31 de desembre del 2014

Viure és aprendre i aprendre és viure



I de cop, tot es desmunta i es perd el sentit. Es perd el nord i mil preguntes succeeixen una darrera l’altra. Recuperar el per a què i seguir de nou, el joc de la vida: Tornar al centre, reconstruir, reprendre i crear.

Temps de recloure’s per prendre decisions, temps de silenci per escoltar el ressò del cor i veure de nou el far per seguir caminant. Pas a pas, petjada rere petjada, confiança plena... profunditat, veritat, energia i puresa...

Temps de retirada i desconnexió. Temps de reflexió, de deixar caure totes les fulles i deixar-me impregnar pel gèlid fred de l’hivern. Despullada, nua, amb la vulnerabilitat i la sensibilitat a flor de pell, la única manera possible d’escoltar de nou el batec del meu cor, de fer brollar llum per brotar de nou amb colors, creativitat, energia, VIDA, sentit...

I tot plegat, des d’una figura d’eterna observadora, perenne davant les estacions, les emocions, els pensaments...

Despreniment, retrobament, essència del SER per SER.

I de nou, el sol brilla, el sentit retorna, la transformació esdevé i amb ella la tria, els companys de viatge, el vol renovat, el respirar, els colors, el naixement... la vida i l’amor.

Roser_Desembre 2014