“No obris la boca fins que estiguis segur que
les paraules que pronunciaràs seran millors que el teu silenci”
El silenci és una energia neta, renovable i
necessària. Ens permet omplir-nos de tranquil·litat, serenitat i força, però
per això el silenci ha d’estar ple de significat encara que estigui buit de
paraules. Aquest és el silenci que ens permet escoltar la informació del nostre
món afectiu i que crea un entorn ideal per créixer.
A vegades el silenci és extern, però dins
nostre hi ha molt soroll de ment i un món emocional remogut. Per tant, aquest
no és un silenci ple, sinó que és un silenci replè d’emocions i sentiments que
xoquen.
El silenci del que estem parlant és aquell que
ens aporta serenitat, pau, harmonia i ens omple de força. És aquell silenci
còmode que no ens fa parlar per parlar, que no escolta el disc ratllat de la nostra
ment i que no ens fa por compartir. És un silenci amic i necessari.
Les paraules amb sentit tenen les seves arrels
en un silenci intern.
El silenci ens pot ajudar a trobar-nos a
nosaltres mateixos, reflexionar, asserenar-nos, aprendre, descansar i
comunicar-nos.
En l’entorn en el que vivim ens hem d’esforçar
a recuperar el silenci extern i intern per assolir benestar i felicitat.
Una manera fàcil de recuperar aquest silenci
és contemplant qualsevol cosa que ens desperti bellesa. La bellesa calma la
ment i omple l’espai d’un silenci plaent que ens permet gaudir del moment
present i connectar-nos amb nosaltres mateixos.
“El silenci és el sol que madura els fruits de
l’ànima” Maurice Maeterlinck.
Quina
cabuda té el silenci a la teva vida?
Quina
és la última vegada que vas viure un silenci conscient?
Què és
per tu estar amb silenci?
Pots
compartir còmodament estones de silenci?
Què
creus que t’aportaria més estones de silenci a la teva vida?
Una abraçada silenciosa, Roser.
Text adaptat del
llibre: Ecología Emocional, edición
bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.