L'empatia

Hi ha tantes llavors que podem sembrar a diari... llavors que possibiliten, llavors que acompanyen, llavors que ens permeten ser, llavors que ens fan créixer... llavors de vida...

En les petites coses s’hi amaga el sentit i la plenitud, l’harmonia i l’equilibri,... És tot un repte percebre la màgia que hi ha darrera de cada trobada, de cada fet, de cada gest, de cada persona,... 

Ser sembradors de llavors de vida està a les nostres mans, et sumes a sembrar empatia?

L’empatia ens permet percebre l’experiència de l’altre, posar-nos a la pell de l’altre i sentir el què sent. En l’empatia el tu i el jo desapareix i la comprensió i el sentiment esdevenen un. L’empatia és integradora, uneix.

L’empatia ens acosta i desperta quelcom essencial per a l’ésser humà: la vulnerabilitat. Només essent conscients de la vulnerabilitat intrínseca ens podem obrir a aquesta experiència empàtica.

L’empatia requereix presència, vinculació, obertura, flexibilitat, atenció,... en definitiva, ens humanitza. 

És una llavor de vida necessària en el nostre camí, una llavor que podem practicar, fer créixer i sembrar arreu.

Per practicar l’empatia necessitem està oberts al sentir de l’altre, no tenir por del vincle i deixar els nostres prejudicis fora. La confiança i el respecte l’acompanyen en tot moment.

L’empatia és sanadora i necessària en el procés de creixement mutu, sigui a nivell personal o professional.

La sembrem?

• Si repasses els 3 últims dies de la teva vida, a on has sembrat aquesta llavor? Què pots fer per sembrar-la més sovint? 
• Quin potencial té aquesta llavor? 
• Què reculls quan la sembres i en tens cura? 

Fomentar la cultura de l’agraïment

Us pregunteu mai si sou prou agraïts a la vida?

Cada dia quan ens llevem som capaços d’agrair tot el que tenim? Agraïm la primera inspiració del dia, el primer pas, el primer mos de menjar a la boca, el primer bon dia, la primera mirada, el primer pensament,...? Agraïm les petites coses que configuren la nostra vida? O en centrem ja de bon matí amb la queixa?

Tenim tants motius pels quals estar agraïts. La vida en si és un regal que cada dia ens pot despertar aquest sentiment. Només cal obrir els ulls perquè el cor hi vagi al darrera, només cal prestar atenció i presència per sentir agraïment.

És tot un repte aprendre a valorar el que tenim i viure en l’aquí i l'ara. Si ens focalitzem amb el que no tenim no deixem espai per l’agraïment, però sí que deixem la porta oberta a l’enveja, la ràbia i altres emocions que caldrà gestionar si apareixen.

Està a les nostres mans fomentar la cultura de l’agraïment, expressar-lo, sentir-lo, compartir-lo i  deixar-lo fluir. És fàcil fer-ho i té uns efectes immediats i positius.

És important prestar atenció a la vida i viure-la. Ensenyar als nostres fills a ésser agraïts portant-ho a la pràctica amb el nostre exemple és un gran llegat per a ells, i una bona petjada per deixar en aquest món.

Us imagineu conviure amb un entorn on l’agraïment sincer es respirés en tot moment? I és que sentir-nos valorats i valorar és bàsic per promoure energies sanes amb nosaltres i els altres.

“Tot el nostre malestar per allò que no tenim procedeix de la nostra manca de gratitud pel que tenim” Daniel Defoe.

Us deixo amb una cançó de Lluís Llach, “Laura”, la qual crec que és una bella melodia d’agraïment.

Una abraçada, Roser.

Empatia i respecte

Un reportatge ple de coneixement i saviesa emocional que ens convida a la reflexió.

Una abraçada, Roser.