...lliure...


Vet aquí l’ideal i el mot darrer
de tota saviesa.
Vet-ho aquí: “Només mereix la llibertat
–i així mateix la vida- aquell qui té l’aptitud
de conquerir-la cada dia, enrodat de perills, de la infantesa
a la maduresa i enllà fins a ser vell,
sempre feiner". Això m'agradaria:
en terra lliure gent que lliure sia;
aleshores podria dir a l’instant:
“Detura’t, bell instant que em fas feliç!”

J. W. Goethe. Faust.









Una abraçada, 
Roser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada