Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poema. Mostrar tots els missatges

14 de març del 2018

La força del cercle

El setembre passat, després de formar-me amb Sophia Style, vaig iniciar un camí de facilitació nou, acompanyar cercles de dones. Aquesta està sent una experiència meravellosa que creix i creix dia a dia. Van naixent cercles arreu i, amb ells, l'esperança d'aquesta nova manera de caminar i créixer plegades. 

En els cercles el batec de la possibilitat, l'amor i la vida ressona profund. En cada cercle sanem, compartim i aportem una nova energia plena de connexions. Quanta força neix de la trobada, quanta vida per escampar des de dins de cadascuna... El meu cor no deixa d'obrir-se i fer-se gran, l'agraïment i l'estima neixen cercle a cercle, mil gràcies a totes per Ser i Ser-hi 😊🙏. Amb cada trobada sano el meu interior i, posant llum en mi, reconec i poso llum a tot el meu arbre familiar, per tots els que ja han viscut i per tots els que vindran.

És tanta la força del cercle que ara totes les formacions que dono, si l'espai ho permet, les faig en cercle 😉. 



Us deixo amb un preciós poema que m'ha ressonat molt:

Hay mujeres saltando a través de las estrellas

Hay mujeres saltando a través de las estrellasLas he visto
No danzan solas: brincan a la vez.
Hay mujeres saltando: los ojos llenos de llanto
el corazón latiendo
los labios mudos
los puños apretados.
Las he visto
Hay mujeres de barro y arcilla
a medio hacerse.
Mujeres recién paridas,
recién encontradas,
recién descubiertas.
Las he visto
Hay mujeres de agua y lluvia
floreciendo
en cualquier orilla,
junto a alguna esquina rota.
Mujeres auténticas,
capaces de saltar juntas,
de beberse de un trago el mañana.
Las he visto
Hay mujeres inevitablemente únicas
valientes
vivas.
Las he visto
Y allí estabas tú
saltando conmigo junto a ellas.

Autora: Carmen Magallón


Una abraçada, Roser

9 de febrer del 2017

"M'he estimat molt la vida"


 
m'he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m'agrada la taula, ara un pessic d'aquesta salsa, oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d'aquest lluç, és sorprenent el fet d'una cirera. m'agrada així la vida, aquest got d'aigua, una jove que passa pel carrer aquest verd aquest pètal allò una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls, i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula, com passerell, aquell melic, com la primera dent d'un infant. 

Vicent Andrés Estellés



Abraçar la vida, les petites coses, atresorar cada instant,…

25 de març del 2016

Educar

Preciós poema sobre educar :-), que el gaudiu!!!

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca...
Hay que medir, pensar, equilibrar...
y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino...
un poco de pirata...
un poco de poeta...
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.


Gabriel Celaya