Cal
recuperar el sentit de les nostres vides, doncs deixant l’ànima a casa acabem emmalaltint
i ajudem a crear un clima de desesperança. Ens hem de recuperar i buscar dins
nostre les raons per les quals val la pena viure. És urgent abandonar l’esperit
de queixa, el victimisme, la passivitat, la ràbia,... que ens envolta. Hem de
decidir si ens volem deixar contagiar o no, i decidir què volem contagiar. Hem
de viure presents i donant-nos temps per viure. Hem de recuperar aquelles
emocions i estats naturals que resten dins nostre i que tenim oblidades per tal
de fer visible el nostre propòsit de vida. Hem de recuperar la nostra ànima i
tots aquells recursos i valors que tenim per afrontar els canvis de la millor
manera possible.
És
hora de sumar voluntats, de crear, de moure’ns, de cuidar-nos per dins, de
buidar motxilles carregades de pensaments, emocions i creences inútils. És hora
de despertar i decidir si volem continuar deixant-nos cada dia la nostra ànima
a casa quan sortim al carrer. És hora de prendre riscos i valorar si realment l’àrea
de comoditat que tenim ens fa feliços, si realment estem on volem estar. És
hora de començar a caminar en la direcció on volem anar. Quan hi arribarem? És
el menys important, el més important és caminar, doncs sense un primer pas tenim
segur que no avançarem.
Evidentment
no és fàcil. Estem en moments difícils, en plena crisi de valors, a part de l’econòmica,
on molta gent ho està passant malament. Però la decisió de com gestionem tot
això, de quina forma li donem i de quina actitud prenem davant les
circumstàncies està a les nostres mans.
Una
abraçada, Roser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada