Fer-nos
preguntes, més enllà de les respostes, ens fa estar atents, vius i conscients.
Preguntar-se és un art que cal cultivar, doncs ens ajuda a redescobrir-nos, anar al fons de les coses. Ens ajuda en el nostre caminar vital i ens obre
portes per descobrir noves oportunitats i paisatges.
Quantes coses donem per certes a la nostra vida? Realment creiem que ens
hem de conformar? Les coses són així o són com nosaltres les volem veure? Totes
les queixes que emetem realment són sentides, ens les creiem de debò? Escoltem
la nostra veu interior? Realment fem allò que ens agradaria fer? I si el cap ens
diu que no podem, és cert que no podem fer-hi res o no volem fer-hi res? Potser
és que sortir de la zona de comoditat ens fa por i mandra. Som proactius amb
les coses que volem aconseguir o les esperem assentats al sofà? Què hi ha de
cert en aquesta crisis? Què hi podem fer nosaltres amb tot plegat? I fem alguna
cosa? Ens qüestionem alguna vegada la nostra vida, la feina, la família, la
parella, la nostra manera d’actuar? O potser ho deixem per més endavant? Potser
ens fa por saber el què hi trobarem? O potser és que en el fons estem en una
situació no tan indesitjable com prediquem? Quina part de culpa tenim en el món
que habitem? Som respectuosos amb nosaltres, els altres i el món? Realment volem
canviar alguna cosa a la nostra vida? I si és així, ens movem activament perquè
el canvi esdevingui? Ens preguntem prou?
Fent-nos
preguntes despertem la nostra creativitat, la qual ens pot portar a realitzar accions
que promouen bones iniciatives. Fent-nos preguntes obrim la nostra ment i permetem que apareguin noves oportunitats.
Una abraçada,
Roser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada