27 de març del 2012

UNA MIRADA SÀVIA


S'explica que un bon dia, un pare de família rica i molt acomodada, va portar el seu fill de viatge per una zona rural amb el ferm propòsit que el jove valorés com n’era d’afortunat de poder gaudir de tal posició i se sentís orgullós d’ell.

Van estar fora tot el cap de setmana i es van allotjar en una granja on hi vivia gent camperola molt humil. En finalitzar el viatge i ja de tornada a casa, el pare li va preguntar al fill:

- Què t'ha semblat el viatge que hem fet?

- Molt bonic pare!

- T'has adonat com de pobre pot arribar a ser la gent?

- Sí papa!

- ¿I què has après, doncs?

-Moltes coses pare: he vist que nosaltres tenim un gos i que ells tenen quatre. Nosaltres una piscina petita al jardí i ells tot un rierol sense fi. Nosaltres tenim uns llums importats al pati i ells tenen les estrelles. El nostre pati està tancat amb tanques i ells tenen tot l'horitzó. Ells tenen temps per parlar i conviure cada dia en família mentre que tu i la mama heu de treballar tant que gairebé mai us veig.

Quan el fill va acabar de dir tot el que havia après, el pare es va quedar mut. I llavors el nen encara va afegir:
- Gràcies pare, per ensenyar-me com de rics podríem arribar a ser!

Una abraçada, Roser.
"Aplícate el Cuento". Jaume Soler y M. Mercè Conangla. Editorial Amat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada