Apostar per allò que no podem perdre en un naufragi


Què és realment important en aquesta vida? Què necessitem per ser feliços? On es troba la felicitat? És interna o externa a nosaltres?

A la vida cal posicionar-nos i definir-nos per tal de decidir i passar a l’acció. Cal apostar per aquelles coses que nosaltres escollim. Quina és la millor tria? Cadascú se sap la seva, però personalment apostaria per allò intangible i intrínsec dins meu. Apostaria pels meus propis recursos, els quals són interns i no depenen de res extern. Apostaria per la vida, els valors i tot allò que em conforma com a ésser.

Imagineu-vos que ho teniu tot i més i que de cop un dia quelcom inesperat us ho pren: ja sigui una guerra, un terratrèmol, un naufragi,... Què us queda? El què us queda és allò que hauríem de cultivar i regar cada dia, el més important per a nosaltres i el que ens conforma com a persones. El què ens queda és la nostra essència, el nostra capital humà, el nostre gran tresor.

Hauríem d’apostar per fomentar la confiança, el respecte, la compassió, l’amor, l’agraïment, l’amistat, la generositat, la tendresa, la felicitat... 

Definir-nos és decidir-nos, decidir-nos és definir-nos. Per què aposteu en la vostra vida?

Una abraçada, Roser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada