, no som un vaixell a la deriva, hem de saber cap on anem. Com deia Gandhi, sigues tu el canvi que vols veure en el món.

I allò que a priori sembla tant senzill es converteix en una croata vital per a molts, però cal saber que no és un impossible, sinó l’únic camí viable pel canvi.

Diuen que el manteniment de la pau comença amb l’autosatisfacció de cada individu, així que tenim una gran responsabilitat dins nostre per poder fer un món millor.

Amb tot, la pregunta correcte seria: Si aquest és el punt d’inici i un gran repte per on començar, t’atreveixes a endinsar-te dins teu per redescobrir-te i estimar-te amb tot allò que ets i encara no saps?

Us deixo amb aquesta frase d’Erich Fromm per pensar: “La principal tasca de l’home a la vida es donar-se naixement a si mateix, arribant a ser el que potencialment és”

I amb aquesta cançó de Lluís Llach, la qual crec que és una reflexió més d’aquest tema: 



Una abraçada, Roser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada