Reconduïm-la
a poc a poc, la vida,
a poc
a poc i amb molta confiança,
no pas
pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents,
sinó pel discretíssim
camí
del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb
turpituds, anhels i defallences,
humanament,
entre brogit i angoixes,
pel
gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm
la vida amb la certesa
que
cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua
de llum que brolli de les pedres
d'aquest
temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada