Us pregunteu mai si sou prou
agraïts a la vida?
Cada dia quan ens llevem som capaços d’agrair tot el que tenim? Agraïm la primera
inspiració del dia, el primer pas, el primer mos de menjar a la boca, el primer
bon dia, la primera mirada, el primer pensament,...? Agraïm les petites coses
que configuren la nostra vida? O en centrem ja de bon matí amb la queixa?
Tenim tants motius pels quals estar agraïts. La vida en si és un regal que
cada dia ens pot despertar aquest sentiment. Només cal obrir els ulls perquè el
cor hi vagi al darrera, només cal prestar atenció i presència per sentir
agraïment.
És tot un repte aprendre a valorar el que tenim i viure en l’aquí i l'ara. Si ens
focalitzem amb el que no tenim no deixem espai per l’agraïment, però sí que
deixem la porta oberta a l’enveja, la ràbia i altres emocions que caldrà
gestionar si apareixen.
Està a les nostres mans fomentar la cultura de l’agraïment, expressar-lo,
sentir-lo, compartir-lo i deixar-lo fluir. És fàcil fer-ho i té uns efectes
immediats i positius.
És important prestar atenció a la vida i viure-la. Ensenyar als nostres
fills a ésser agraïts portant-ho a la pràctica amb el nostre exemple és un gran
llegat per a ells, i una bona petjada per deixar en aquest món.
Us imagineu conviure amb un entorn on l’agraïment sincer es respirés en tot
moment? I és que sentir-nos valorats i valorar és bàsic per promoure energies
sanes amb nosaltres i els altres.
“Tot el nostre malestar per allò que no tenim procedeix de la nostra manca
de gratitud pel que tenim” Daniel Defoe.
Us deixo
amb una cançó de Lluís Llach, “Laura”, la qual crec que és una bella melodia d’agraïment.
Una
abraçada, Roser.
