S'explica que un bon dia, un pare de família rica i molt acomodada, va portar
el seu fill de viatge per una zona rural amb el ferm propòsit que el jove
valorés com n’era d’afortunat de poder gaudir de tal posició i se sentís
orgullós d’ell.
Van estar fora tot el cap de setmana i es van allotjar en una granja on hi
vivia gent camperola molt humil. En finalitzar el viatge i ja de tornada a
casa, el pare li va preguntar al fill:
- Què t'ha semblat el viatge que hem fet?
- Molt bonic pare!
- T'has adonat com de pobre pot arribar a ser la gent?
- Sí papa!
- ¿I què has après, doncs?
-Moltes coses pare: he vist que nosaltres tenim un gos i que ells tenen
quatre. Nosaltres una piscina petita al jardí i ells tot un rierol sense fi.
Nosaltres tenim uns llums importats al pati i ells tenen les estrelles. El
nostre pati està tancat amb tanques i ells tenen tot l'horitzó. Ells tenen
temps per parlar i conviure cada dia en família mentre que tu i la mama heu de
treballar tant que gairebé mai us veig.
Quan el fill va acabar de dir tot el que havia après, el pare es va quedar
mut. I llavors el nen encara va afegir:
- Gràcies pare, per ensenyar-me com de rics podríem arribar a ser!
Una
abraçada, Roser.
"Aplícate el
Cuento". Jaume Soler y M. Mercè Conangla. Editorial Amat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada