El silenci


“No obris la boca fins que estiguis segur que les paraules que pronunciaràs seran millors que el teu silenci”

El silenci és una energia neta, renovable i necessària. Ens permet omplir-nos de tranquil·litat, serenitat i força, però per això el silenci ha d’estar ple de significat encara que estigui buit de paraules. Aquest és el silenci que ens permet escoltar la informació del nostre món afectiu i que crea un entorn ideal per créixer.

A vegades el silenci és extern, però dins nostre hi ha molt soroll de ment i un món emocional remogut. Per tant, aquest no és un silenci ple, sinó que és un silenci replè d’emocions i sentiments que xoquen.

El silenci del que estem parlant és aquell que ens aporta serenitat, pau, harmonia i ens omple de força. És aquell silenci còmode que no ens fa parlar per parlar, que no escolta el disc ratllat de la nostra ment i que no ens fa por compartir. És un silenci amic i necessari.

Les paraules amb sentit tenen les seves arrels en un silenci intern.

El silenci ens pot ajudar a trobar-nos a nosaltres mateixos, reflexionar, asserenar-nos, aprendre, descansar i comunicar-nos.

En l’entorn en el que vivim ens hem d’esforçar a recuperar el silenci extern i intern per assolir benestar i felicitat.

Una manera fàcil de recuperar aquest silenci és contemplant qualsevol cosa que ens desperti bellesa. La bellesa calma la ment i omple l’espai d’un silenci plaent que ens permet gaudir del moment present i connectar-nos amb nosaltres mateixos.


“El silenci és el sol que madura els fruits de l’ànima” Maurice Maeterlinck.



Quina cabuda té el silenci a la teva vida?
Quina és la última vegada que vas viure un silenci conscient?
Què és per tu estar amb silenci?
Pots compartir còmodament estones de silenci?

Què creus que t’aportaria més estones de silenci a la teva vida?


Una abraçada silenciosa, Roser.


Text adaptat del llibre: Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

3 comentaris:

  1. Sóc un enamorat del silenci al mateix temps que sóc xerraire de mena.......però sé quan vull cada cosa i m'agrada respectar i que m'ho respectin.
    I de vegades val més el que es calla que el que es diu.....

    ResponElimina
  2. Hola Roser:
    “Mesa para uno”ha sido nominado con un premio especialmente cariñoso que conceden los bloggers: Liebster Blog.
    Así que, encantado de que una amiga blogger con un Blog fresco y entretenido me haya incluido en su cadena de blogs "LIEBSTER BLOG"
    Para seguir esta cadena de Liebster Blog, hay que seguir una bases, se trata de que los blogs que estamos comenzando y con menos de 200 seguidores, tengamos un empujoncito por compañeros de la bloggesfera. Muy buena iniciativa.

    Sigamos unas normas:
    * Copiar y pegar el premio en el blog, enlazándolo con el blogger que te lo ha otorgado.
    * Premiar a tus 5 blogs favoritos, con la condición de que tengan menos de 200 seguidores y dejarles un comentario en sus entradas para notificarles que han ganado el premio.
    * Confiar en que continúen la cadena, premiando a su vez a sus 5 blogs preferidos.
    Un saludo.

    ResponElimina