Obrir la ment...


La nostra ment està plena de creences. N’hi ha de tot tipus: adaptatives i desadaptatives, heretades i adquirides, inculcades i prestades,... La nostra realitat és la que creem a partir del nostre propi filtre de creences.

I és que les creences són això, pensaments a través dels quals creem, interpretem i interactuem amb la realitat. Les creences condicionen el nostre caminar per la vida. I el problema en sí no són elles, sinó el fet de no qüestionar-nos-les mai, de donar-les per certes, d’aferrar-nos-hi. El problema és la nostra actitud amb elles, doncs moltes vegades fa que creguem fermament que les coses són d’una manera i no admetem que per un altre, amb creences diferents, els fets tenen uns altres colors. Cal demanar-nos: i si no tinc raó? I sí...? Esdevenir conscients de quines creences mouen la nostra vida ens pot ajudar a evitar situacions conflictives, a ser més reflexius i tolerants.

A qui no li ha passat creure que l’altre està equivocat i s’ha discutit o l’ha jutjat per una convicció seva? Si no obrim la ment, si no som capaços d’entendre que cadascú té els seus propis filtres, no podem ser capaços de posar-nos al lloc de l’altre, no podem ser capaços d’estimar l’altre.

Un tema francament complicat, però molt interessant de reflexionar-hi! Pregunta’t!:

-      Què no funciona a la teva vida?  
-      Com actues davant aquestes situacions?
-      On i quan t’hi trobes?
-      Per què no funciona això a la teva vida? Per què actues així?

Darrera aquests perquès hi ha creences. Si no són adaptatives per a tu, potser comença a ser hora que te les qüestionis! No hem de donar tantes coses per certes: els nostres pares podien estar equivocats, l’educació que vam rebre també i la societat en que vivim també. Què hi tenim a dir nosaltres d’allò que creiem? Ets lliure de creure el que tu vulguis!

Obrir la ment vol dir deixar espai i flexibilitat. Vol dir avançar, créixer i fer aparèixer el regne de la possibilitat.

En l’època que vivim és urgent desfer-nos de les creences que ens limiten. Aprendre a respectar, escoltar, estimar, posar-se al lloc de l’altre, sentir,... requereix de la nostra humilitat, flexibilitat, generositat, compassió,...

Desfer-nos de les creences que enxiqueixen la nostra vida és la millor opció per recuperar benestar i equilibri, és la millor opció per ajudar a cocrear un món millor. Però no oblidem que requereix arremangar-nos, deixar de queixar-nos, obrir la nostra ment i actuar amb responsabilitat i coherència.

“Creem allò que creiem”

Cançó de Bob Marley que ens pot ajudar a reflexionar un xic més:



Una abraçada, Roser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada