La pregunta és com una llavor que va germinant.


Fer-nos  preguntes és molt important per créixer i evolucionar. La pregunta és una llavor que germina, que canvia, que no queda estàtica. La pregunta és una eina per anar endavant. No hem de donar per suposades les coses, no ens hem de conformar amb el que ha sigut sempre o ens hem cregut. A les nostres mans està qüestionar-nos-ho tot! La vida, nosaltres mateixos, les relacions, el que sentim, el que creiem, la crisis, el món...

Fer-nos preguntes, més enllà de les respostes, ens fa estar atents, vius i conscients. Preguntar-se és un art que cal cultivar, doncs ens ajuda a redescobrir-nos, anar al fons de les coses. Ens ajuda en el nostre caminar vital i ens obre portes per descobrir noves oportunitats i paisatges.

Quantes coses donem per certes a la nostra vida? Realment creiem que ens hem de conformar? Les coses són així o són com nosaltres les volem veure? Totes les queixes que emetem realment són sentides, ens les creiem de debò? Escoltem la nostra veu interior? Realment fem allò que ens agradaria fer? I si el cap ens diu que no podem, és cert que no podem fer-hi res o no volem fer-hi res? Potser és que sortir de la zona de comoditat ens fa por i mandra. Som proactius amb les coses que volem aconseguir o les esperem assentats al sofà? Què hi ha de cert en aquesta crisis? Què hi podem fer nosaltres amb tot plegat? I fem alguna cosa? Ens qüestionem alguna vegada la nostra vida, la feina, la família, la parella, la nostra manera d’actuar? O potser ho deixem per més endavant? Potser ens fa por saber el què hi trobarem? O potser és que en el fons estem en una situació no tan indesitjable com prediquem? Quina part de culpa tenim en el món que habitem? Som respectuosos amb nosaltres, els altres i el món? Realment volem canviar alguna cosa a la nostra vida? I si és així, ens movem activament perquè el canvi esdevingui? Ens preguntem prou?

Fent-nos preguntes despertem la nostra creativitat, la qual ens pot portar a realitzar accions que promouen bones iniciatives. Fent-nos preguntes obrim la nostra ment i permetem que apareguin noves oportunitats.

Una abraçada, 
Roser. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada