L’esperança.


L’esperança és un sentiment agradable provocat per l’anticipació d’allò que volem i que se’ns presenta com a possible. L’esperança anticipa la prosperitat i es relaciona amb el desig, ja que un sempre espera quelcom desitjable. És un afecte emocional que cal protegir i cultivar. És necessari saber perquè i per a què tenim esperança, no la podem vestir de somni, l’hem de vestir de possibilitat.

L’esperança requereix paciència, confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser més creatius i a gaudir del present.

Però què passa si apareix la impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò que havíem desitjat i cregut com a possible.

Recordeu que l’esperança no té res a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la deixeu morir!

La forma de generar el millor futur és viure en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.

Us deixo amb aquestes línies he trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:



L’esperança. Un món nou és possible.

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Una abraçada,
Roser.

Font:


Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada