Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologia emocional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologia emocional. Mostrar tots els missatges

19 de novembre del 2013

Relat: FANTASIA

Sóc petita. Volo, encara que no sempre ho he fet. Tinc la capacitat de transformar-me i he passat de ser u na mena de cuc gris i sense gràcia a convertir-me en un ser alegre i de bonics colors que vola sense tenir plomes.
No aspiro als llocs més alts. He aconseguit l’altura adequada i tinc una bona perspectiva del que hi ha a sobre i a sota. Quan vull, baixo a terra, però, com que no peso gaire, també puc pujar a una flor o passejar-me muntada en un animal, al qual, naturalment, no molesto perquè no el mossego ni el canso.
De vegades, em deixo portar pels corrents d’aire i, aleshores, viatjo sense esforç a paisatges sorprenents que el vent elegeix per mi. Sóc un ser pacífic i mantinc una bona relació amb tothom. sóc delicada i fràgil, però a la vegada sóc forta, perquè sé escollir quin és el moment oportú per sortir a volar i quin aturar-se. No faig soroll ni canto. Em moc en silenci, sense fer grans escarafalls.
Sóc poderosa. Diuen que si moc les ales en una zona del planeta, aquest moviment ampliat pot arribar a provocar un huracà en l’altre extrem. Per la meva part, intento fer una mica més agradable i bonic el món en el qual visc. La meva vida és breu. Però vaig morir eruga una vegada i vaig renéixer papallona.
Relat extret del llibre “No són contes, és la vida” de Jaume Soler i  M. Mercè Conangla

24 de setembre del 2013

Educere

Per educar un nen cal la tribu sencera! Proverbi africà.

L’educació és la base on construir, és on es forgen els valors i les persones, i és cosa de tota la comunitat educativa (família, escola, entorn...). Acompanyar a l’infant en el seu procés de creixement com a persona des de la responsabilitat i el respecte per deixar-lo ser el que és, és tot un repte. De fet educar ve de la paraula educere que significa extreure de dins, o sigui fer sorgir el potencial que cadascú porta dins seu.

L’educació es l’eina més poderosa per canviar el món. Nelson Mandela 

Si comencem per nosaltres mateixos, ens podem formular diferents preguntes: Quins valors tinc a la meva vida? Quin model sóc pels meus fills/alumnes/néts/...? Quines són les meves qualitats personals que trec cap a fora? Com assumeixo la meva responsabilitat pel que fa a l’educació? Quines accions concretes duc a terme a fi de contribuir en l’educació que m’agradaria? Quanta feina per fer!!!


Si la base no es col·loca bé, tot el que es construeixi a sobre perillarà.
Si l’inici està ben fonamentat, el què segueixi tindrà moltes possibilitats de col·locar-se bé.
Si l’inici està ben col·locat i continuem construint amb perseverança, responsabilitat i, sobretot, amb molta cura i afecte, l’edifici serà equilibrat, sòlid i segur.
El resultat final serà excel·lent.
Si la base no s’ha col·locat bé, haurem de fer reformes estructurals a l’edifici i no limitar-nos a un canvi en la decoració de les parets.

Llibre “Ámame para que me pueda ir” Soler@Conangla



Personalment crec que estem en un moment de canvi important i que tenim molt per aprendre dels nostres nens. Per mi el gran repte és obrir la ment i el cor a la vida, i aprendre a fluir per poder educar amb respecte, responsabilitat i amor.

Deixar-los ser, deixar-los marxar, desprendre’ns-en!



Una abraçada,
Roser

25 d’abril del 2013

Actitud per evitar la contaminació emocional

S'explica que el deixeble d'un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:
- Estimat mestre, es veu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.
- Espera! - El va interrompre el filòsof - Has fet passar pels tres filtres el que ara m’explicaràs?
- ¿Els tres filtres? - Va dir el deixeble.
- Sí. El primer filtre és la veritat. Estàs segur que el que em diràs és absolutament cert?
- Bé, no ho sé directament. M'ho han dit uns veïns.
- Almenys - va dir el savi - ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat? A veure, això que em diràs és bo per a algú?
- No, realment, no. Més aviat al contrari.
- Ah... llavors mirem l'últim filtre. L'últim filtre és la necessitat. Creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?
  - De fet, no.
- Llavors - va dir el savi somrient - si no és ni veritat, ni és bo ni és necessari, millor ho enterrem en l'oblit.
  
Relat del llibre Ecologia Emocional. RBA-bolsillo- Soler&Conangla



Evitar els rumors els judicis, les veritats a mitges, la contaminació emocional... és responsabilitat nostra!!! Filtrar des de la veritat, la bondat i la necessitat és qüestió d’actitud. T’hi sumes?

Una forta abraçada!
Roser

24 d’abril del 2013

Taller Gestió del Temps (C. C. Can Pau Raba de Vic)

Mooooltes gràcies a tots per totes les estones compartides i tots els aprenentatges viscuts! Només tinc paraules d’agraïment per a tots i cadascun de vosaltres! 😊😊😊





Estima, si vols ser feliç

(Lletra i música de les estrofes: Joan Vilamala d' "Esquirols". 

Música de la tornada: adaptació d'un tema italià) 


Estima, si vols ser feliç,
estima i tot canviarà. 
Estima i així descobriràs
l’alegria d’estimar.


De matinada, quan em desperto
perquè vull ser un noi eixerit,
obro l’aixeta, la cara em rento
mir el mirall i alegre em dic:

Estima, si vols ser feliç...

Després esmorzar, amb molta gana 
i amb la cartera sota el braç,
quatre estosecs, veu afinada,
canto perdut al meu veïnat:

Estima, si vols ser feliç...

L’hora del pati, quan tot és gresca
molt fàcilment ens discutim.
Però tots sabem la cançó aquesta
i així cantem com bons amics:

Estima, si vols ser feliç...

Si algú em pregunta, que com t’ho fas
A cada pas per ser feliç
Li dic que escolti i faci cas
De la cançó que diu així:

Estima, si vols ser feliç...




Una fortíssima abraçada!
Roser

6 de març del 2013

Qui sóc jo?

Hi havia una vegada una nina de sal que, amb l’afany de conèixer-se i saber qui era, va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma, fins que un dia, per fi, va arribar al mar. Es va quedar fascinada per aquella estranya massa mòbil, totalment diferent de tot el que havia vist, perquè simplement fluïa.

- Qui ets tu?- va preguntar al mar, la nina de sal. 
- Entra i comprova-ho tu mateixa -li va contestar el mar. 

I la nina es va ficar dins del mar. Però a mesura que s’hi endinsava, s’ anava desfent, i a la fi no va quedar res de la seva forma de nina. Abans de desfer-se del tot, es va adonar que ja no li importava qui era el mar, i una estranya sensació de pau i gratitud la va envair i va exclamar: Ara sé qui sóc!!!

Relat d'ecologia emocional: 

Una abraçada, 
Roser

12 de desembre del 2012

CAPSETES DE COLORS

Quan sento el nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les meves capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació, frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa negra i en surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la pena, l’angoixa, l’aflicció... Obro la capsa verda i trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol, la confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el sol: amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...

Hi jugo, deixo que es barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro. Després decideixo quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules: verd-confiança, groc-amor i blau-calma. Les altres les he tornades a les seves capses.

Per cert... El nus s’ha esfumat.

“La vida viene a cuento” Soler& Conangla

29 de novembre del 2012

Taller d’Ecologia Emocional a Vic (C.C. Can Pau Raba)

Moltes gràcies a cadascú de vosaltres per ser-hi! I gràcies als que l’últim dia no hi vau poder ser! Ha estat un plaer compartir aquest espai, aprendre, créixer i construir-nos millors persones plegats!


Confio en mi

Confio en mi perquè em conec
davant del mar, palpant l’abisme 
dels dies d’incertesa, les pors abstractes 
i els blaus obscurs. L’amor té nom de lloc 
i la tendresa s’explica en un relat que escric, 
comptant els mots, deixant-los ser silenci 
explícit i tranquil. La sinceritat dels poemes 
de vegades s’amaga en la metàfora, 
en un rampell de ràbia, de gelosia o de menyspreu. 
Aquí, però, al mig de l’últim dia, de l’estona compartida, 
no hi cap res més que molt respecte. 
La llibertat d’aprendre a ser una part 
de tot, i d’explicar i d’entendre, sense culpa, 
que el món es fa més gran i molt més abastable 
quan em conec i quan confio en mi mateixa. 

Bruna Generoso (poema fi de curs Ecologia Emocional)


Us desitjo el millor en el vostre camí personal de recerca i creixement! 


El cim és alt, prova a obrir les ales; 
alça el vol i creu en qui ets tu, 
i en la teva intuïció. 

Prem el puny i posa la directa, 
a dins teu hi ha la resposta. 
Lluita, lluita amb força.


Una enorme abraçada i fins molt aviat,
Roser.

http://ccvicpauraba.blogspot.com.es/2012/12/cloenda-del-taller-decologia-emocional.html

24 de novembre del 2012

Restablir el Regne de la Possibilitat


Si al meu fill li dic que a fora hi ha un elefant que l’espera, s’ho creu, ho creu possible! Quina diferència hi ha entre ell i els adults? Què perdem al llarg dels anys? Podem tornar a restablir el Regne de la Possibilitat?

FRASES per pensar:

Cada dia és una nova possibilitat.

Déu no t’hauria donat la capacitat de somniar sense donar-te també la possibilitat de convertir els teus somnis en realitat. Hector Tassinari.

Deixa de pensar en termes de limitacions i comença a pensar en termes de possibilitats. Ferry Josephson.

La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant. Paulo Cohelo.

Els que asseguren que és impossible, no haurien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison.

Només una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar. Paulo Coelho.

No diguis és impossible. Digues: no ho he fet encara! Proverbi japonès

Comença fent el que és necessari, després fes allò que sigui possible, i acabaràs fent l’impossible. Francesc d’Asís

Només és possible avançar quan es mira lluny, només es progressa quan es pensa en gran. J. Ortega y Gasset

Com que no sabien que era impossible, ho van fer.

Si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear sólo están a una letra de distancia. Albert Espinosa.



A on em connecto quan crec en el regne de la possibilitat?

Us deixo amb dos fragments del llibre: Ecologia emocional per al nou mil·lenni, de Soler&Conangla

“A vegades no aconseguim el que volem, no tant perquè no en som capaços sinó perquè no ho creiem possible, i quan una creença així se’ns instal·la al cap, la ment filtra només el que la confirma, i deixa de banda tota la resta. Així doncs, si pensem “no puc”, no podrem. Si pensem “no és possible” no ho serà, perquè ja ni ho intentarem.

L’ecologia emocional proposa restablir el regne de la possibilitat. Tot és possible si estem disposats a invertir-hi temps, energia i amor, si creem sinergies amb els altres, si no volem recollir-ne immediatament els fruits i estem disposats a sembrar perquè les altres generacions els recullin.

El que fa anys es creia impossible ara és una realitat. Una vida és un temps massa breu per veure determinats somnis complerts, però és intel·ligent apostar perquè els nostres somnis acabin sent les realitats dels nostres fills i néts, per aconseguir-ho hem de crear les condicions per provocar l’èxit, ampliar els espais de llibertat que ens permetem, esforçar-nos i assumir riscos.

De vegades ens queixem que no tenim sort o que la vida no és justa amb nosaltres. Potser pensem que no disposem d’espais adequats per créixer o de prou recursos per ser feliços. Però al nostre interior, on nien els somnis, hi ha la música, la clau de l’equilibri i la llavor de la creació. Buscar el camí fins en aquest centre és la nostra tasca.”


“Algun dia podem arribar a ser tot el que estimem perquè els materials per aconseguir-ho són al nostre interior. La nostra missió és buscar-los i crear la nostra versió possible d’ésser humà. Afortunadament, no estem sols en aquesta tasca. El món és ple de persones que han donat alguna cosa valuosa, que ens han mostrat camins millors, que ens han inspirant i ens han traslladat el seu llegat... podem construir conjuntament una societat millor, sempre que el punt de partida sigui centrar-se a viure el que es vol i convertir-se un mateix en allò que estima. I aquest camí no és ni fàcil, ni ràpid, ni còmode... un dia podrem ser tot el que estimem si estem disposats a viure connectats a tots aquests poders personals. No es tracta de saber-los, ni de predicar-los. Es tracta, únicament i necessàriament, de viure’ls cada dia i a totes hores. Si ho fem així podrem fer realitat els nostres millors somnis.”


Quanta energia i temps invertiu cada dia per fer realitat els vostres somnis?


Una abraçada, Roser.

24 de juliol del 2012

La resposta la tens tu

En una ciutat de Grècia vivia un savi famós per tenir la resposta a totes les preguntes. Un dia un adolescent, conversant amb un amic, va dir:

         - Crec que sé com enganyar al savi. Li portaré un ocell que sostindré a la mà i li preguntaré si està viu o mort. Si diu que està viu, l’escanyaré i un cop mort el deixaré caure al terra. Si diu que està mort obriré la mà i el deixaré volar.

El jove va arribar fins el savi i li va fer la pregunta:

          - Savi, l’ocell que tinc a la mà, està viu o mort?

El savi va mirar al jove i li va dir:

          - Noi, la resposta està a les teves mans.


Relat extret del llibre ”Aplícate el cuento” (Relatos d’ecologia emocional) de Soler &Conangla.

15 de juny del 2012

L’amor


Construir l’amor és un art voluntari i difícil que dura tota la vida.

L'amor és el sentiment més important que tenim, podem donar i rebre. L'amor és l'abraçada de molts altres sentiments i actituds: tendresa, respecte, amistat, sensibilitat, cura de l'altre, compromís i responsabilitat. És l'aspiració més profunda de l'ésser humà, la seva única realització en llibertat. L'ésser humà està fet per a l'amor i això significa que està fet per realitzar-se donant-se. Deixar l'amor fora de la nostra vida seria un acte molt poc intel·ligent.
La vida fa mal en els espais de desamor.

No es pot estimar una cosa que no es conegui. Per tant, si jo no em conec no em puc estimar de veritat. Potser creuré estimar un simulacre de mi mateix, però no a mi. Si no conec els altres no els puc estimar veritablement. Allò que crec sentir serà una altra cosa, una altra mena de sentiment: admiració, atracció, respecte ... però no amor. Conèixer és una condició "sine qua non" per a l'amor. I per conèixer cal interès, esforç, dedicació, perseverança ...

"L'art d'estimar" Erich Fromm
Les dificultats són part integrals del camí de l’amor.
El veritable amor és delicat, crea llaços que no lliguen i permet ser i moure’s a cada persona tal i com li és propi.
L’amor ens demana assumir que som vulnerables i aprendre a confiar.

L’autenticitat de l’amor no prové només de projectar la nostra veritat en l’altre, sinó de deixar-nos contaminar per la seva veritat.
Estimar fa por, però a l’amor només hi pots anar amb els braços oberts. Si em perdo l’amor, em perdo la vida.
És important deixar-lo entrar i sortir, i construir-lo cada dia.
Si volem més amor ens hem de convertir en persones més estimables.

Ser estimats per una altra persona significa un reconeixement a la nostra existència com a éssers humans. Cal ser estimats i sentir-se estimats per aprendre estimar-nos a nosaltres mateixos i també per ser capaços de donar amor als altres. Quan parlem d'estimar no ens referim només a l'amor cap a les persones. També és important aprendre a estimar el que fem. Aquí rau la diferència entre el plantejament potenciat pels actuals valors socials (fer el que un estima), i aquella actitud que pot ajudar-nos a ser persones més feliços (aprendre a estimar el que fem). Jaume Soler i Mercè Conangla.

Pregunta’t sempre: I l’amor, què hi diria?

Entrada del bloc dedicada al Grup de Creixement Personal de l’Estany: per vosaltres noies i pels vincles que es forgen amb cada pas de gegant que fem en aquest camí! Ahir va ser un dia molt especial carregat d’aquest sentiment tant meravellós, mil gràcies a totes!


Una abraçada, Roser.

Font:

Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.
Crisis Emocionales, edición bolsillo RBA de Mercè Conangla.

24 de maig del 2012

El silenci

“No obris la boca fins que estiguis segur que les paraules que pronunciaràs seran millors que el teu silenci”

El silenci és una energia neta, renovable i necessària. Ens permet omplir-nos de tranquil·litat, serenitat i força, però per això el silenci ha d’estar ple de significat encara que estigui buit de paraules. Aquest és el silenci que ens permet escoltar la informació del nostre món afectiu i que crea un entorn ideal per créixer.

A vegades el silenci és extern, però dins nostre hi ha molt soroll de ment i un món emocional remogut. Per tant, aquest no és un silenci ple, sinó que és un silenci replè d’emocions i sentiments que xoquen.

El silenci del que estem parlant és aquell que ens aporta serenitat, pau, harmonia i ens omple de força. És aquell silenci còmode que no ens fa parlar per parlar, que no escolta el disc ratllat de la nostra ment i que no ens fa por compartir. És un silenci amic i necessari.

Les paraules amb sentit tenen les seves arrels en un silenci intern.

El silenci ens pot ajudar a trobar-nos a nosaltres mateixos, reflexionar, asserenar-nos, aprendre, descansar i comunicar-nos.

En l’entorn en el que vivim ens hem d’esforçar a recuperar el silenci extern i intern per assolir benestar i felicitat.

Una manera fàcil de recuperar aquest silenci és contemplant qualsevol cosa que ens desperti bellesa. La bellesa calma la ment i omple l’espai d’un silenci plaent que ens permet gaudir del moment present i connectar-nos amb nosaltres mateixos.

“El silenci és el sol que madura els fruits de l’ànima” Maurice Maeterlinck.


Quina cabuda té el silenci a la teva vida?
Quina és la última vegada que vas viure un silenci conscient?
Què és per tu estar amb silenci?
Pots compartir còmodament estones de silenci?

Què creus que t’aportaria més estones de silenci a la teva vida?

Una abraçada silenciosa, Roser.

Text adaptat del llibre: Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

11 de maig del 2012

L’esperança.

L’esperança és un sentiment agradable provocat per l’anticipació d’allò que volem i que se’ns presenta com a possible. L’esperança anticipa la prosperitat i es relaciona amb el desig, ja que un sempre espera quelcom desitjable. És un afecte emocional que cal protegir i cultivar. És necessari saber perquè i per a què tenim esperança, no la podem vestir de somni, l’hem de vestir de possibilitat.

L’esperança requereix paciència, confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser més creatius i a gaudir del present.

Però què passa si apareix la impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò que havíem desitjat i cregut com a possible.

Recordeu que l’esperança no té res a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la deixeu morir!

La forma de generar el millor futur és viure en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.

Us deixo amb aquestes línies he trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:


L’esperança. Un món nou és possible.

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Una abraçada,
Roser.

Font:


Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

21 d’abril del 2012

Sigues tu mateix!

Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser aquí i avui mateix, un bell jardí, amb pomers, tarongers, perers i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria al jardí, però un dels seus habitants no participava d’aquesta tònica general: era un arbre que se sentia profundament trist.

El pobre arbre tenia un problema: no sabia qui era.

El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil.

El roser li deia:-No escoltis al pomer. Mira, és més senzill tenir roses, i a més són més boniques i oloroses que les pomes.

El pobre arbre desesperat, intentava concentrar-se i ser tot el que li suggerien, però no aconseguia ser com els altres li deien que havia de ser i per això se sentia cada vegada més frustrat i desgraciat.

Un dia va arribar fins al jardí un mussol, la més sàvia de les aus, i en veure la desesperació de l'arbre, va exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu. És el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. No dediquis la teva vida, el teu esforç ni la teva energia a ser com els altres volen que siguis. Sigues tu mateix, coneix-te, i aprèn a escoltar la teva veu interior.

I dit això, el mussol va desaparèixer. "La meva veu interior? Ser jo mateix? Conèixer-me?” -Pensava l'arbre, angoixat.

Però el comentari del mussol va niar en el seu cor. I l'arbre va començar a deixar de prestar orelles als comentaris de les altres plantes. Va aprendre a estar en silenci, tranquil, gaudint dels raigs de sol i de les refrescants gotes de pluja. Va aprendre a gaudir del cant dels ocells que niaven en les seves branques, a deixar-se acaronar pel vent que xiulava entre les seves fulles. I quan menys s’ho esperava i buscava, de repent un dia ho va comprendre. El seu cor es va obrir i la seva veu interior li va parlar: -Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Tu ets un roure, i el teu destí és créixer gran i majestuós; donar alberg a les aus; ombra als viatgers; bellesa al paisatge. Tens una missió, compleix-la.

I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò que era en essència. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots, però el més important és que va aprendre a respectar-se i a valorar-se a si mateix.

Una abraçada,
Roser.

Font:
"Aplícate el Cuento". Jaume Soler y M. Mercè Conangla. Editorial Amat.