22 de juliol del 2016

Universitat d'Estiu del Moianès

El dia 7 de juliol vaig tenir la sort de participar a la 2a edició de la Universitat d’estiu del Moianès. L’experiència va ser enriquidora i profunda. Si no recordo malament érem 36 persones reflexionant sobre les emocions, els intangibles i la cultura del reconeixement que neix del cor i eixample l’ànima.

Una creença soterrada “Ningú és profeta a la seva terra” ressonava dins meu quan el pare Marian em va posar l’oportunitat i el repte a davant.

Abans de començar, nervis i pessigolleig a la panxa, aquell que feia temps que no sentia. Sortia de la meva zona de confort i la única cosa que havia de fer era fluir en allò amb què crec i comparteixo.

Què puc dir de la tarda del 7 de juliol? La creença es va desterrar i el compartir va ser bonic i colpidor. La sessió va acabar amb un regal inesperat, un túnel de reconeixement ple de llum, energia i agraïment.

GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES a tots i totes, al COR em queda gravada la tarda del 7 de juliol amb un boci de cadascú de vosaltres.