Ho'oponopono

El Ho'oponopono és un mètode ancestral de sanació hawaià, una eina d'auto sanació per a la conciliació i la resolució de conflictes a través del poder de les paraules, que s'utilitza per assolir la pau interior i l'harmonia en relació amb un mateix i amb els altres basat en l'amor i el perdó.

És un sistema de neteja de les memòries doloroses que es troben emmagatzemades en la nostra ment subconscient, en forma de pensaments, programes, creences i prejudicis que ens causen malestar o patiment, per mitjà del perdó i la transmutació.

Al practicar Ho'oponopono disposem d'una eina sorprenentment útil per desprendre'ns de totes els bloquejos i memòries causants de malaltia, així com dels pensaments i sentiments de por i ansietat que les acompanyen.

Ho'oponopono ens ensenya a ser responsables per tot el que es troba en la nostra realitat existencial. De manera que en practicar-lo, som capaços de canviar tot allò que no es troba en pau i harmonia en la nostra vida.

El Dr Len diu: «Ho'oponopono consisteix a mirar el teu interior, dins de la teva pròpia consciència, allà on resideix la informació».



A "Ser per Créixer", dins la proposta de tallers del curs "Aprèn a Ser el teu Mestre", el dia 1 i 15 de febrer a Vic practicarem i coneixerem aquesta fantàstica tècnica amb Laura Mayoral, us hi esperem!!!

 Més informació

 Més informació

Qui sóc jo? Aquesta pregunta...

Qui sóc jo? Aquesta pregunta ressona dins meu des de que era petita, petita, petita... La necessitat de donar-li resposta, sentit, contingut,... és quelcom que m’acompanya des de sempre.

Qui sóc jo? No és fàcil respondre’m, però intento descobrir-ho caminant un camí que es teixeix vida rere vida, un camí que em permet avançar, créixer, evolucionar, transcendir i ser amb cada pas, amb cada gest, amb cada relació, amb cada nota, amb cada experiència, amb cada pensament, amb cada sentiment,...

Qui sóc jo? No ho sé, petites espurnes d’intuïció m’acosten a quelcom, però no hi ha paraules que ho puguin definir. Només sé que el camí de l’autoconeixement és un camí amb un llunyà i immens horitzó, Eduardo Galeano deia: “La utopia està a l'horitzó. Faig dues passes, ella s'allunya dues passes i l'horitzó fa deu passes més. Llavors per a que serveix la utopia? Doncs per això, serveix per caminar”. I així és com jo descric el camí de conèixer-se a un mateix. Preguntar-me qui sóc em serveix per caminar, i tot i que potser la resposta resta lluny, cada passa m’acosta un xic més, cada passa recorre el meu propi aprenentatge. Caminar per aquest camí és tota una aventura: a vegades entres a habitacions fosques on cal molt coratge i compromís per il·luminar-les, a vegades els processos d’acceptació arriben després d’un llarg període de patiment, a vegades no m’agrada el que veig, a vegades quedo enganxada en el victimisme i la culpa,... però a voltes només puc avançar acollint, integrant i estimant tot allò que sóc. I amb cada pas recorregut la consciència s’eixampla, la responsabilitat s’integra i nous moments de plenitud, discerniment, benestar, presència i equilibri apareixen.

Qui sóc jo? Una aventura vital, una elecció interna, un tresor per descobrir, un viatge per realitzar, una possibilitat de SER a través del despreniment i el reconeixement.

Qui ets tu? Només tu pots descobrir-ho, només tu pots caminar-te, només tu pot respondre’t, només tu pots retrobar-te, només tu pots reconèixer-te,...

I de cop en el cor ressona: Qui som? Potser només SOM petites espurnes de llum experimentant-nos, caminant, transcendint i evolucionant plegats a través de l’amor. Namaste.



Ahir vam començar el taller “Qui sóc jo?” al centre cívic de Can Pau Raba, un taller amb contes, metàfores i reflexions per descobrir i aventurar-nos plegats en aquesta fantàstica aventura. Benvinguts a tots i totes, bon viatge!


Una abraçada i bon cap de setmana! :-)

Roser Farrràs

On et porti el cor...

Cada vez que te sientas perdida, confusa, piensa en los árboles, recuerda de qué forma crecen. Recuerda que un árbol con una gran copa y pocas raíces es arrancado al primer golpe de viento, mientras que, en un árbol con muchas raíces y poca copa, la savia apenas corre. Las raíces y la copa deben crecer en la misma medida, deben estar dentro de las cosas y estar por encima de ellas, sólo de esta forma podrán ofrecer protección, sólo de esta forma, en la estación adecuada podrán cubrirse de flores y de frutos.

Y después, cuando ante ti se abran tantos caminos y no sepas cuál de ellos escogen no cojas uno porque sí, sino siéntate y espera. Respira con la profundidad confiada con la cual respiraste el día que viniste a este mundo, sin que nada te distrajera; espera y espera aún más. Quédate quieta en silencio y escucha tu corazón. Cuando te hable, entonces levántate y ve donde él te lleve.

SUSANA TAMARO


Arkandú!

Enamorada de les lletres del Marc Parrot i les cançons del club súper 3!!! Pluja fina que cala al cor...



Sé que hi ha quelcom que tots tenim,
neix a dins del cor i creix al pit.

Un poder que ve del que hem somiat

per agafar força fins al cap.


Sé que no podem tenir-ho tot,
Sé que per triar s´ha de ser fort.
Però quan el desig es el millor,
en el que tu vulguis pots ser bo.


Pots estar-ne ben segur.


Arkandú, Arkandú,
és la màgia que depèn de tu.
Tens la sort sempre a prop,
la veuràs quan miris amb el cor.


Hi ha una clau i la tens tu.

Hi ha una clau, és Arkandú!


Pots fer-la servir quan vols ser fort

i pensar-la quan et cal la sort.
Pots cridar-la quan et sents feliç,
repetir-la quan tens un desig.


Cada cop que sentis el seu so,
sentiràs els so d´una il·lusió.

La resposta a allò desconegut.
Del que es més confús, la solució.


Com quan sents que riu algú.


Arkandú, Arkandú,
és la màgia que depèn de tu.
Tens la sort sempre prop,
la veuràs quan miris amb el cor.

Hi ha una clau i la tens tu.
Hi ha una clau, és Arkandú!

Arkandú, Arkandú, Arkandú, Arkandú.

Tanca els ulls i deixa’t dur.

El Gil a casa engripat em diu que la paraula màgica és Arkandú, però que la cançó del Des també funciona sense paraula! :-) 



Vida...

...viure cada pas
viure cada experiència,
viure sense judicis, càstigs i etiquetes,
viure acceptant,
viure sentint,
viure permetent,
viure agraint,
viure patint,
viure fluint,
viure conscient,
viure, simplement viure,...
viure essent...

La màgia del que és,
el regal i l’embolcall,
la certesa que aclapara el cor,
l’evolució, la transcendència, el sentit més profund,...
Sacsejada de vida en estat pur que no hi ha paraules per descriure-ho,
obrir-se al que és i ser... VIDA.


Roser Farràs _ Gener 2016





Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

 Miquel Martí i Pol


Un cor molt gran...

Encetem la primera entrada de l'any amb un conte preciós: UN COR MOLT GRAN de Joan Turu



Text i il·lustracions: Joan Turu http://www.joanturu.cat/

Narració: Alba Rubió i Modesto Lai (Ual·la!) http://ualla.bandcamp.com/


Una abraçada,
Roser