Sigues tu el canvi que vols veure en el món. Gandhi.

Amb el pas del temps he après que el canvi esdevé quan passes a l’acció, quan allò que penses i sents ho materialitzes. Quan ets capaç de predicar amb l’exemple, quan ets coherent amb tu mateix. Evidentment no és fàcil, cadascú té el seu recorregut, però el primer gran pas és aquest: FER ALLÒ QUE SENTS I PENSES. Potser ens equivocarem, però cada equivocació és una aprenentatge. A la vida cal prendre riscos per créixer i evolucionar. Si ens quedem de simples espectadors, ens perdem el més important: VIURE.

I malauradament, vivim en una societat on ens diuen que ens hem d’aferrar a la seguretat i ens ho fan creure a través de la por. No ens ensenyen a confiar amb nosaltres, els altres i la vida, no ens ensenyen els valors que fomenten aquesta. El món on vivim és un reflex de com funcionem, però per sort, cadascú és qui tria com viure la seva vida i amb quins valors. Per sort, tenim la llibertat d’escollir més enllà la societat, l’entorn, la família, els amics, la parella... que tinguem.

Personalment, m’equivoqui o no, trio viure gestionant-me la por, vivint amb confiança i intentant no posar judici a les persones ni a els fets. Intento viure alineada amb el que sento, penso i faig, doncs això m’aporta confiança i felicitat intrínseca.

Lliurement he decidit no formar part del victimisme que m’envolta i responsabilitzar-me de mi, doncs és la única cosa real que està a les meves mans i a partir d’aquí persegueixo els meus somnis, que per a molts potser són impossibles, i per a mi ja són tangibles.

I és a partir de tallar cadenes i sentir-me lliure que he pogut prendre aquestes decisions, agafar el timó de la meva pròpia vida i seguir la direcció que em porta a materialitzar-la, gaudint del viatge i de totes les persones, situacions i aprenentatges que em brinda a cada pas. I és una decisió presa des del respecte i l’agraïment, sabent que tots som ésser únics, especials i meravellosos.

Si no actués, això seria un tòpic, però sento que l’acció és la que ha fet possible que això sigui la meva realitat, la que jo mateixa he cocreat.

Us deixo amb l’enllaç de la cançó que avui m’ha inspirat aquesta reflexió:

http://www.goear.com/listen/b140916/sigues-lliure-

Una abraçada! Roser.