Qui sóc jo? Aquesta pregunta...

Qui sóc jo? Aquesta pregunta ressona dins meu des de que era petita, petita, petita... La necessitat de donar-li resposta, sentit, contingut,... és quelcom que m’acompanya des de sempre.

Qui sóc jo? No és fàcil respondre’m, però intento descobrir-ho caminant un camí que es teixeix vida rere vida, un camí que em permet avançar, créixer, evolucionar, transcendir i ser amb cada pas, amb cada gest, amb cada relació, amb cada nota, amb cada experiència, amb cada pensament, amb cada sentiment,...

Qui sóc jo? No ho sé, petites espurnes d’intuïció m’acosten a quelcom, però no hi ha paraules que ho puguin definir. Només sé que el camí de l’autoconeixement és un camí amb un llunyà i immens horitzó, Eduardo Galeano deia: “La utopia està a l'horitzó. Faig dues passes, ella s'allunya dues passes i l'horitzó fa deu passes més. Llavors per a que serveix la utopia? Doncs per això, serveix per caminar”. I així és com jo descric el camí de conèixer-se a un mateix. Preguntar-me qui sóc em serveix per caminar, i tot i que potser la resposta resta lluny, cada passa m’acosta un xic més, cada passa recorre el meu propi aprenentatge. Caminar per aquest camí és tota una aventura: a vegades entres a habitacions fosques on cal molt coratge i compromís per il·luminar-les, a vegades els processos d’acceptació arriben després d’un llarg període de patiment, a vegades no m’agrada el que veig, a vegades quedo enganxada en el victimisme i la culpa,... però a voltes només puc avançar acollint, integrant i estimant tot allò que sóc. I amb cada pas recorregut la consciència s’eixampla, la responsabilitat s’integra i nous moments de plenitud, discerniment, benestar, presència i equilibri apareixen.

Qui sóc jo? Una aventura vital, una elecció interna, un tresor per descobrir, un viatge per realitzar, una possibilitat de SER a través del despreniment i el reconeixement.

Qui ets tu? Només tu pots descobrir-ho, només tu pots caminar-te, només tu pot respondre’t, només tu pots retrobar-te, només tu pots reconèixer-te,...

I de cop en el cor ressona: Qui som? Potser només SOM petites espurnes de llum experimentant-nos, caminant, transcendint i evolucionant plegats a través de l’amor. Namaste.



Ahir vam començar el taller “Qui sóc jo?” al centre cívic de Can Pau Raba, un taller amb contes, metàfores i reflexions per descobrir i aventurar-nos plegats en aquesta fantàstica aventura. Benvinguts a tots i totes, bon viatge!


Una abraçada i bon cap de setmana! :-)

Roser Farrràs

4 comentaris:

  1. qui sòc jo? sòc llum i sòc ombra. sòc passat i futur i sòc Aquí i Ara. Qui sòc jo? sòc una actitut davant la Vida. Un cop més sòc Aquí i gaudeixo d'un temps per aprendre, crèixer, conèixe'm i evolucionar. Qui sòc jo? Jo sòc Espurna d'Amor.
    Gràcies per compartir les teves reflexions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. oh! <3, que bonic...
      Gràcies per ser i ser-hi :-)
      Una abraçada,
      Roser

      Elimina
  2. Molt maca la teva reflexió... Em serveix per complimentar la meva. Gràcies

    ResponElimina