Seguretat vs confiança

A qui no li sonen converses tipus: estalvia que pel dia de demà mai se sap..., si pogués ser funcionari i tenir una feina per tota la vida ho tindria tot solucionat..., millor comprar que així serà nostre..., ara no és el moment, que tal i com van les coses encara gràcies,... fem una assegurança de vida que si ens morim...

La seguretat regna en la nostra societat des de fa segles. Ara, en plena crisis, no hi ha res segur i els que continuem aferrant-nos només a la seguretat com a única via possible se’ns estan complicant les coses. Per començar la seguretat alimenta les pors, la qual cosa fa que sigui molt cara, doncs ho volem tenir tot sobre papers i firmem contractes d’assegurances, contractes matrimonials, contractes bancaris, ... Amb la seguretat necessitem garanties per tot i ens tornem més desconfiats, més esquerps i compliquem les nostres relacions fent-les més difícils i estant sempre a la defensiva.

La seguretat fa que no ens movem del nostre espai còmode, el qual cada dia és més petit. Fa que ens fragmentem, sentint insatisfacció i injustícia per tot arreu.

La seguretat l’hem de buscar sempre a fora i no depèn de nosaltres i és per aquest motiu que en aquests moments de crispació política i crisis econòmica neixen emocions tòxiques entre la ciutadania, doncs al dependre de quelcom extern ens sentim perduts i desorientats.

Què té de diferent la seguretat de la confiança?

“La seguretat és el camí de l’esclavitud, la confiança el de la llibertat”.

La confiança neix de dins, ens dóna valentia per afrontar els problemes i saviesa interna per utilitzar els nostres propis recursos. La confiança ens brinda pau i serenitat, és molt més barata, facilita els nostres vincles interpersonals i ens fa somriure encara que visquem en un entorn incert. La confiança assumeix riscos i alimenta la creativitat. En aquesta vida la necessitem per créixer, per adaptar-nos als canvis, per construir un món millor.

Apostar per la confiança és una bona manera de gestionar les pors, de sortir de l’espai de comoditat tan reduït que tenim per anar a descobrir nous territoris.

En moments de crisi econòmica, on els climes es contaminen fàcilment amb desesperança, violència i egoisme, seria bo preguntar-nos si volem continuar pagant una seguretat cada vegada menys segura i més cara; o ens volem arriscar confiant en nosaltres, els altres i la vida.

Amb tot, no és que hi hagi eleccions bones o dolentes, la decisió és personal i cadascú ha de buscar el seu punt d’equilibri i benestar. Tu ets l’únic que pot triar quin percentatge de seguretat i confiança necessites a la teva vida!

I és un tema molt important per reflexionar amb els nostres nens. De petits necessiten seguretat perquè depenen totalment de nosaltres, però arriba un punt que si no els ensenyem a confiar en ells i els altres, les seves capacitats i els seus recursos es bloquegen, i les seves vides es compliquen. Els hem d’ensenyar a creure en ells, en fer-los saber que dins seu hi ha tot el que necessiten per afrontar els problemes i tot el que necessiten per construir la seva vida. Com a pares i educadors ens hem de qüestionar aquestes coses i brindar als nostres nens el millor llegat perquè puguin construir la millor vida possible amb responsabilitat i consciència d’ells, els altres i el món.

“Un vaixell està molt segur a port, però la seva essència és estar a alta mar”.

Una abraçada, Roser.