24 de maig del 2012

El silenci

“No obris la boca fins que estiguis segur que les paraules que pronunciaràs seran millors que el teu silenci”

El silenci és una energia neta, renovable i necessària. Ens permet omplir-nos de tranquil·litat, serenitat i força, però per això el silenci ha d’estar ple de significat encara que estigui buit de paraules. Aquest és el silenci que ens permet escoltar la informació del nostre món afectiu i que crea un entorn ideal per créixer.

A vegades el silenci és extern, però dins nostre hi ha molt soroll de ment i un món emocional remogut. Per tant, aquest no és un silenci ple, sinó que és un silenci replè d’emocions i sentiments que xoquen.

El silenci del que estem parlant és aquell que ens aporta serenitat, pau, harmonia i ens omple de força. És aquell silenci còmode que no ens fa parlar per parlar, que no escolta el disc ratllat de la nostra ment i que no ens fa por compartir. És un silenci amic i necessari.

Les paraules amb sentit tenen les seves arrels en un silenci intern.

El silenci ens pot ajudar a trobar-nos a nosaltres mateixos, reflexionar, asserenar-nos, aprendre, descansar i comunicar-nos.

En l’entorn en el que vivim ens hem d’esforçar a recuperar el silenci extern i intern per assolir benestar i felicitat.

Una manera fàcil de recuperar aquest silenci és contemplant qualsevol cosa que ens desperti bellesa. La bellesa calma la ment i omple l’espai d’un silenci plaent que ens permet gaudir del moment present i connectar-nos amb nosaltres mateixos.

“El silenci és el sol que madura els fruits de l’ànima” Maurice Maeterlinck.


Quina cabuda té el silenci a la teva vida?
Quina és la última vegada que vas viure un silenci conscient?
Què és per tu estar amb silenci?
Pots compartir còmodament estones de silenci?

Què creus que t’aportaria més estones de silenci a la teva vida?

Una abraçada silenciosa, Roser.

Text adaptat del llibre: Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

23 de maig del 2012

Sempre ho hem fet així ...

Un grup de científics va posar cinc mones en una gàbia. Al centre va col·locar-hi una escala i, al seu damunt, penjat del sostre, un munt de plàtans.

Quan un mico pujava l'escala per agafar els plàtans, els científics llançaven un doll d'aigua freda sobre els que quedaven a terra.

Després d'algun temps, quan un mico anava a pujar l'escala, els altres l'agafaven i fins i tot l’agredien per impedir que pugés, i així evitar l'aigua freda.

Passat algun temps més, cap mona pujava l'escala, malgrat la temptació dels plàtans.

Llavors, els científics van substituir un dels micos. La primera cosa que va fer el nou va ser pujar l'escala, sent ràpidament baixat pels altres, que fins i tot li van pegar. Després d'algunes pallisses, el nou integrant del grup ja no va pujar més l'escala.

Un segon mico va ser substituït, i va passar el mateix. El primer substituït va participar amb entusiasme de la pallissa al novell.

Un tercer fou canviat i es va repetir el fet. El quart i, finalment, l'últim dels veterans va ser substituït.

Els científics es van quedar llavors amb un grup de cinc micos que, tot i que mai van rebre un bany d'aigua freda, continuaven colpejant a aquell que intentés arribar als plàtans.

Si fos possible preguntar a alguns d'ells per què pegaven al que intentava pujar l'escala, amb certesa la resposta seria: "No sé, les coses sempre s'han fet així ... "



Donem coses per certes a la nostra vida sense haver-nos preguntat què hi ha al darrera?

Acceptem actituds i accions perquè sempre s’ha fet així? Ens qüestionem prou tot allò que fem i fan els altres?

Amb què es basen les nostres decisions?


Una abraçada, Roser. 

11 de maig del 2012

L’esperança.

L’esperança és un sentiment agradable provocat per l’anticipació d’allò que volem i que se’ns presenta com a possible. L’esperança anticipa la prosperitat i es relaciona amb el desig, ja que un sempre espera quelcom desitjable. És un afecte emocional que cal protegir i cultivar. És necessari saber perquè i per a què tenim esperança, no la podem vestir de somni, l’hem de vestir de possibilitat.

L’esperança requereix paciència, confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser més creatius i a gaudir del present.

Però què passa si apareix la impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò que havíem desitjat i cregut com a possible.

Recordeu que l’esperança no té res a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la deixeu morir!

La forma de generar el millor futur és viure en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.

Us deixo amb aquestes línies he trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:


L’esperança. Un món nou és possible.

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Una abraçada,
Roser.

Font:


Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

9 de maig del 2012

L'amor, l'energia necessària per canviar el món.

“Quan un és capaç de mirar l’altre i la vida des del cor, sense autoengany ni judici, inevitablement la mirada d’allò que veu canvia i la seva vida també. Quan un és capaç d’integrar l’amor dins seu ja no hi ha volta enrere, és un salt enorme i necessari per poder crear i viure essent part de la solució d’aquest món”

Una abraçada,
Roser.

4 de maig del 2012

Ego vs. essència

Us deixo amb una entrevista molt interessant que l’escola EADA ha fet a Borja Vilaseca i amb un recull de frases i reflexions de la mateixa:
  • No us cregueu res del que us diguin, verifiqueu la informació amb la pròpia experiència.
  • Cal passar de la reacció a la responsabilitat.
  • Des de l’egocentrisme ens victimitzem.
  • L’ego es nodreix de la ignorància de no saber qui sóc, com funciono, què necessito i la inconsciència de no voler saber-ho.
  • A l’ego hi trobem totes les carències, complexes, pors, frustracions, ombres,...
  • Si reacciono, pateixo. Si reacciono sóc esclau de mi mateix, del meu ego i de les circumstàncies.
  • La persona reactiva i que viu des de l’ego no és amo de la seva conducta.
  • La majoria de gent és una víctima i no es responsabilitza.
  • Amb la veritable essència del que som connectem amb la nostra responsabilitat.
  • Si fóssim amos en cada moment de la nostra actitud, la nostra realitat seria una altra.
  • L’essència és el millor de nosaltres mateixos i comporta presa de responsabilitat, proactivitat, confiança, benestar,...
  • Si vius des de l’essència no lluites, no entres en conflicte amb la realitat i aprens a donar el millor de tu mateix.
  • Per ser líders d’altres primer has de ser líder de tu mateix. El lideratge surt com a resultat d’un procés d’autoconeixment.
  • Si em vull responsabilitzar en comptes de reaccionar, primer de tot he de sentir la necessitat de voler-me conèixer millor i això requereix una alta dosis d’humilitat.
  • Quan una persona és feliç, marca la diferència! Quan una persona és feliç de veritat neix l’altruisme i l’esperit de servei.
  • Ser ètic em fa bé a mi mateix!
  • Quan el “sense sentit” a la nostra vida és superior a la por al canvi és quan puc fer els primers passos que em portin a prendre la responsabilitat de la meva vida. L’autoconeixement és bàsic en aquest procés.
  • Mira’t al mirall i mira bé que has de qüestionar-te de tu mateix.


Una abraçada,
Roser.

Fonts i enllaços d’interès:
http://freehistoriasconconciencia.blogspot.com.es/