15 de juny del 2012

L’amor


Construir l’amor és un art voluntari i difícil que dura tota la vida.

L'amor és el sentiment més important que tenim, podem donar i rebre. L'amor és l'abraçada de molts altres sentiments i actituds: tendresa, respecte, amistat, sensibilitat, cura de l'altre, compromís i responsabilitat. És l'aspiració més profunda de l'ésser humà, la seva única realització en llibertat. L'ésser humà està fet per a l'amor i això significa que està fet per realitzar-se donant-se. Deixar l'amor fora de la nostra vida seria un acte molt poc intel·ligent.
La vida fa mal en els espais de desamor.

No es pot estimar una cosa que no es conegui. Per tant, si jo no em conec no em puc estimar de veritat. Potser creuré estimar un simulacre de mi mateix, però no a mi. Si no conec els altres no els puc estimar veritablement. Allò que crec sentir serà una altra cosa, una altra mena de sentiment: admiració, atracció, respecte ... però no amor. Conèixer és una condició "sine qua non" per a l'amor. I per conèixer cal interès, esforç, dedicació, perseverança ...

"L'art d'estimar" Erich Fromm
Les dificultats són part integrals del camí de l’amor.
El veritable amor és delicat, crea llaços que no lliguen i permet ser i moure’s a cada persona tal i com li és propi.
L’amor ens demana assumir que som vulnerables i aprendre a confiar.

L’autenticitat de l’amor no prové només de projectar la nostra veritat en l’altre, sinó de deixar-nos contaminar per la seva veritat.
Estimar fa por, però a l’amor només hi pots anar amb els braços oberts. Si em perdo l’amor, em perdo la vida.
És important deixar-lo entrar i sortir, i construir-lo cada dia.
Si volem més amor ens hem de convertir en persones més estimables.

Ser estimats per una altra persona significa un reconeixement a la nostra existència com a éssers humans. Cal ser estimats i sentir-se estimats per aprendre estimar-nos a nosaltres mateixos i també per ser capaços de donar amor als altres. Quan parlem d'estimar no ens referim només a l'amor cap a les persones. També és important aprendre a estimar el que fem. Aquí rau la diferència entre el plantejament potenciat pels actuals valors socials (fer el que un estima), i aquella actitud que pot ajudar-nos a ser persones més feliços (aprendre a estimar el que fem). Jaume Soler i Mercè Conangla.

Pregunta’t sempre: I l’amor, què hi diria?

Entrada del bloc dedicada al Grup de Creixement Personal de l’Estany: per vosaltres noies i pels vincles que es forgen amb cada pas de gegant que fem en aquest camí! Ahir va ser un dia molt especial carregat d’aquest sentiment tant meravellós, mil gràcies a totes!


Una abraçada, Roser.

Font:

Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.
Crisis Emocionales, edición bolsillo RBA de Mercè Conangla.

11 de juny del 2012

“Hi ha qui s’estima més abandonar el planeta que canviar”

Generalment el que volem és que canviïn els altres, oi? Quan dic “els altres”, em refereixo al govern, les grans empreses, l’amo, els companys de feina, Hisenda, els estrangers, els mestres d’escola, la parella, els pares, els fills, ... és a dir: tothom llevat d’un mateix. No volem canviar, però volem que tota l’altre gent canviï perquè la nostra vida sigui diferent. I tanmateix, està clar, tot canvi que vulguem que hi hagi en la nostra vida ha de sortir del nostre interior.
Paràgraf extret del llibre ”El poder és dintre teu” de Louise L. Hay.

Si ens volem aprimar, fem règim; si ens volem posar forts, fem exercici; si volem aprendre, estudiem; i tots tenim ben clar que només ho podem fer nosaltres aquestes tasques, no serveix que un altre les faci per nosaltres, no en traurem res!

A nivell emocional i espiritual, no ho tenim gens clar això. Com diu Louis Hay, sempre busquem culpables i responsables a fora i d’aquesta manera ens sentim sols, abandonats, insatisfets, enfadats i patim moltíssim. Amb el món que tenim comença a ser hora que ens mirem el nostre melic i ens responsabilitzem de la nostra vida, les nostres accions i les nostres emocions. Cal mirar a dins i ser el canvi que volem veure a fora. Cal molta educació emocional, i aquesta es pot aprendre. Si volem ser més estimats, hem d’aprendre a estimar més; si volem pau, hem d’aprendre a ser pacífics; si volem tranquil·litat, hem de gestionar-nos la impaciència i les presses; si volem rebre, hem de saber donar; si volem temps, ens hem de permetre parar; si volem viure sense por, hem d’aprendre a confiar; si volem vida, ens hem de deixar de destruir,...

Una bona educació emocional és bàsica per poder responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos i fer possible el canvi en aquest món. I educar emocionalment no té edat, sols requereix respectar el temps que cadascú necessita, implicació, voluntat i acció. I tothom en pot aprendre!

Si tenim cura de nosaltres i ens treballem com un tot, que és el que som, podrem després mirar l’altre amb estima i no sentir-lo com un rival, sinó com una prolongació de nosaltres mateixos i cooperar plegats per avançar i aconseguir allò que més desitgem.

Treballant-nos i cuidant-nos, accedim a la nostra essència, aquella veueta interna que ens diu qui som i ens recorda què desitgem fer en aquesta vida. Recuperem allò que teníem oblidat i ens sentim únics, especials i meravellosos, com a éssers divins que som.

Però per tot, cal recordar-nos cada dia que el punt de partida és dins nostre i que el primer pas l’hem de fer nosaltres.

Una forta abraçada,
Roser Farràs

5 de juny del 2012

Ser mare vol dir emoció, 
essència no declarada
que s'entén amb un petó
i s'explica amb una abraçada. 

Una abraçada, 
Roser.

Font:
Últim vers del poema d'Alícia Tello, extret del llibre Ja ets mare! de l'editorial columna.

4 de juny del 2012

“Dins Teu” ha estat nominat amb un premi que concedeixen altres bloggers: Libster Blog.


Gràcies Fernando Gessa per pensar amb mi! Us recomano a tots el seu bloc:
“Mesa para uno” http://fernandogessa.blogspot.com/

Aquest premi es tracta d’un premi honorífic, amb una estructura piramidal, de manera que el blocaire, o la blocaire, a qui se li premia el bloc té la potestat de concedir aquest premi als 5 blocs que esculli. Així, com a receptora del premi Liebster Blog, tinc la responsabilitat de nominar amb l’esmentat premi, un màxim de 5 blocs. I els 5 blocs que escullo són:

Benvinguts a un món que avança a un pam de terra.

Educació emocional, una filosofia de vida.

El bloc del Joan.

Free: historias con conciencia.

Laboratori de lletres.

Moltes felicitats a tots!

Si teniu ganes de seguir la cadena:
1) Copiar i enganxar en el bloc el logo del premi i fer un enllaç al bloc que t’ha atorgat el premi.
2) Triar 5 blocs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors, fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi.
3) Confiar que la cadena continuarà perquè els que reben el premi premiaran els seus blocs preferits!

Apa, salut per tots! I endavant amb els blocs!
Una abraçada, Roser.